Carles Puigdemont ho va dir molt clarament a l'entrevista que li va fer dijous Mònica Terribas per TV3 i Catalunya Ràdio: "Estic preparat perquè fabriquin coses contra mi. És evident que quan acceptes aquesta responsabilitat saps que lleparàs". I ha llepat. I més que lleparà.

Primer van treure de context la famosa cita sobre els invasors. I tant se val que algun mitjà català i diversos tuitaires hagin explicat la veritat posant la frase on toca. Un cop treus la pasta de dents del tub, ja no la pots tornar a posar a dins. Per tant, a l'imaginari de qui consumeix la informació com si fos xopped d'un euro la tona ja ha quedat instal·lat que el nou president de la Generalitat és una mena de perillós gihadista. I d'allà ja no els trauràs. Objectiu assolit.

Després va sortir una cosa d'una col·lecció d'art i no-sé-què del rebut de l'aigua. Però com que era massa complicat d'explicar per qui es dedica a fer propaganda simplista adreçada a la massa, ho van deixar estar.

Però calia trobar alguna cosa que servís per poder dir en una portada que Puigdemont és un corrupte. Vaja, com la resta de catalans que donen suport al Procés. I vinga buscar i buscar. I al final ho han trobat:

Soci Puigdemont

Tant se val que vuit línies més avall, ells mateixos diguin que l'empresa no té activitat des de fa quatre anys (renoi, sí que els duren poc les exclusives a alguns... NOMÉS 8 LÍNIES!!!). I tant se val que el President doni explicacions. La resta de mitjans del pensament únic han tardat poc a difondre la seva bona nova. Això sí, amb la mateixa desinflada que la de la font original, naturalment. Alguns, però ni es molesten a esperar a la vuitena línia, sinó que s'autodesmenteixen a la quarta...

Soci Puigdemont2

Però, com passa amb la mentida de la cita mal citada, a qui l'importa la veritat, oi? Han creat un sistema que els funciona a la perfecció. Qualsevol mitjà pot difondre la falsedat o la difamació que cregui convenient i després ja no hi ha marxa enrere. Ni càstig. I el més divertit és que, a sobre, alguns d'aquests encara ens donen classes d'ètica.

Ah, per cert, una coseta pels espaviladets (i espaviladetes) que busquin en aquest article una defensa gremial o ideològica basada en el concepte "els companys de professió dels meus companys de professió són els meus amics" o que tinguin temptacions d'excretar allò que agrada tant a alguns del "periodista subvencionat": l'article va de manipulació. Concretament de manipulació periodística i d'autocastració d'exclusives. No, per si de cas.