“Brillos mortales despuntan al alba
Sangres que tiñen de malva
El amanecer”

Mecano

 

Només hi ha una escena tan paradigmàtica com la de la colla de jubilats que mira una obra i dona consells no demanats als operaris i és la del jubilat que s'allibera de les pors mundanes i canta la canya a tort i a dret, fins i tot quan això posa en el punt de mira els seus familiars, que encara han de guardar les aparences. Això últim sembla que és el que li ha passat al número dos en la jerarquia del ministeri fiscal, Luis Navajas, que ja no ha pogut suportar més no només que l'estiguessin pressionant perquè acceptés fer un oportú lawfare al govern espanyol, sinó que a més els manipuladors, quan van veure frustrats els seus propòsits, se n'anessin a xiuxiuejar als periodistes que ell, Luis Navajas —monàrquic, monògam i madridista—, era una marioneta dels dolents i que arrosseguessin pel fang una reputació treballada durant tants anys.

Navajas acaba de ser avi i mira amb tendresa al bressol a qui creu que serà una altra generació més de fiscals Navajas. Li queden 80 dies per jubilar-se i ja li importa un rave tot el que no sigui això. D'això podem extreure una conclusió molt rellevant: en aquest país només parlen els que no tenen res a perdre i això, en el cas dels alts funcionaris, només es produeix en els jubilats. Fixin-se en quins magistrats del Suprem canten la canya: els jubilats. Mirin quins fiscals obren la boca per denunciar el que passa: els jubilats o els que estan a punt de jubilar-se. Els altres que parlen, parlen en profit seu. Una situació que només ens mostra la veritable omertà que regeix en les carreres administratives. Si parles, et quedes fora. O ets d'uns o d'altres, o et quedes en un buit en què t'arribaran les bufetades de tots i, a més, si et fiques en embolics, estaràs sol. Això és exactament el que li està passant al fiscal Stampa, que allà lluny a les Canàries es permetia fer el buit als companys rojos per no contaminar-se, i ara els seus l'han deixat tirat, mitjans inclosos, per allò que diuen que es va relacionar promíscuament amb Podemos. Navajas ha arribat a dir que li feia fàstic, però Navajas és un senyor gran i monògam. Potser s'ha passat una mica, encara que no deixa de ser l'home que va tocar els pebrots a la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo en plens anys de plom. Ell mateix, sense fer-se enrere.

Fins que no ha passat el furor patriòtic, i quan ja no perilla res seu, no ens deixa clar que aquests fiscals "estan contaminats ideològicament", o el que és el mateix, que no treballen per la defensa de la legalitat sinó per la defensa que una ideologia arribi al poder

Entre tot el que ha deixat anar sobre aquesta batalla que enfanga la Fiscalia del Tribunal Suprem, he de ressaltar sens dubte que hagi confirmat el que fa molts mesos que els explico, a saber, que els quatre fiscals del procés s'havien encastellat, s'havien fet una bola, i havien esdevingut una espècie de genets conjurats, com ja vaig deixar dit en "Quatre cavalquen junts". També corrobora, com els vaig explicar, que ni de bon tros tots els juristes, jutges i fiscals d'aquest país estaven d'acord amb la burrada jurídica d'acusar per rebel·lió. A mi em sembla covard que no ho diguessin quan l'espiral del silenci amenaçava d'empassar-s'ho tot, però és bo que ho reconeguin ara perquè es vegi que alguns no ens inventem les coses. Diu Navajas: "La causa més important que diuen que hi ha hagut en democràcia, després del 23-F, era la causa del procés. I es deia: és la més important perquè està en joc la integritat del país. Aquesta causa l'assumeixen quatre fiscals i se la mengen ells", ha dit Luis Navajas. Com veuen, diu que "es deia", com si ell no ho compartís i també ens aclareix que van ser ells quatre, convertits en brigada Aranzadi, els que se'n van ocupar sense deixar a ningú ficar-hi cullerada. Una altra covardia, perquè tots els que van veure que això era una aberració els ho haurien d'haver fet saber, sobretot si eren els seus caps.

El gairebé jubilat Navajas, a més, sagna per la ferida del prestigi perquè l'han arribat a pressionar, ni més ni menys que Consuelo Madrigal, perquè informés a favor de les querelles contra el govern espanyol en nom de la carrera fiscal, aquest nom que calia preservar i que van demanar que no "es llancés per la borda el prestigi que nosaltres hem aconseguit amb el procés". Aquí el vell fiscal ja no es talla un pèl. Prestigi, però quin prestigi si els van donar una plantofada? "Ningú no va desqualificar l'informe d'aquests senyors encara que alguns no hi estàvem d'acord, però a mi no em va passar pel cap anar a un diari a dir que això de la rebel·lió era una barbaritat", diu i el cert és que ho hauria d'haver dit, ell i tots els que van callar o van ser callats mentre aquesta aberració es perpetrava.

Fins que no ha passat el furor patriòtic, i quan ja no perilla res seu, no ens deixa clar que aquests fiscals "estan contaminats ideològicament", o el que és el mateix, que no treballen per la defensa de la legalitat sinó per la defensa que una ideologia arribi al poder. Exactament el que molts consideren una espècie de cop de togues. Fixin-se que a més de Fidel Cadena, ell esmenta específicament com a autora de la pressió Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat, la mateixa que firma articles contra el govern espanyol a la premsa que han estat inclosos en desenes de querelles com a documentació per donar suport a l'acció criminal del Govern d'Espanya. "L'haurien hagut de cridar com a testimoni", ironitza Navajas sobre aquest estrany paper de la fiscal que està pendent d'una denúncia davant de la mateixa FGE.

El cert és que per tancament o demolició o per mudança, anirem veient com el front tancat que es va constituir en la justícia espanyola respecte al procés anirà mutant. Aviat sabrem què passa amb Trapero. El problema de la justícia espanyola resideix també en l'existència d'una base de meritoris que estan disposats a navegar una mica per aquí o per allà segons qui tingui el poder per nomenar. Per això, ara que es parla de la presentació del projecte de rectificació del delicte de sedició en el Codi Penal, no crec que hi hagi risc que el Tribunal Suprem s'enroqui a l'hora de fer l'aplicació retroactiva del contingut sobre els presos del procés. Temps al temps.

L'ecosistema varia i s'altera i els seus habitants es reposicionen o evolucionen o muten. És llei de vida.