Les herències poden provocar conflictes entre els hereus. Per exemple, què passa quan un germà vol vendre la casa i l'altre, no? Cap dels dos pot bloquejar indefinidament un determinat bé –ja sigui una casa, un terreny, una obra d'art o qualsevol altra possessió valuosa– o, cosa que és el mateix, cap està obligat a mantenir una indivisió no desitjada. L'advocat i economista David Jiménez, expert en herències, apunta que una solució és l'"extinció de condomini".

Si un germà desitja quedar-se amb un habitatge de l'herència està obligat a comprar la meitat com si es tractés d'una compravenda normal? A través del seu compte de TikTok, aquest especialista deixa ben clar que no. El Codi Civil, en els articles 400 i 1062, estableix que en aquests casos es pot acudir a l'extinció del condomini.

Aquest mecanisme legal permet que un dels hereus s'adjudiqui la totalitat (100%) de la casa, compensant a l'altre amb diners per la part que li correspon. Això significa que qui es quedi l'habitatge haurà d'abonar al seu germà el valor de la seva meitat (50%), però no mitjançant una compravenda normal, sinó a través d'aquesta figura jurídica específica.

En les herències, l'extinció de condomini és un acte jurídic mitjançant el qual es posa fi a la situació de copropietat que existeix entre els hereus sobre un determinat bé. Quan el seu propietari mor, els seus béns solen passar a ser propietat en comunitat de tots els hereus. És a dir, cada hereu té un percentatge del bé, però ningú té una part física assignada. L'extinció de condomini és el mecanisme que permet acabar amb aquesta copropietat.

Es pot fer per diferents vies:

  • Adjudicació o compra de la part d'un hereu per un altre o altres. És el més habitual.
  • Divisió material del bé, si és divisible. Per exemple, un terreny que pot fraccionar-se legalment en parcel·les.
  • Venda del bé a un tercer. Després es reparteixen els diners en funció de les proporcions de cada hereu.
  • Permuta entre hereus. S'intercanvien béns de la massa hereditària per evitar el condomini.

En el cas que un hereu compri la part a un altre o a altres, ha de tenir en compte aquests avantatges:

  • Fiscalitat. Una compravenda implica pagar els impostos corresponents, que poden arribar al 10% en determinades comunitats autònomes, mentre que l'extinció del condomini tributa pel concepte d'actes jurídics documentats, amb un tipus molt més reduït, habitualment d'entre el 0,5% i l'1,5%.
  • Plusvàlua municipal. No hi ha l'obligació de liquidar-la. L'excepció és si un dels germans rep més del que li correspon en l'herència, cas en què podria tributar pel valor addicional rebut.

Poden donar-se més casuístiques. Per exemple, què passa si un hereu es nega a signar el repartiment de l'herència? Això pot passar perquè no està d'acord amb el que estableix, o bé, perquè li interessa que el procés s'allargui. Això fa que moltes vegades les herències es judicialitzin, fet que perjudica tothom. En aquest cas, l'advocat David Jiménez indica en un altre vídeo que existeixen alternatives extrajudicials, per exemple, que s'hagi nomenat per testament un “comptador partidor”. Si no figura en el testament, encara es poden buscar solucions alternatives, però han d'estar d'acord la major part dels hereus.

Un comptador-partidor és un professional –com els notaris o els advocats– que s'encarrega de realitzar la partició d'una herència, distribuint els béns i deutes entre els hereus i legataris. La seva funció és assegurar que la distribució es realitzi d'acord amb la voluntat del testador, respectant la llei i les llegítimes. Pot ser nomenat directament pel testador, acordat pels hereus o designat per un notari o jutjat si no hi ha acord.