"No conec cap poble que hagi assolit l'alliberament sense que uns colpegin i d'altres discuteixin; uns sacsegin l'arbre, però sense trencar-lo perquè caiguin les nous, i d'altres les recullin per repartir-les".

Xavier Arzalluz

Vista des d'aquí, la política catalana sembla abocada a donar satisfaccions als que sempre han pensat que només l'antinatural unió entre les forces independentistes ―d'esquerra i dreta― va fer possible desembocar en un fenomen com el procés i que, per tant, la simple disgregació entre elles tornaria les aigües a mare. No hi va haver mai una unió política així entre l'esquerra abertzale marxista i el catòlic i conservador PNB. El màxim que hi va haver va ser exterioritzat en la frase més criticada d'Arzalluz: que uns matessin i d'altres collissin els fruits. Amb aquesta frase es va convertir el PNB durant dècades en el beneficiari del terrorisme.

Vist des d'aquí, i sense que sigui possible cap comparació en el fons per l'absència de violència, però sí en la forma, el cert és que les forces polítiques catalanes fan l'efecte d'haver-se posat totes a bastonejar, o a bastonejar-se, mentre s'impedeix la caiguda d'alguna nou i, en cas de caure, s'acuiten a trepitjar-la perquè quedi inservible. Com a exemple clar vegeu l'ampliació del Prat, que semblava que era una nou que agradava a gairebé tots i que ha estat sabotejada amb fruïció. Si no hi ha nous, ningú no pot repartir-les.

Vist des d'aquí, el sabotatge de la taula de diàleg de governs també sembla il·luminat per una llum estrambòtica. Semblava, al principi, no sé on em vaig perdre, que l'exigència absoluta era que la taula fos entre governs. Recordo com es va posar la dreta amb allò que Sánchez equipararia un govern autonòmic amb el central i li concediria un estatus que no té cap altra autonomia. Treien foc pels queixals i es van menjar el gripau, perquè la taula de diàleg es va xifrar com a taula de diàleg "entre governs". Vist des d'aquí, semblaria que això havia estat un triomf dels plantejaments emanats des de Barcelona i que Sánchez, a qui li hagués donat menys maldecaps fer una tauleta amb gent del seu partit i del conglomerat sense implicar ministres i menys a ell mateix, es va veure obligat a acceptar aquesta petició.

Vist des d'aquí, voler introduir ―suposo que com a mera provocació o per aconseguir una foto o per fer una cosa que impedeixi que qualsevol cosa avanci― persones de partit, indultades o no, per equipar-les en una taula amb el president del govern espanyol i els ministres, habilitaria Sánchez a enviar Lastra i uns quants més i apartar d'ell el que no deixa de ser un calze. Mai no oblidin que per al sector de centreesquerra que vota socialista això és gairebé un anatema. Bé, ja ho saben, han sentit molts membres vells i envellits del PSOE i saben el que pensen.

És possible pensar que la famosa taula té un significat molt diferent per a uns i per a d'altres, però si és la part catalana la que rebenta la trobada, només haurà donat a Sánchez un avantatge que ell ni tan sols esperava

Crec que entenc les jugades vistes des de Catalunya, el que dic és que aquesta perspectiva objectivament reflecteix més aviat un afany per bastonejar-se entre uns actors polítics catalans i altres que no crec que porti ni independència ni més autonomia ni diners ni infraestructures ni res de bo. Segur que m'equivoco. Segur que hi ha misteris que m'impedeixen de veure els avantatges d'aquesta actuació destructiva. Soc tan simple que fins i tot penso que si aconsegueixes independitzar-te, és millor fer-ho amb un hub internacional construït al Prat que amb un aeròdrom de poble. Això que t'emportaries, no? I llavors? I els fons europeus? Potser val més intentar una foto per humiliar el govern espanyol ―que no s'hauria donat― però que, vist des d'aquí, costa d'entendre.

Cap a algun costat s'ha d'avançar. Cap poble, es diguin els seus membres catalans o espanyols, pot renunciar a qualsevol millora mentre espera un fet polític. Ja veuen el que va passar a Euskadi. El cert és que mentre alguns lluitaven per la independència, fins i tot trepitjant la inacceptable línia de cometre crims i matar i fer córrer la sang i extorsionar també els seus, altres que no van renunciar a dir-se sobiranistes anaven collint coses de les quals els bascos gaudeixen encara: competències, infraestructures, millores de finançament.

És possible pensar que la famosa taula té un significat molt diferent per a uns i per a d'altres, però si és la part catalana la que rebenta la trobada, només haurà donat a Sánchez un avantatge que ell ni tan sols esperava. Per això em sembla que l'actitud del MH President és la correcta. Perquè una part quedi, arribat el moment, amb el cul a l'aire, cal que s'assegui primer.

Mentre arriba o no arriba, mentre estiren i arronsen, no seria millor anar agafant un aeroport per aquí i fins i tot una quota per allà?

Vist des d'aquí, i si no ets nacionalista espanyol, és el que semblaria. A aquests, tanmateix, els nacionalistes espanyols, tot això els deu fer cargolar-se de riure. Ells sí que són del com pitjor millor.

Esclar, tot això, enteneu-me, és vist amb afecte des d'aquí.

Segur que m'equivoco.