Les declaracions de l'excomissari Villarejo sobre les vinculacions del CNI amb l’atemptat de Barcelona i Cambrils d’agost del 2017 van en la línia de confirmar el que ja era una clamorosa sospita: la intenció de l’aparell estatal de “fer mal” a Catalunya i, si pot ser, sense que se sàpiga molt bé d’on venen les desgràcies. I aquesta va ser gran i dolorosa. 15 morts i més de 100 ferits, comptant les 13 víctimes de la Rambla, més la de Cambrils, més l’apunyalament a Sant Just Desvern. 

Tant en aquest cas com en el de tota l’Operació Catalunya, la idea que hi ha al darrere és la d’anar contra tot el país i la seva gent. Penseu si no quan el ministre Fernández Díaz presumia d’haver destrossat el sistema sanitari català. O quan any rere any, des de sempre, no s’executen els pressupostos estatals d’inversió a Catalunya. No es distingeix en cap cas entre independentistes o no independentistes. Ni teòricament ni en els atacs o decisions polítiques. Catalunya és un territori i la gent que hi habita, i contra aquests es dirigeixen les accions. Estem tota la ciutadania junta en aquest sac. Agradi o no. És igual el que votis o d’on vinguis. Si passeges per la Rambla o has d’anar al metge a qualsevol poblet o ciutat de Catalunya o circules per alguna de les carreteres catalanes, sigues conscient que tens tot un aparell estatal de poder públic que et vol mal o, en el millor dels casos, diguem que no et vol bé. I no sap què penses ni li importa. Sap que ets a Catalunya i, per tant, ets Catalunya. L’enemic a vèncer. A sotmetre. I precisament aquest Estat és el que tu ajudes a mantenir cada mes pagant els impostos. És el poder públic en qui confiem per regular la nostra convivència en comú.

Si passeges per la Rambla o has d’anar al metge a qualsevol poblet o ciutat de Catalunya o circules per alguna de les carreteres catalanes, sigues conscient que tens tot un aparell estatal de poder públic que et vol mal

Està clar que això no pot ser. Què més ens ha de passar per caure de la figuera? No podem esperar més comprovacions que no arribaran. Recordem que precisament no es va deixar que declarés l'excomissari Villarejo a l’Audiència Nacional a la causa de l’atemptat del 17-A, i que s’ha denegat al Congrés fer investigació sobre aquest tema. Sense parlar de la repressió generalitzada que pateix el país.

No ve d’ara. Fa segles que estem així. El pla per fer la independència de Catalunya no va sortir bé el 2017, però no vol dir que no ho puguem tornar a intentar. Tampoc seria tan difícil. I perquè no es digui que només ens queixem, aquí va una proposta, tan bona o dolenta com qualsevol altra:

  • Els partits independentistes abandonen ja el Congrés i el Senat de Madrid.
  • El Parlament declara persona non grata el Rei, símbol de l’estat espanyol.
  • Es preparen per a final de l'any 2022 o principis del 2023 eleccions al Parlament de Catalunya. També es poden fer coincidir amb les municipals. Temps de sobres per a no sé ben bé quines negociacions.
  • El mateix dia de les eleccions al Parlament es fa un referèndum d’independència, si es vol, pot ser de ratificació de l’1 d’octubre, organitzat per una plataforma d’entitats. Si el Barça ho ha fet, també ho poden fer altres ens privats.
  • Si coincideix majoria independentista al Parlament i resultat del referèndum, es declara la independència, i se n’assumeixen les reaccions.

O això o seguir vivint amb el cul estret. Siguis unionista o independentista.