El final d'any no va ser gens tranquil però el començament del nou pot ser fins i tot més agitat, si no convuls, perquè els temes pendents són molts i alguns d'una rellevància de la qual pocs volen adonar-se. El pla del Partit Popular i els seus socis de Ciutadans i VOX per entorpir la investidura de Pedro Sánchez mitjançant la creació d'escenaris jurídics, que no només la compliquin, sinó que fins i tot i de ser possible, la facin inviable, comportarà que aquest divendres tinguem un dels moments més complexos dels últims anys. No tots són conscients de la seva transcendència: l'intent de cessar, per la porta del darrere, el president Torra, privant-lo de la condició de diputat al Parlament de Catalunya.

La maniobra, per basta que sembli des d'una perspectiva jurídica, és d'una simplicitat aclaparadora i potser per això molts no s'estan adonant del calat que una cosa així tindria per als fonaments d'un ranc sistema democràtic que mai no ha arribat a arrelar-se en l'àmbit del que es denominaria cultura democràtica. Aprofitant-se d'una norma mal encaixada dins de l'ordenament electoral i amb clares aparences d'inconstitucionalitat, es pretén que un òrgan administratiu inhabiliti com a diputat al president Torra, partint d'una sentència que no només no és ferma sinó contra la qual tot just ara s'inicia el procés de recursos.

La JEC, com a part de l'Estat, és, justament, un d'aquests centres de poder que tan bé coneixen els populars i que ara han activat no contra el president Torra, que també, sinó contra Sánchez i, especialment, contra el sistema constitucional del que tan orgullosos diuen estar

L'elecció de la Junta Electoral Central (JEC) com a camp de batalla no és fruit d'una casualitat sinó d'una meditada decisió per part dels qui coneixen molt bé les tortuositats de l'Estat, com és el PP, i que, a més, sense estar en el Govern sí que mantenen un ferri control de l'Estat i les seves estructures. Sí, no és bo ni sa confondre el Govern, efímer i canviant, amb l'Estat, permanent i poderós, perquè tal error porta a exigir a un el que realment està en mans de l'altre.

Mentre Pedro Sánchez s'aferra al Govern, i alguns estan disposats a tot per ajudar-lo en aquest propòsit, els que realment saben com funciona un país se centren en el que els dona poder real: controlar l'Estat i les seves estructures de poder per, quan així els interessi políticament, activar aquells mecanismes, institucions o persones que els permetin modificar la realitat política fins i tot al cost de carregar-se el sistema que tant diuen defensar. La JEC, com a part de l'Estat, és, justament, un d'aquests centres de poder que tan bé coneixen els populars i que ara han activat no contra el president Torra, que també, sinó contra Sánchez i, especialment, contra el sistema constitucional del que tan orgullosos diuen estar.

A la JEC, que és d'ells però que no és més que un òrgan administratiu encarregat, dit en termes senzills, de vetllar pel correcte funcionament dels processos electorals, se li està demanant que dinamiti el que queda de democràcia adoptant una resolució de les conseqüències del qual pocs volen ser conscients perquè, en definitiva, es tracta d'apartar el president Torra de la política i, per a això, els mitjans poc importen.

Si l'aplicació del 155 a Catalunya l'octubre de 2017 va ser greu, el que ara es pretén ho és molt més i això per una raó molt senzilla: ens agradi o no, sempre es podrà dir, i de fet es diu, que el 155 tenia el suport del del Senat i, per tant, amb legitimitat democràtica; tanmateix, aquest segon intent, en 2 anys, de cessar un president de la Generalitat no té ni això sinó que, en cas de materialitzar-se, seria la decisió d'un grup de persones que no han estat votades per ningú i que no representen ni tan sols el Govern, sinó l'Estat.

Admetre que la JEC té capacitat per cessar un diputat al Parlament de Catalunya o a un president de Catalunya implica, sense més ni més, admetre que també la té per cessar un diputat de les Corts Generals i un president del Govern d'Espanya. Els precedents tenen això, una vegada establerts sempre podran ser utilitzats i, per tant, aquí no hi ha en joc ni la condició ni el càrrec del president Torra sinó l'essència mateixa d'un sistema democràtic: el dret de representació sorgit de la voluntat popular. Avui "A por Torra" i demà, potser, "A por Sánchez" si es torna incòmode per a l'Estat, que segueix controlat pel Partit Popular.

La situació a la qual està arrossegant el PP i els seus socis a la mai consolidada democràcia espanyola és única i, si prospera, pot comportar una implosió de tot el sistema que diuen defensar i que amb tant orgull simbolitzen als canells

La resposta a aquest abús no pot ni ha de ser diferent a la donada quan es va aplicar el 155 o quan es va dictar la sentència del procés, necessàriament ha de ser unitària i en clau de país; cap altra resposta no s'entendrà perquè, insisteixo, no es tracta del president Torra sinó del dret de tots els catalans a elegir lliurement els seus governants i, fins i tot, també el de tots els espanyols a fer el mateix perquè no som ja en mans d'una Junta Provincial sinó de la Central i, per això, les seves resolucions, doctrina i precedents són d'aplicació estatal.

Si la JEC decideix executar aquesta mena de cop d'estat que li proposa la dreta de conjunt, les línies de defensa són dues: la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, però que també és Estat, i el Parlament de Catalunya, l'autonomia i sobirania del qual han de garantir-se. Els mecanismes de què disposa el Parlament no són pocs i, per tant, serà el seu president el primer responsable d'assegurar-se que s'engegui la maquinària legal per defensar i garantir la independència i autonomia parlamentària així com els drets dels membres de la seva corporació. La Llei està de part seva i només n'hi haurà prou amb respectar-la amb fermesa i convicció.

La situació a què està arrossegant el PP i els seus socis a la mai consolidada democràcia espanyola és única i, si prospera, pot comportar una implosió de tot el sistema que diuen defensar i que amb tant orgull simbolitzen als canells. Una destitució d'aquestes característiques generarà un conflicte polític, però també de caràcter legal i constitucional i una autèntica disfunció jurídica mitjançant la qual es buidaria de contingut el sistema de recursos perquè la sentència no és ferma i es recorrerà. Alhora, privaria de les seves exclusives competències, primer, al Suprem, que és l'encarregat de revisar aquesta sentència i, després, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, per imperatiu legal, és la cridada a executar el que ells jutgen.

L'absurditat i l'aberració a què el PP i els seus socis estan arrossegant un sistema ja qüestionat, dins i fora d'Espanya, pot generar situacions tan abjectes com que, per exemple, ara es destitueixi el president Torra, substituint-lo per un altre i que el dia de demà guanyem el recurs davant del Tribunal Suprem, previ pas pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) trobant-nos, llavors, amb dos presidents per a una sola cadira. Això, si no fos greu, em recordaria el vell "joc de les cadires" en el qual sempre hi havia més jugadors que cadires però, aquí i ara ni és un joc ni és graciós i, simplement, es tracta de defensar la democràcia d'un nou intent de carregar-se-la pels de tota la vida. Els deixem fer o ens plantem? Ho faran sols o en companyia d'altres? On posarem el límit a les renúncies democràtiques? Aquestes i no d'altres són les preguntes que ens hem de fer.