He llegit en una celebrada pàgina satírica que, aquest dilluns, Lesmes va declarar la independència del Poder Judicial durant vuit segons. Els d'ElMundoToday tenen un bones segones intencions sobretot perquè amb els seus titulars aparentment embogits acostumen donar a la diana. En el fons la confusió permanent i voluntària que va dur a terme durant tot el seu discurs entre la independència judicial i el que va anomenar "independència del Poder Judicial" és més semblant al titular paròdic que a tot el que s'ha escrit als diaris saberuts. La publicació sarcàstica posa en boca del Lesmes de pega: "Som imparables i ho tenim a tocar", ha dit per animar als seguidors de la Justícia. "El 2023, el poder judicial serà completament independent", ha insistit visiblement emocionat".

Porten raó perquè hi havia un elefant al Suprem i es deia Catalunya.

Els he parlat durant anys sobre el fenomen d'enroc que es va patir en la judicatura entorn del procés i als procediments que entorn d'ell es van forçar. Els he explicat que el Suprem s’havia fet bola, que ja era igual la tendència ideològica dels magistrats, la sensació que eren els cridats a salvar la integritat de la pàtria que els polítics no havien estat capaços de defensar era dominant i que, al caliu de la mateixa, aclamada per grans capes de població, s'havien comès grolleres manipulacions del dret processal, de la jurisdicció i dels drets fonamentals. Sobre aquesta experiència, que els deu haver resultat mística, es va començar a consolidar aquest impuls de les associacions judicials conservadores per fer-se amb el poder, reclamant una independència del Poder Judicial més semblant a una rebel·lió per constituir-se en poder independent que a una reivindicació de la independència personal i radical dels jutges en el compliment de la seva activitat. He citat al principi d'aquesta columna l'article concret de la Constitució que llegit del correcte castellà —que és la primera font per interpretar les lleis— diu clarament que són els individus jutges els que han d'aconseguir actuar amb independència, han de ser independents, però res no diu d'un Poder de l'Estat no ja independent sinó no sotmès al control de cap altre que no siguin els seus propis membres. Això és en realitat el que pretenen. Veuen com la revista d'humor és la que més s'ha aproximat a la veritat?

Les associacions judicials conservadores reclamen una independència del Poder Judicial més semblant a una rebel·lió per constituir-se en poder independent que a una reivindicació de la independència personal i radical dels jutges en el compliment de la seva activitat

Catalunya no ja com a teló de fons sinó com a llenç. Tan clar va ser, que el caducat president del Tribunal Suprem es va permetre en un acte oficial, celebrat en seu judicial i davant del cap de l'estat, criticar el cap del poder Executiu, el president, quan els jutges —tots— tenen prohibit emetre retrets als membres d'altres poders. Se'l va saltar el pulcre Lesmes i va anar directe a la mandíbula de Sánchez. Amb quin tema? Catalunya i els indults concedits pel govern espanyol als líders del procés. Aquest inaudit estirabot va ser immensament aplaudit per tota la premsa de dretes i en els cercles més casposos del nacionalisme espanyol. El problema català ho val tot, fins a saltar-se aquest imperi de la llei al qual estan sotmesos els jutges i al qual tan sovint i expressament deixa de referir-se Lesmes.

Lesmes, com si no fos amb ell l'article 127 de la Constitució ("No podran els jutges o magistrats (…), i els estarà prohibit: Dirigir als poders, autoritats i funcionaris públics o corporacions oficials, felicitacions o censures pels seus actes"). Si allò de Lesmes no va ser una censura al Poder Executiu i al seu màxim representant que baixi Déu i ho vegi. No es va referir, a més, a cap argument jurídic contingut als expedients sinó a les declaracions fetes per Sánchez en una declaració institucional a la nació des del Palau de la Moncloa. Què mes li donarà la Constitució a Lesmes?

Lesmes va dir que volia "reinvindicar" els jutges espanyols, com si tots haguessin estat implicats en el desprestigi de la funció judicial que s'ha produït entorn del tema de català i que va acabar en una sentència embogida en la qual els fets provats corresponien a un delicte i la condemna a un altre. Els jutges espanyols, la majoria d'ells, l'últim que necessiten és que els vindiqui un tipus com Lesmes, que té en el seu historial, en efecte, haver anat fins i tot més enllà de les pressions polítiques, per portar al Tribunal Suprem i als òrgans més rellevants els Llarena, Lamela, Hurtado i altres tants mancats de mèrits especials en la seva professió, més enllà d'haver contribuït a l'enroc decretat. A aquests cal unir els seus mers amics, que poblen la Sala II i la Sala III i moltes presidències. Ja saben, els anomenats en la carrera judicial els GAL (Grup d'Amics de Lesmes).

Aquest i no un altre era el personatge que es va permetre esbroncar ahir a tot el que li va semblar. Aquest, el que porta tres anys més del compte cobrant 143.000 euros a l'any, és el que va venir a deixar clar que lluitaran per declarar la independència dels jutges de tota mena de control. Ja ho han dit amb molta gràcia els companys de la premsa satírica: aquest és el que ens va anunciar el "cop d'Estat judicial" que porta temps forjant-se i al qual el PP ha decidit contribuir, apuntant amb el seu filibusterisme a la mateixa templa del Govern per forçar-lo amb amenaces.

Res d'això no era tan evident ni tan urgent abans del procés. L'elefant que ocupava la mateixa sala en la qual es va jutjar l'1-O, era sens dubte Catalunya.