A l’Estat espanyol hi ha dos grans bancs que compten amb serveis d’estudis econòmics potents, amb equips d’economistes més complets que qualsevol altra institució privada. Un d’ells és el del CaixaBank, que es coneix com a CaixaBank Research, un equip que, a part d’estar al servei de la mateixa empresa, produeix una gran quantitat d’informació i d’anàlisi econòmica d’interès general que s’ofereix en obert al conjunt de la societat.

D’aquesta unitat em referiré a un servei obert recentment d’informació econòmica de la màxima actualitat, el portal “Economia en Temps Real”, que té per objecte monitorar l’evolució de l’economia a través d’un conjunt d’indicadors seleccionats obtinguts a partir de dades internes del banc, degudament anonimitzades i que són tractades amb tècniques de big data.

A diferència de la majoria d’estadístiques oficials, que 1) provenen d’informacions registrals i d’amplis sistemes d’enquestes, i 2) que ofereixen dades sobre el que ha passat mesos enrere, el lloc web que ens ocupa s’alimenta d’informació que 1) prové dels registres d’operacions bancàries dels clients (nòmines, targetes...) i 2) és, com el seu nom indica, en temps real o quasi, perquè són mensuals (les darreres dades disponibles en tancar aquest article són les d’abril).

Pel volum de clients i per l’extensa la implantació del banc al mercat espanyol, les dades que ofereix el portal són representatives del que passa a l’economia real. S’ofereix informació regionalitzada, que en el cas de Catalunya, lloc d’origen del banc, encara es pot considerar més representativa atesa la seva extensiva presència territorial i penetració en tots els segments socioeconòmics del país.

Pels interessats en l’evolució quasi en viu d’indicadors de salaris i consum a Catalunya, al portal en qüestió hi trobaran el que passo a detallar, tot donant-ne alguna pinzellada:

- Consum a partir de targetes (de crèdit o de dèbit), amb distinció entre compres presencials i compres via comerç electrònic. En un cas i altre s’ofereix la variació interanual (el mes que t’interessa, comparat amb el mateix mes d’un any abans), segmentant per edat del comprador (quatre intervals), per nivell d’ingressos (baixos, mitjans i alts) i per tipus de béns (cinc tipologies). Així per exemple, la despesa presencial dels catalans d’entre 30 i 49 anys en el darrer any i mig creix pràcticament a meitat de ritme que la despesa del conjunt. En canvi, la despesa dels majors de 65 anys en el mateix període creix sostingudament per sobre del conjunt. Dades mensuals des de març del 2018.

- Salaris. Conté segments d’edat, de sector públic/privat i de gènere. Per exemple, a l’abril els salaris havien augmentat un 4%, més el de les dones (4,7%) que els dels homes (3,9%). També per exemple, els salaris dels joves (16 a 29 anys) des de fa cinc anys creixen sostingudament pràcticament al doble que el conjunt de Catalunya i Espanya. Dades mensuals des d’abril de 2017.

- Despesa en turisme dels tenidors de targetes, distingint entre turisme domèstic (catalans a Catalunya, amb detall de tipus de compres —restauració, allotjament, i comerç i oci—), turisme internacional (estrangers a Catalunya, per principals països emissors) i exteriors (catalans a fora d’Espanya). Dades mensuals des de l’abril de 2018.

Addicionalment, el lloc web elabora dos blocs d’informació amb detall català, un sobre accessibilitat a l’habitatge i un altre d’indicadors de desigualtat (índex de Gini i percentils d’ingressos).

Relatiu a l’accés a l’habitatge, l’indicador de base és el nombre d’anys de renda que calen per comprar un habitatge. L’evolució d’aquest indicador cobreix (mes a mes) els darrers quatre anys i, per exemple, a Catalunya una llar típica destina sostingudament més de vuit anys de renda per adquirir un habitatge, molt per sobre del País Valencià (tres anys menys), però molt per sota del que cal a les Illes Balears (que es mouen al voltant del 10-11 anys). I encara a Catalunya, no té res a veure el nombre d’anys de renda necessaris per comprar un habitatge a la ciutat de Barcelona (per sobre de 13) amb els que calen a Girona (al voltant de 6) o a Lleida (al voltant de 4).

En definitiva, per als interessats en tenir una presa de pols de com van a Catalunya salaris, consum, turisme, desigualtat i accés a l’habitatge, amb dades mes a mes, pràcticament en temps real. Ah, i amb una eina facilíssima d’utilitzar.