En un discurs sense gaires matisos, el rei Felip VI ha aprofitat el tradicional missatge de Nadal del cap de l'Estat per apel·lar a la unitat i a sentir-se espanyols. La seva intervenció ha estat molt marcada pels dos processos electorals, el del 27 de setembre, que van guanyar els independentistes a Catalunya, i el més recent del passat dia 20, que va propiciar una situació nova en la política espanyola, en la qual cap força política no té, a priori, prou capacitat per formar govern. Un total de 14 vegades ha pronunciat durant la seva intervenció la paraula "Espanya", 16 vegades va convocar els espanyols, en sis ocasions va parlar de la "nació", en cinc de la "convivència" i en tan sols una va esmentar Europa.
Conscient de les incerteses territorials i de l'especial moment polític que travessa Espanya, on no s'ha de descartar la celebració d'unes noves eleccions el proper mes de maig, Felip VI va traslladar des del Palau de la Sarsuela al Palau Reial el plató d'enregistrament del missatge de Nadal. En tot cas, no hi ha hagut sorpreses en la seva intervenció que no fossin les crides a la unitat (de Catalunya amb Espanya) i a l'estabilitat (espanyola). En el primer cas, amb rotunditat, en parlar de la ruptura de la llei, de la imposició d'un projecte d'uns sobre la voluntat dels altres espanyols i de la repetició d'arguments coneguts com el negre horitzó de decadència, empobriment i aïllament de les propostes independentistes. O també quan s'ha referit a la seva serenitat, tranquil·litat i confiança en la unitat i la continuïtat d'Espanya.
En ple conflicte sobiranista, el Rei ha optat per un discurs greu i contundent, pensat molt més en clau espanyola, i que difícilment trobarà complicitats en els partits sobiranistes de Catalunya, el País Basc o Galícia i en els defensors de la plurinacionalitat d'Espanya.