“Antón, Antón, Antón Pirulero / cada cual, cada cual que atienda a su juego / y el que no lo atienda / pagará una prenda”

Anònim. Joc popular infantil

 

Era un vell joc infantil. Antón Pirulero. Cada nen adoptava un paper i havia d'exercir-lo repetint incansablement el gest que li tocava a mesura que s'afegien complicacions. Si t'equivocaves, pagaves penyora. Amb la benevolència de la infantesa i la seguretat que tot acabava allà. En aquesta quarantena de la nostra democràcia, prestar atenció al teu joc ja no és tan lúdic i, sobretot, no és tan innocent ni té conseqüències tan entretingudes. El joc que cadascú exerceixi ara, com a actor polític, com a actor social, com a actor d'opinió pública, se sembla més al segon principi de la termodinàmica formulada en els termes que asseguren que cap procés actiu és tal que el sistema en el qual té lloc i el seu entorn puguin tornar alhora al mateix estat del qual van partir. I d'això en resulta un ecosistema impredictible, explosiu, i que cap dels actors no pot pronosticar i, molt menys, establir si els aletejos de les papallones que provoquin o emparin els seran tornats en forma de triomf o de malson.

Volatilitat.

Tot es capgira en un segon. Un Consell de Ministres que es traslladava i era celebrat com un símptoma de distensió i de possible entesa es transforma en una provocació. Unes paraules dites en termes polítics es volen tornar en una pretensió real i jurídica que ha de tenir conseqüències.

Mutabilitat.

El poder, mantenir-lo, perdre'l, aconseguir-lo. Cada acció té la seva reacció però ni podem preveure-la ni provocar-la, ja que pot ser de signe contrari. L'últim mes de l'any es presenta com un cúmul de fets predictibles de conseqüències impredictibles i d'interaccions impossibles d'imaginar. De totes elles jo només puc avançar els fets inqüestionables que s'entreteixiran amb la resta fins a produir un cabdell insospitat encara.

No seria sobrer que tots els actors tinguessin en compte aquest panorama tan mudable per assumir que les seves decisions tàctiques poden tenir efectes no esperats

Un d'ells és l'inici el dia 18 del judici del procés. En realitat, els articles de previ pronunciament en el procediment ordinari són anteriors a l'inici del judici, però el cert és que fixen el tribunal. Una vegada engegades aquestes qüestions, cap circumstància no podrà fer sortir o entrar cap dels magistrats que el componen, sota pena d'haver de tornar a la casella de sortida. No hi ha cap indici que les qüestions al·legades per les defenses sobre la falta de jurisdicció del Tribunal Suprem siguin acceptades i no perquè no tinguin sentit sinó perquè aquest sentit ja va ser decidit fa molt temps. Immediatament després, la Sala respondrà a la petició de les defenses sobre l'ampliació del termini per presentar els escrits de defensa, però aquest, tret d'uns quants dies de gràcia, tampoc no serà ampliat com se sol·licita. Així que els escrits de defenses hauran d'estar sobre la taula del tribunal a temps per arrencar les sessions del plenari, després del trasllat dels processats a presons de Madrid, o bé la setmana del 14 de gener o bé la del 21 de gener. A partir d'aquesta data, i durant un mes i mig o dos, en sessions de matí i tarda, les dues visions diferents del que va passar a Catalunya l'any passat s'aniran engranant en preguntes, respostes, testimonis, al·legats. La vida pública girarà des d'aquesta data entorn del judici. No hi ha el menor dubte. Assistirem a l'anàlisi detallada de cada gest del tribunal, de cada pregunta dels acusadors, de cada frase dels polítics que s'asseuran al banc dels acusats i cada una d'elles provocarà al seu torn reaccions, contrareaccions, moviments polítics i fins i tot ciutadans. A partir de mitjans de gener, no hi haurà dia en què la sort dels representants catalans, la seva defensa i els afanys a mantenir acusacions forçades contra ells no impregnin la vida pública. Les conseqüències són impredictibles en el context polític català i nacional i, també, en el resultat de les eleccions que se celebrin al maig. Sobretot perquè arribarem a les urnes amb tot el pes emocional i polític del succeït a la sala de vistes però sense tenir solució ni resultat. En cap cas no hi haurà sentència abans de les eleccions. Això, que és un vell ús del fòrum per assegurar-se que el sentit de les sentències no influeixi a les urnes, es pot canviar aquí en la influència de l'emotivitat del judici sense tenir l'element racional per combatre de la resolució judicial del cas. Algun polític és capaç de preveure en quin sentit serà rellevant el que succeeixi? Ja els dic jo que ni ells ni ningú.

Hi ha més qüestions que se superposaran en el temps sense que puguem calibrar si tindran efecte papallona o seran la síndrome de la Xina. La constitució del Consell per la República també donarà sorpreses a partir de l'inici d'any. No s'ha d'oblidar que, més enllà de la construcció política o del relat que suposi, el Consell no és sinó un important think-tank, un centre de relacions internacionals i, sobretot, una entitat jurídica de dret belga que es preveu que es convertirà en una fàbrica d'accions legals a partir de mitjans de gener. El previsible és que, coincidint amb el judici, s'iniciïn davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la Comissió Europea, Nacions Unides, Consell d'Europa i altres instàncies una sèrie d'accions jurídiques que constitueixen un pla teixit durant mesos i que se superposarà a la celebració del judici a Espanya. Tot fa preveure que hi haurà un eix jurídic internacional diferent del de l'enjudiciament en el Tribunal Suprem i superposat en el temps. Les conseqüències del relat polític nacional o internacional que se'n derivi tampoc són fàcils de precisar.

Inestable.

Aquest és el panorama que es presenta per a l'any nou, sense tenir ni tan sols en compte els interessos electorals, l'estabilitat del govern espanyol ni les decisions estratègiques de cada una de les opcions polítiques ni dels seus corrents. No seria sobrer que tots els actors tinguessin en compte aquest panorama tan mudable per assumir que les seves decisions tàctiques poden tenir efectes no esperats i que cadascú, a més del seu joc com a l'Antón Pirulero, hauria de prestar atenció al de la resta, si vol salvar els trastos.