L'últim dia que preveu la llei, dilluns, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, firmarà el decret de convocatòria de noves eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 6 de març. Mentrestant, el rellotge correrà a un ritme frenètic de converses i negociacions per desbloquejar una situació que és pràcticament impossible de resoldre. Tots els focus estan posats sobre Mas i una improbable renúncia a la investidura, cedint el comandament a un altre dirigent del seu partit, Convergència Democràtica.
Les pressions, en algun cas, i les reflexions, en un altre, més o menys directes d'ERC, l'ANC, Òmnium i del cap de llista per Barcelona de JxSí, Raül Romeva, perquè Mas faci un pas al costat s'han saldat, fins ara, amb un fracàs absolut dels seus promotors. El líder convergent ha estat taxatiu en la compareixença pública després de la reunió del Govern, descartant tant la seva renúncia com una nova proposta a la CUP i ha traslladat a l'organització anticapitalista la responsabilitat d'uns nous comicis.
L'únic cert és que l'endiablada situació aritmètica i la negativa de la CUP han provocat una autèntica guerra de nervis en l'espai independentista, on molts són conscients de l'alta probabilitat que els favorables resultats del 27S no es tornin a repetir si es convoquen noves eleccions. Per això, l'ANC ha impulsat una última reunió de totes les parts en conflicte per abans de diumenge, per provar de desllorigar la situació.
Bo i els símils mariners d'Artur Mas –“la presidència de la Generalitat no és una subhasta de peix"– i futbolístics de Junqueras –“del terreny de joc un no s'ha de retirar fins que s'acaba el partit"–, potser el refrany més realista aplicable a la situació sigui aquella dita popular de “si hi ha maror, peix en abundor". I en els pròxims comicis, els pescadors o pescadores que més hi guanyaran poden no acabar sent ni els agrupats excepcionalment a JxSí el 27S ni els de la CUP.