"La majoria de la gent aprèn a salvar-se limitant artificialment el contingut de la seva consciència"

Thomas Ligotti, La conspiració contra l'espècie humana

No els estranyi veure qualsevol dia els jutges entrant a judici mentre porten sota el braç no un codi sinó el que podria ser el llibre de capçalera de Rust Cohle a True Detective. En el dels togats hi ha un subtil canvi de títol respecte a l'assaig de Ligotti. De conspiració contra l'espècie humana ha canviat en una conspiració contra el Poder Judicial. La confabulació s'ha convertit en el leitmotiv en el qual molts jutges estavellen el seu descoratjament per l'incontestable i persistent descrèdit en el qual està caient la seva funció davant de part de l'opinió pública de tot el territori nacional. Algunes associacions judicials han arribat a plasmar aquesta idea en els seus comunicats, desenes de jutges ho fan cada dia a les xarxes socials i, el que és més estremidor, el mateix Tribunal Suprem ho plasma ja en les seves resolucions.

El més complicat d'aquesta qüestió consisteix en la fórmula utilitzada per obviar el fet que existeix un pensament crític que, des de diferents àmbits ideològics o polítics, mostra el seu malestar i la seva estupefacció per decisions que resulten incomprensibles, arbitràries o simplement errònies d'alguns dels seus companys. "Existeix la voluntat de desacreditar els jutges, de crear l'ambient propici per posar fi a la independència judicial", bramen alguns a les xarxes i als seus correus corporatius i missatgeries privades. Les dones que protesten als carrers per la sentència de La Manada, els que al·lucinen amb el diferent tracte a Casado, els que creuen que els presos preventius haurien d'estar en llibertat, els polítics que els ho recorden, els catedràtics que consideren que els fets no encaixen amb la rebel·lió, els periodistes que ho denunciem: tots formem part de la conspiració contra el seu honor. El curiós és que dins d'aquesta idea no només nien els jutges més conservadors i casposos sinó que molts d'entorns suposadament moderats també s'han unit a la festa de considerar que no només es tracta d'un fet orquestrat sinó que "l'únic dubte sobre aquesta pertinaç i basta campanya contra els jutges és el que costa, perquè qui paga i quant durarà és molt fàcil de deduir". Això sí, no ho diu.

El més complicat de tot això és que gran part de la carrera judicial no és capaç d'adonar-se que les crítiques són reals i d'assumir que la realitat engranada però imperfecta del sistema que els van ensenyar és molt diferent de la degeneració que els fets deixen traslluir. No deixa d'estar present el dubte sobre si persones que estan demostrant ser capaces de posar-se aclucalls d'aquesta mida sobrenatural, estan cada dia mesurant amb el mateix calibre els fets que els posen sobre la taula. Potser per això no diuen res quan haurien de mirar estupefactes com el Tribunal Suprem considera en una resolució amb paper timbrat que la recusació legal dels seus magistrats, emparada pel dret de defensa, es converteix en una manera d'"entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola".

Amb l'honor i amb l'espanyolitat hem topat. L'honor entès com una forma de blindatge davant de qualsevol control, inspecció, escrutini, crítica o denúncia respecte a com alguns fan funcionar el sistema

I aquí, amb l'honor i amb l'espanyolitat hem topat. L'honor entès com una forma de blindatge davant de qualsevol control, inspecció, escrutini, crítica o denúncia respecte a com alguns fan funcionar el sistema o sobre els seus posicionaments polítics que, per descomptat, en el seu imaginari no afecten mai la seva imparcialitat. Per això es van posar colèrics amb les filtracions del correu corporatiu i no han parat d'estigmatitzar els que creuen que van trair l'omertà grupal per filtrar-los. No és que el contingut sigui inèdit o calgui robar-lo per saber que existeixen jutges fortament polititzats en el tema català i que no tenen manies a fer-ho públic, encara que ho disfressin de tècnica jurídica. "L'independentisme naufragarà en la seva pròpia deixadesa. Creien que en lloc de tractar amb conciutadans emmagatzemaven mà d'obra estúpida i ara no reciclen la rebel·lió dels que sempre van menysprear, ni als que van considerar traïdors, els justos de 8 cognoms que no s'empassen aquesta merda", ignoro el que volia dir, és, com a mínim, confús, però així amb escatologia i tot es pronunciava una jutgessa sota anonimat a Twitter. Un altre, amb nom i cognoms, acusava el diari de Madrid que va revelar els correus i el seu director de "mantenir una estranya aliança amb els independentistes".

I mentre s'esgargamellen així, prefereixen oblidar que dilluns va començar el nou curs com a flamant fiscal la filla del magistrat Marchena. Un fet fruit d'un tracte de favor en què han intervingut Gema Espinosa ―la directora de l'Escola Judicial i dona del jutge Llarena― i el president Lesmes per aconseguir que una vegada ingressada en la carrera judicial i començats els seus estudis a Barcelona el curs passat, podria tornar enrere, elegir la carrera fiscal i quedar-se a estudiar a Madrid. Una cosa inèdita, irregular i impossible fins ara, però sobre la qual s'ha negat tota documentació. Aquesta setmana Podemos ha tornat a exigir en el Congrés que s'examinés la licitud del que sembla un favor d'Espinosa i Lesmes a Marchena i que ha obligat a realitzar fins i tot un canvi de partida pressupostària per atendre el cas únic de la filla del magistrat que presidirà el judici del procès. El CGPJ ha menystingut les associacions judicials i de fiscals que li van exigir que lliurés tots els papers sobre aquest cas escandalós al qual les forces vives ja han teixit una capa de silenci "pel bé d'Espanya". Deixen de banda també un afer tan inacceptable com que la que va ser segona de l'exministre Catalá s'hagi permès aixecar el telèfon per saber què faria una magistrada respecte a Pablo Casado. Han exigit respecte mitjançant comunicats a la vicepresidenta del govern espanyol per considerar que la presó preventiva podria aixecar-se, però mai no van preguntar per la magistrada de l'Audiència Nacional que va filtrar al PP que els escoltaven en el cas Lezo. Aquest és l'arrasador.

No són tots, però són molts, i no només creuen que el món es confabula contra la seva posició sobre el pedestal sinó que no tenen manies a manifestar-ho perquè, com és sabut, la imparcialitat se'ls pressuposa com l'honor i perquè fer públicament declaracions polítiques és una cosa que no els influeix mai en el judici. Tenen a la tauleta de nit el seu llibre sobre confabulacions. Només queda esperar que no els muti en la dels ximples.