Que quan els audaços guerrillers de Hamàs —i alhora fanàtics sense miraments— van assaltar Israel van fer tant de mal com van poder, és una obvietat.

No només van atacar els destacaments militars, van perpetrar una matança indiscriminada. O si més no, això ens han explicat.

Els soldats jueus semblaven dormir el son dels justos —era el dia més sagrat del judaisme— quan es van veure sorpresos per l'ofensiva de Hamàs. Les fortificacions defensives del Tsahal, les que vigilen de nit i de dia la Franja de Gaza, es van veure superades, anorreades per un enemic ferotge, assedegat d’odi. Un odi que no és gratuït, que es va covant des de fa dècades i que, en lloc de minorar, no deixa de créixer.

No és el molt jueu ull per ull. És per cada ull nostre un centenar dels seus

De seguida, tan aviat es va saber de l’ofensiva dels islamistes, Occident es va esquinçar les vestidures i el Primer ministre d’Israel —el també fanàtic i corrupte Netanyahu— va proclamar que aquell era l’11-S d’Israel. Tota una declaració d’intencions pel que de seguida havia de venir. I que si ens atenim a les explicacions del govern israelià serà una matança exemplar que tot just ha començat. Exemplar com mai. Que vol dir amb més morts que mai i més desplaçats que mai. No és el molt jueu ull per ull. És per cada ull nostre un centenar dels seus.

A més a més, els mandataris europeus i americà van invocant el dret a la legítima defensa, com si algú hagués negat la possibilitat que Israel es defensi, que és el que des de 1948 no han deixat de fer. Fins i tot fent bona la dita que la millor defensa és un bon atac. Com a la guerra dels Sis Dies davant uns dirigents àrabs que es van rebel·lar com uns genuïns bocamolls.

Ara i avui, animar furiosament un tipus com Netanyahu a defensar-se, és tant com posar una metralladora en mans d’un psicòpata enfurismat. En lloc de demanar-li contenció, sabedors que la venjança serà terrible, semblen estar-li dient que té patent de cors per esclafar la Franja de Gaza. I Cisjordània si molt convé. Per arrasar unes ciutats i pobles ja molt castigats. Per seguir amb aquesta política d’ocupació de territoris, de colons fanatitzats i armats fins a les dents, que volen foragitar tots els palestins —també els cristians— de Terra Santa. Invoquen valors occidentals, quan a Israel els ultraortodoxos cada cop són més, amb més poder i a càrrec dels subsidis de l’Estat, per tal que ells puguin seguir estudiant la Torà i elles poblant el món de més i més cadells que van dibuixant una societat teocràtica.