"És difícil subvertir un estat regit per l'imperi de la llei sense advocats, o celebrar judicis farsa sense jutges"
Timothy Snyder. Sobre la tirania
El primer governador nazi de la Polònia envaïda va ser l'advocat personal de Hitler. L'home que Hitler va escollir per supervisar l'annexió d'Àustria va ser el mateix advocat que dirigiria l'ocupació dels Països Baixos. "Els advocats estaven sobrerepresentats", diu Snyder, en la màquina de terror nazi i van participar activament en la caiguda de l'estat democràtic alemany. Així que no és nou que les invocacions s'amaguin rere les togues ni que s'utilitzin les normes per donar suport a projectes polítics o personals concrets.
No vull fer comparacions —l'horror nazi no les admet—, però és evident que estem presenciant moviments aparentment jurídics darrere dels quals s'amaguen accions que directament estableixen com a objectiu el canvi de model de govern. Atenció, no el canvi de govern, sinó el de la forma de govern. Diferència no gens insignificant. Dilluns molts mitjans ens van explicar a so de bombo i platerets que s'havia presentat una querella contra tot el govern espanyol, més concretament contra el Consell de Ministres, en nom d'un bon nombre de famílies de morts a causa del coronavirus. Ho van explicar de forma tan acrítica que molts ciutadans podien pensar que es tractava d'un moviment espontani de víctimes per la gestió de la crisi, i res més lluny de la veritat.
El més important aquí és el moviment involucionista que creu que pot enderrocar la forma de govern fent ús de les togues i les víctimes
La querella és delirant. No és un document jurídic, sinó una exposició d'una teoria de la conspiració basada en moltes de les qüestions, fins i tot demostradament falses, publicades en mitjans de comunicació d'allò més diversos, però sobretot de perfil ultra. Es dirigeix, a més, contra tots els membres del govern espanyol, contra el Consell de Ministres, contra el poder executiu, sense pal·liatius, al qual acusen d'"un nombre indeterminat d'homicidis imprudents i de tots aquells altres delictes que es derivin de la investigació". La lectura del document faria ruboritzar qualsevol jurista. A l'amalgama apareixen des dels guants morats del 8-M fins als indults als presos del procés i el control del CNI per part d'Iglesias. No li falta detall. I amb tot aquest relat-ficció finalment demanen que es practiquin diligències tan esbojarrades com ara que s'exigeixi per part de la sala segona del Suprem el contingut de les deliberacions del Consell de Ministres, que, com sabeu, són secretes com les dels tribunals i no poden ser exigides pel poder judicial. La veritat és que ningú no hauria d'haver informat d'un esguerro així sense abans advertir que el seu únic destí possible és la inadmissió. És l'única via en un estat de dret davant aquesta bogeria, encara que, què voleu que us digui!, també la querella de Maza era un paperot i mireu fins on va arribar.
La querella és jurídicament pèssima, però ho és més el rerefons. Els únics caps visibles de l'entramat són dos advocats pròxims a Vox o, fins i tot, més enllà de Vox, que ja és dir. Diuen que compten amb la predisposició de més de 2.500 advocats i procuradors a tot Espanya per col·laborar-hi. No donen els noms, tampoc dels que firmen la querella amb ells. Encara així necessitaven les víctimes, perquè sense elles no hi ha querella tal com la volen i, sobretot, no hi ha pressió. Aquí es tracta no només de presentar una querella delirant, sinó de fer-ho amb el patiment de com més persones millor, i així poder collar. Evidentment, no són els interessos de les víctimes el que defensen, si fos així, les haurien convidat a subscriure una reclamació patrimonial en la jurisdicció contenciosa administrativa, però no, ells busquen la via penal. Ho fan, a més, d'una manera que pot ser denunciada, davant del Consell General de l'Advocacia, ja que està prohibit buscar clients durant una catàstrofe. Ja hi ha set associacions constituïdes arran de la Covid-19 per litigar i diversos despatxos d'advocats denunciats davant del comitè deontològic.
Però el més grotesc és la lectura de la pàgina web a través de la qual han iniciat tot aquest moviment. La pàgina denominada "El Día Después", apocalíptica, en la qual s'exposen clarament els objectius polítics d'aquesta querella que no són altres que aconseguir "un model de govern diferent de l'actual". Fixin-se, no un govern diferent, sinó un model de govern. Així que s'uneixen per "arbitrar entre tots", tots ells, esclar, aquest model de govern, i no cregueu que compten amb tots els altres, com si això no fos una democràcia. No, perquè "aquest sistema de govern és inassumible", és un govern en el qual "els partits d'esquerra i els separatistes van al seu aire". Així que han establert un full de ruta, d'accés restringit al web, i han començat a mobilitzar-se perquè qualsevol esperit amb ànim colpista busqui "coneguts, familiars que hagin mort perquè es posin en contacte amb ells". No cal dir que no està permès obtenir clients d'aquesta manera i que encara que es parli de gratuïtat, en molts d'aquests casos després s'arriba a pactes amb les víctimes per cobrar de les costes.
Però el més important aquí és el moviment involucionista que creu que pot enderrocar la forma de govern fent ús de les togues i les víctimes. Només es pot esperar una inadmissió a tràmit immediata, però, i si entre les punyetes de la sala segona n'hi hagués que pensessin que és possible arreglar la política amb el dret penal? Què passa amb els fiscals de sala que pensen gairebé com els querellants i ho han escrit en els mitjans?
A vostès això no els sembla familiar?