"L'estabilitat d'un sistema polític depèn en gran manera del que s'anomena la fidelitat de la policia"

Diego López Garrido

Surten a collar el govern espanyol. Són policies i guàrdies civils i avui escenificaran a les portes de comissaries i delegacions del govern espanyol i dissabte en una macromarxa a Madrid que majoritàriament són de dreta o d'ultradreta i que amb prou feines queden sindicats que no estiguin fermament compromesos amb els principis més conservadors. Això de la protesta per la reforma de la llei mordassa és un McGuffin, una excusa argumental, basada en arguments falsos i en consignes trampa.

No són només els jutges, també les policies. La pinça fa basarda. El resultat és el relat d'un abandó evident per part de les forces de progrés i d'una tenaç gota xinesa primer del PP ―a través de les acadèmies, com també s'ha fet a través de l'Escola Judicial― per anar homogeneïtzant la tendència ideològica. Després s'hi va incorporar Vox, a qui li ha tocat la grossa. El moviment sindical policial no té res a veure ara mateix amb l'escenari dels anys noranta i el panorama actual cada vegada és més diferent del que a molts ciutadans els agradaria veure i, sobretot, es distancia dels paràmetres democràtics i de drets humans que l'han de regir. No és un fenomen exclusivament espanyol, a Alemanya han hagut de fer purgues en les policies, encara que la diferència és que allí van arribar a expulsar policies i a tancar unitats militars per mostrar símbols nazis en xats i grups i aquí... aquí en les últimes eleccions sindicals va arrasar un sindicat pròxim a Vox amb 8 de 14 seients, el mateix que va convocar inicialment la manifestació de dissabte a Madrid. Els altres sindicats, pròxims al PP molts d'ells, es van emprenyar i van convocar les concentracions de demà, però, al final, s'han ajuntat tots perquè Abascal, Ayuso, Olona i Casado, entre d'altres, s'apropin a fer-se la foto amb ells i contra el govern espanyol. Només els Mossos i l'Ertzaina estan al marge d'aquesta exhibició i això també diu moltes coses.

Les premisses de sortida són falses. Diuen els polis conservadors que amb la tímida reforma de la llei mordassa viurem un caos. Criden "No a l'Espanya insegura", com si fos un lema d'una empresa d'alarmes, i obliden que abans del corró de Rajoy el 2015 sense aquestes restriccions es vivia tranquil·lament, i centenars de milers de policies i guàrdies civils van treballar durant dècades sota el paraigua de l'anterior llei de seguretat ciutadana.

El moviment sindical policial no té res a veure ara mateix amb l'escenari dels anys noranta i el panorama actual cada vegada és més diferent del que a molts ciutadans els agradaria veure i, sobretot, es distancia dels paràmetres democràtics i de drets humans que l'han de regir

Diuen que la reforma de la ja consagrada com a llei mordassa ―per l'amor de Déu, per què hi ha periodistes que l'anomenen així i després la defensen?!― és un producte dels "antisistema" i posen el crit al cel perquè es reformi la infracció d'ús de càmeres que va imposar el PP, sense adonar-se que estan dient antisistema al Tribunal Constitucional mateix, déu-n'hi-do! En efecte, la reforma aprovada pel govern de coalició es limita a introduir en la llei les exigències de la sentència 172/2020 sobre aquest tema. En aquesta sentència, el Constitucional deixava clar que ni existeix ni hi va haver mai en la llei de seguretat ciutadana una infracció pel simple enregistrament d'imatges de policies, com pretenen. La segona reforma elimina el requisit d'autorització prèvia per difondre les imatges, perquè, com diu aquesta sentència, això és inconstitucional, atès que constitueix una mena de censura prèvia administrativa. Aquests antisistemes del TC alienats també deien que el perill per als policies de la difusió de les seves imatges només és constitucional si es refereix a perills concrets, i per això s'ha canviat en la reforma la prohibició de la difusió "quan pugui posar en perill" per "quan generi un perill real". El TC exigeix, a més, que l'acta de denúncia per un d'aquests fets detalli amb exactitud la situació de perill real. Ves per on, aquests perillosos magistrats, quines coses que diuen! Les mateixes que fa temps que denunciaven les associacions de periodistes, Amnistia Internacional i tot qui tenia un mínim sentit de les llibertats democràtiques. Basant-se en inexactituds com aquesta els uniformats es mobilitzen contra el Congrés i contra el govern espanyol.

Aquí el que és greu és que bona part dels que concentren el poder coercitiu de l'Estat estan enclavats en un àmbit ideològic concret. Les forces progressistes no han estat capaces de despertar les vocacions i la formació de policies, com de fet sí que va aconseguir-ho Felipe González. Expliquen alguns dels pocs policies que es diuen progressistes que a Marlaska o li fan el llit o bé, atès que ell ha estat més aviat pròxim al PP tota la vida, els està llançant un cavall de Troia en tota la línia de flotació. No hi ha dubte que mai ha estat la persona adequada per fer front a un problema tan capital com és que les policies no ofereixin una fotografia que sigui almenys tan plural com la de la societat a la qual serveixen. Consideren aquestes fonts que la prohibició que els sindicats de classe entressin en els CFSE, cosa que no passa en els Mossos o l'Ertzaina, ha propiciat que la realitat sindical d'ambdós cossos sigui completament diferent. Això o una altra cosa, però majoritàriament tots dos queden fora de les convocatòries de la dreta policial.

No és un disbarat preguntar-se si paga la pena ocupar-se i preocupar-se i barallar-se per condemnar ara els abusos de les policies franquistes o centrar-se en la tasca tan important de tenir ara i en el futur una policia i una guàrdia civil moderna, democràtica, centrada en els drets humans i emanada de la totalitat de la societat a la qual serveix i no només d'una part. Llançar la tovallola en aquesta baralla, com en la de la judicatura o la fiscalia o la resta de les altes carreres de l'Administració, és fer rogatives perquè la deriva ultra sigui cada vegada més gran i el risc que amplis sectors de la ciutadania sentin més les policies com un perill que com una ajuda.

El cert és que es manifestaran contra el govern espanyol dissabte i ho faran viatjant de franc, només han d'ensenyar la placa, al metro i als autobusos de Madrid, un dret que els acaba de concedir Ayuso. Podran fer-ho després d'haver fet esport o nadar gratis a qualsevol instal·lació municipal de Madrid, per gentilesa de Martínez-Almeida. En cas d'haver de deixar als nens a menjar al jardí d'infants, només pagaran tres euros pel dinar, gentilesa un altre cop d'Ayuso. Tot això només ensenyant la placa, com abans. Acabaran entrant en els concerts i en els toros i el futbol per la fila, com amb Franco. Que com els capten, dieu?

El govern progressista sembla oblidar que el "¡a por ellos, oé!" també és per a ells. A veure si espavilen.