Durant anys, i anys, i anys (i anys), l’empresa Ercros va abocar al riu Ebre, a l’alçada de Flix, el que va voler i més. I no eren precisament flors. I sense cap control.

Un dia vam saber que allò era tan gros que al riu hi havia una bomba tòxica molt potent que calia aïllar i descontaminar. La broma ens ha costat uns 200 milions d’euros que ha cobrat l’empresa Fomento de Construcciones i Contratas (FCC) i que, majoritàriament, ha pagat la UE. Fins aquí un escàndol ecològic monumental. Però esperi, que el millor sempre està per arribar. I en aquest cas el “millor” es diu ACUAMED.

ACUAMED és una empresa pública depenent del Ministerio de Agricultura (ja sap, Arias Cañete i tal) i creada per gestionar els rius i les infraestructures hidrogràfiques, millorar la qualitat de l’aigua i evitar inundacions (vaja, pura poesia). La realitat és que la Guàrdia Civil la investiga per corrupció. Sospita que beneficiava amb diners públics les grans empreses que contractava a canvi de suborns i favors. La mateixa Oficina Europea de la Lluita Contra el Frau investiga el destí dels fons europeus que van cofinançar 15 dels seus contractes i que no veuen clars, sobretot després de transcendir converses com la que van protagonitzar Arcadio Mateo, director general de Aguas de las Cuencas Mediterraneas (Acuamed) i Nicolás Steegmann, exdirectiu de l’empresa i que segons el sumari era un dels grans subornadors. Això que llegirà ho va gravar la Guàrdia Civil:

Steegmann: Es que, encima, el 80% lo paga Europa [risas], de otra forma lo pagaríamos todos los españoles ¿no? [risas]

Mateo: Bueno, eso se nos escapa a nosotros... El Estado español sigue siendo rico, por eso no te preocupes...

Steegmann: Pues que me haga un préstamo [risas].

Aquest és el nivell...

Però és que buscant proves per sustentar aquestes acusacions, ha aparegut un escàndol més bèstia encara que el dels suborns. Bàsicament perquè 1/ posava en risc la salut de les persones i 2/ demostra la impunitat que creia tenir aquesta gent.

La cosa és que per obtenir més contractes d’on sucar, la trama va plantejar-se una nova actuació per valor d’11 milions d’euros. I la idea va ser brillant. Per estalviar-se costos en la depuració del 20% del fang tòxic que encara estava a l’embassament de Flix i poder beneficiar FCC, van planejar abocar àcid clorhídric a l'aigua. L’objectiu era baixar el pH de l’aigua contaminada, que era altíssim. Sí, esclar llençar verí en una zona tancada no és el mateix que fer-ho directament a l’Ebre (fins aquí no va arribar la seva bogeria), però això no evita pensar en mans de qui estem.

La Guàrdia Civil va interceptar el 12 de novembre passat una conversa entre Pablo Martín Blanca, un dels directius d’Acuamed, i David Blanca, enginyer de FCC a l’obra i que ha publicat El Mundo:

Pablo Martín: Incluso nos podríamos plantear echar ácido, echar clorhídrico directamente al embalse.

David Blanca: No, claro, está sobre la mesa, pero habría que hacerlo un poquito ordenado, a través de tuberías, en un punto, en otro, pero sí, ¿no?

PM: ¿Dices de tubería, o cargando depositillos en embarcaciones auxiliares, o qué?

DB: Sí, claro, nosotros somos del hormigón y del hierro y ésto. Los químicos esto de una cisterna de clorhídrico [risas] lo prefieren hacer a través de, ¿sabes?, una tubería, todo controlado. Ya viste la instalación allí, el olor que hacía... Claro, nosotros a lo bruto, ¿que haríamos? Como vaciar una cuba [risas], a tomar por culo. Tiramos la cuba de clorhídrico y aquí paz y después gloria. Pega una corriente de viento y se nos va para la tablestaca y hacemos un agujero. Tú y yo lo haríamos a lo bruto, cogeríamos y '¡venga, Manolo, tira la manguera flexible, dale!', y aquí paz y después gloria...

PM: Yo tiraría el bidón entero, para que actuara poco a poco.

Què? Bru-tal, oi?

Però, sap el que més em sorprèn del cas? La poca volada que ha tingut. Escolti, és que estem parlant de dos sonats que estaven disposats a enverinar un riu per poder guanyar uns milions!!!

Potser m’equivoco, però si això hagués passat al Llobregat o al Ter i no a les Terres de l’Ebre, hauria estat portada a la premsa de BCN diversos dies i hauria obert algun TN. Però no. 

Suposo que perquè parlem de les coses que realment interessen la gent i aquesta ha passat massa avall.