Sempre que penso en Rússia m'enrecordo de Miss Melilla 2001 que, preguntada per l'ambaixador d'aquell país sobre què en sabia, va contestar que a Rússia hi havia gent meravellosa i alguns canvis en el tema de política. Aquella resposta va servir perquè ens enriguéssim de Miss Melilla durant anys, encara que jo no tinc gaire clar com en sabíem els altres d'aquest país des del final de la Guerra Freda i de la caiguda del Mur de Berlín, l'últim capítol d'Història Contemporània del meu llibre de Batxillerat.
Si a Miss Melilla li haguessin preguntat avui què en sap de Rússia, segur que li passa pel cap contestar que és el país on es poden clavar pallisses a dones, nens i ancians sota l'empara de la llei, el país on la comunitat homosexual és maltractada i humiliada públicament, on hi ha un control ferri d'Internet i de les xarxes socials, un país en què la desigualtat econòmica és la més gran del món (dos terços de la riquesa estan en mans de multimilionaris), el país en què els enemics polítics desapareixen misteriosament i del qual Trump es vol fer amic.
Rússia fa massa temps que s'assembla a una dictadura i Vladimir Putin que es comporta com un dèspota de manual
Però, per què en sabem tant de Rússia últimament? Pràcticament no hi ha setmana que no surti alguna notícia escandalosa sobre Rússia i les seves múltiples violacions dels drets humans. Quan massacraven Txetxènia i, més recentment, aconseguien l'annexió de Crimea, no hi va haver tant enrenou. Les xarxes socials, expertes a difondre teories conspiranoiques, apunten ja a una campanya de desprestigi des dels mitjans occidentals per preparar un possible atac al gegant rus. Ens avisen que s'està aplanant el terreny per convertir els russos en dolents i tenir via lliure per justificar futures agressions i bloquejos al país. O ens prenen molt el pèl, o les notícies, que s'han publicat fins i tot en els mitjans de comunicació més progressistes i independents, són certes. L'estrany no és saber coses de Rússia, l'estrany és que fa ben poc no coneixíem gaire més del funcionament del gegant veí que Miss Melilla, malgrat ser un país amb enorme influència geoestratègica a tot el món i amb una població que frega els 150 milions de persones.
Rússia fa massa temps que s'assembla a una dictadura i Vladimir Putin que es comporta com un dèspota de manual i un egòlatra guillat obsessionat per estendre les fronteres més enllà de la seva imaginació, sota el silenci còmplice d'Occident i de les Nacions Unides. Durant les dues dècades que porta al poder, Putin només va deixar de ser president quatre anys, per passar a ser primer ministre. La vigent legislatura el mantindrà en el poder, almenys, fins al 2018. Durant el seu últim mandat els exiliats polítics no han deixat de créixer.
El bonisme occidental perd la legitimitat quan es qüestiona a si mateix en criticar règims autoritaris
El bonisme occidental perd la legitimitat quan es qüestiona a si mateix en criticar règims autoritaris. Estaria bé preguntar als homosexuals refugiats a Espanya què n'opinen del govern rus, o als pares de mateix sexe que volen adoptar-hi nens, als adversaris polítics que intenten exercir la democràcia o als pocs periodistes que encara tenen el valor d'exercir la professió de manera més o menys lliure al país.
No temo la presumpta allau de les notícies de Rússia, temo la realitat russa i les conseqüències sobre la seva població. Temo Putin igual que temo Trump, perquè aquests dos tipus són de veritat i governen un món ple de botons vermells. Temo que ens estiguin banyant amb les notícies esperpèntiques sobre el comportament del govern rus amb l'única justificació d'advertir-nos que, en el fons, podríem estar molt pitjor. I temo el vodka amb llimona, que deixa una ressaca horrible.