Han passat i han arrasat. Han passat i aquí ho tenim. Tres milions i mig d'espanyols han considerat una bona idea votar una opció xenòfoba, homòfoba, antifeminista, contrària als drets humans i, sobretot, partidària d'una Espanya unitària i centralista. La meva més cordial enhorabona als que han despertat la bèstia de l'ultranacionalisme espanyol. El meu agraïment profund als que els han donat l'oportunitat de duplicar els seus escons i de convertir-se en la tercera força d'un parlament de la Unió Europea. Gràcies, mestres, per aquesta segona oportunitat.

Suposo que hi ha moltes interpretacions i lectures possibles dels resultats d'aquestes malaurades eleccions, però per mi no hi ha res més rellevant que la pujada espectacular de l'extrema dreta a cavall del nacionalisme espanyol més ranci i més feréstec. Però aquí ho tenim. Ja els tenim aquí corejant "¡A por ellos!" mentre celebren el seu triomf. Contra qui criden? Contra els independentistes, sens dubte, però també contra tots els que defensen els pilars bàsics d'una democràcia occidental: la igualtat, la justícia, els drets humans. Qui guanya amb això? Ningú. Ni tan sols si existeixen a Catalunya, com diuen les males llengües, els que a la callada es congratulen que tot vagi tan malament a Espanya. No hauria de ser així. L'entrada amb força real de l'extrema dreta en els Parlaments democràtics no és un problema puntual sinó un problema europeu i també occidental.

Contra qui criden? Contra els independentistes, sens dubte, però també contra tots els que defensen els pilars bàsics d'una democràcia occidental: la igualtat, la justícia, els drets humans

Ells estan duent a terme una gesta política, una croada, un nou rescat, una cavalcada del nou Cid, una aposta pel nacionalcatolicisme i, els altres... què cony estan o estem fent els altres? Això va més enllà de qualsevol altra consideració i és el més inquietant i decisiu que ens ha deixat la nit electoral. La puixança de l'independentisme català ha despertat la bèstia adormida de l'ultranacionalisme espanyol i ara serà difícil calmar-la. A qui li pot interessar això? En termes democràtics, el Parlament Espanyol estarà format per 16 formacions, de les quals la immensa majoria responen a principis democràtics i de llibertats i drets homologables. La gran força de la bèstia no és només el seu més de mig centenar d'escons, que es diu aviat, sinó el desgavell que impedeix a tots els altres parar-los els peus. Davant el feixisme ni tan sols no hi ha nacions. Davant del feixisme només hi pot haver actituds fermes i decidides per protegir l'essència democràtica europea. Això transcendeix qualsevol altra qüestió. És tan greu, és tan preocupant, que ni tan sols que el vent de la història hagi escombrat l'histriònic Ciutadans del mapa polític pot servir de contrapès.

Han triomfat i venen "contra el consens progre", que és la seva malintencionada tradició del consens democràtic que uneix a tants i tan diferents davant d'un horitzó de futur realment negre.

Per mi, avui, fins i tot les dades que donen una pujada dels vots independentistes a Catalunya es dilueixen, perquè sense el marc de referència democràtic, res no importa. El seu pròxim afany serà sortir d'Europa, que és l'últim marc de referència i el mur de contenció davant els abusos que encara ens queda a tots.

Segur que es poden fer moltes més anàlisis, però aquestes són les úniques que em surten en un primer apunt d'urgència. Ja vaig escriure que aquestes eleccions generals els espanyols votarien en clau catalana i el resultat ha estat un desastre que només pot commocionar-nos a tots.

¡Buenas noches y Viva España!

És el que cridaven des del seu balcó. I en aquesta Espanya seva no és que no tinguin espai els partits separatistes o independentistes, és que no hi podem entrar cap demòcrata.

Només espero que tots els partits estiguin a l'altura d'aquest desafiament. I per a això no m'importa a quina nació diguin que representen. La llibertat és l'única oficina de reclutament.