"Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava."

(Fets dels Apòstols 1:11)

Teniu Illa, catalans. No tenim Illa a Madrid. Ara Illa, ara ja no Illa. Ningú no és imprescindible, tampoc el pilot, però sol ser millor que el rellevin després de l'aterratge. Mitja hora després de la seva sortida del Ministeri de Sanitat, ens comuniquen que la variant britànica està creixent molt ràpidament i que pot elevar les hospitalitzacions i les morts". Bon moment per deixar anar el volant i saltar en marxa, excepte que, en realitat, sigui igual qui el porti.

Però no ens enredem en qüestions fútils com el drama sanitari que vivim en aquests moments. Ni a Illa ni als magistrats Aguayo, Sospedra, García, Paricio, Puig i Muñoz Rodón no els ha semblat una cosa que s'hagi de tenir en compte, i qui som nosaltres, ciutadans sense vacuna i exposats a un virus mutant, per esmenar-los la plana? Aquí el que importa és el que importa que, resumint, és cadascú a la seva. Les eleccions es mantindran en una situació impossible perquè hi ha qui té l'esperança que així sigui anul·lat d'una vegada el govern dels indepes, però també les eleccions es van retardar fins a gairebé l'estiu perquè hi ha partits que van creure que fent-ho esfondrarien les possibilitats del PSC. Ningú no pot llançar la primera pedra.

Aquestes decisions no s'haurien produït sense Illa. Sense Illa, i aquests sondejos que han tornat cobdiciosos els socialistes, no s'hauria votat en plena tercera onada, que, contra el que predica Simón, sembla que només empitjorarà. Sense Illa no haurien sorgit els espontanis que van portar a un tribunal una decisió política i sense Illa, probablement, aquest els hauria dit el que el Suprem ja ha consagrat, que no eren qui. Fins a l'adveniment d'Illa ningú no va dubtar que un acord dels partits polítics catalans, com al seu dia el van prendre els bascos, no era democràticament "negligible", com diu el magistrat Soler Bigas en el seu vot particular, és a dir, que no es podia menysprear que els encarregats per la Constitució de vehicular la participació política haguessin pres la determinació d'ajornar.

El retorn d'Illa a Catalunya ha provocat fins i tot que la dreta, que demana la seva dimissió des de març, al·legant una gestió nefasta al capdavant de la pandèmia, li retregui ara la deserció. Ells també van a la seva. També creuen que un candidat socialista amb bons auguris no els convé. Illa, el desitjat, perquè hi ha votants no independentistes i sí catalanistes que el veuen com el Moisès que ha de dur-los a travessar el desert. Obliden, potser, que abans que Moisès pogués guiar ningú, el Senyor va enviar les deu plagues a Egipte.

Tot sembla Illa, però, mentrestant, les ambulàncies continuen ululant sense parar.

Són qüestions frívoles, això de les xifres de morts i de les UCI saturades i de les vacunes que arriben amb comptagotes. Aquí el que compta és el càlcul de cadascun dels candidats i dels partits

Votar en aquestes condicions és temerari. Hi haurà contagis i també qui es negui a participar en meses electorals o qui decideixi no votar. Altres desenes o centenars de milers no estaran per a cap altra feina que procurar recuperar-se i salvar la pell. I podia haver-se evitat, com de fet ha plasmat bé José Manuel de Soler Bigas en el seu vot particular. Un magistrat casat amb l'anterior presidenta del TSJC, Eugenia Alegret, i que no sembla ser precisament indepe ni socialista. Això no li impedeix de veure, amb imparcialitat, que l'actual estat de la pandèmia suposa un cas de força major i que la mateixa LOREG recull que les votacions electorals poden ser suspeses per aquest motiu. Recorda, a més, De Soler que entre els drets en joc: dret a la participació política, dret a la igualtat —en aquells que no hi podran participar—, dret a la vida i a la integritat física i el dret a la protecció de la salut, no té cap mena de dubte que són aquests últims els que s'han de prioritzar.

Per què, llavors, aquest afany judicial de mantenir uns comicis en una circumstància de desastre sanitari com l'actual? No tinc esperances que ho esmenin. Un altre cop Illa? El magistrat del vot dissident també ha defensat davant dels seus companys de tribunal una cosa tan òbvia com que estan ajudant a soscavar les institucions democràtiques, ja que "la percepció per la ciutadania de la situació existent (de risc) pot derivar en una menor participació, amb la possibilitat inherent que es tracti de deslegitimar el resultat electoral". El que ve sent ajudar que qui sigui es faci un Trump.

Illa ha tornat i la desbocada pandèmia es queda en mans de l'anterior ministra d'Administració Territorial, com si ja al Paseo del Prado —seu de Sanitat— només importés calmar el vesper dels presidents autonòmics i no hi hagués lloc per a més mesures que, sens dubte, no es prendran. No hi haurà confinament, perquè hi haurà urnes i perquè si s'adoptés un confinament, no hi hauria eleccions. L'efecte Illa, que pot no ser el previst, però que, sens dubte, ja s'ha plasmat en una realitat embogida i que, com a ciutadana, no m'agradaria haver d'afrontar.

Són qüestions frívoles, això de les xifres de morts i de les UCI saturades i de les vacunes que arriben amb comptagotes. Aquí el que compta és el càlcul de cadascun dels candidats i dels partits, i en aquest, em temo, no entrem els ciutadans més que perquè dipositem obedients el que volen en una urna.

Ja ve Illa! Sortiu a rebre'l! Trobarem a faltar la seva mesura i la seva gallardia en el tracte i el discurs. Encara que no es pot negar que, a la callada, ha armat un bon sidral.