"Qui avisa no és traïdor"
Refranyer popular
Els vaig dir fa un mes que la sentència del judici del procés es faria pública abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciés sobre la qüestió prejudicial pel que fa a la immunitat d'Oriol Junqueras. Ho vaig dir a l'article "Res no sol ser casual" i va ser un avís. Podríem haver hagut d'esperar fins a la tardor per saber si la meva anàlisi era bona o no, però aquesta mateixa setmana el Tribunal Suprem s'ha encarregat que sapiguem que ho era, encara que, òbviament, no era aquest el seu objectiu principal.
La primera notícia va venir del Tribunal de Luxemburg. Fixaven data per a la vista d'aquesta qüestió prejudicial el 14 d'octubre. Així vam saber que la petició del Tribunal Suprem espanyol que s'utilitzés el procediment accelerat de l'article 105 s'havia materialitzat, malgrat que no estava previst. Ves per on. Ja els vaig dir al seu dia que això no té cap relació. Que no deu tenir res a veure que el tribunal espanyol demani una excepció en el procediment, just després d'haver dinat amb el president del tribunal luxemburguès, i que li sigui concedida. No siguin mal pensats. Tot estava ben argumentat a la interlocutòria de qüestió prejudicial, em refereixo a per què s'havia d'aplicar una celeritat que no era la prevista però que convenia fer-ho per analogia. Bé, el que està fet, ja està fet. La celeritat ha estat concedida.
Un cop se sap que la vista se celebrarà el 14 d'octubre, estava cantat, rellegeixin la meva columna, que la sentència que condemnarà els polítics catalans es farà pública abans d'aquesta data. No obstant això, al Tribunal Suprem no necessàriament em llegeixen ―tot i que ho facin― i tampoc no tenen la seguretat que els que han de saber això em segueixin amb assiduïtat. Així que han hagut de reenviar el missatge. No creguin que és casual ―res no és casual― que un periodista d'un diari nacional, que fa dècades que fa aquesta informació, hagi rebut la informació de les seves fonts que això serà així ni tampoc que ho hagi publicat just ara. Algú volia assegurar-se que els que han de saber-ho, és a dir, tots els líders polítics, tinguessin clar que el termini per formar govern abans que la sentència sigui pública és exigu i que, sens dubte, caduca a començaments d'octubre. Qui avisa, avisa.
Algú volia assegurar-se que els que tots els líders polítics tinguessin clar que el termini per formar govern abans que la sentència sigui pública és exigu i que, sens dubte, caduca a començaments d'octubre
Mai no van tenir la intenció d'esperar la resposta del TJUE per dictar sentència. Més aviat al contrari. De fet, es van assegurar que aquesta consulta es realitzés dins del marc de la peça separada de situació personal de Junqueras i és aquesta la que està paralitzada, no el procediment principal. Quan la decisió del TJUE arribi, i fins i tot quan es produeixi la vista, ja sabrem que Oriol Junqueras ha estat condemnat i, per tant, la seva peça de situació personal no tindrà importància perquè serà un home condemnat per sentència ferma i no un pres preventiu. Aquesta qüestió tan díficil dels presos preventius és la que provoca també la pressa per tenir sentència abans del 16 d'octubre. Aquell dia caldria decidir si es prorroga la presó provisional dels Jordis. No tindrà lloc perquè aquell dia sabran ja quina és la seva pena en ferm.
Tota aquesta informació provenia de la mera anàlisi de les dades que teníem, però ara sabem que és cert i que, a més, el Tribunal Suprem vol que se sàpiga que és cert, ja que ha filtrat, perquè es publiqui i se sàpiga, citant fonts del mateix TS, que hi haurà sentència abans del dia 14 d'octubre i això a pesar, segons han expressat aquestes fonts, de la complexitat i dificultat de la sentència.
Estimat president del govern espanyol en funcions, estimats Pablo o Albert, fins i tot estimat Casado, no se sap per a qui en concret és el missatge, si és que no és per a tothom. El Tribunal Suprem diu que el tic-tac deixa poc marge, perquè es pot produir l'esclat i haver-hi un govern en funcions o, fins i tot, ¿un govern que no sigui el convenient? En tot cas, un govern que pot semblar-los poc fort per fer front a les conseqüències de la publicació de la sentència.
L'advocat de Oriol Junqueras, qui ha de defensar la qüestió a Luxemburg el dia 14, ha manifestat que tenir una sentència ferma (el que equival a una condemna ferma, facin-me cas) abans d'aquesta data seria un frau de llei. És possible que algun dia pensés ―quan li van acceptar inopinadament presentar una qüestió prejudicial, cosa en la qual mai no havia confiat― que les cartes estaven sobre la taula una vegada per totes. I era cert, ho han estat sempre.
El tribunal dictarà sentència i oferirà un pack tancat excepte per a declarats en rebel·lia. Aquesta qüestió se'ls escapa. El TJUE haurà de respondre a una altra qüestió presentada en un altre moment. Aquesta història volen tancar-la més tard, però no és la decisiva. La decisiva és tenir una sentència ferma i blindada per a Europa i, si és possible, un govern que pugui prendre decisions que inclouen pactar un nou CGPJ. I el seu president. Qui avisa...