Us escric a vosaltres igual com m'han escrit a mi alguns lectors homes per demanar-me que conti coses positives sobre ells, els nois, l'amor sa i les relacions humanes en general. M'han demanat que doni una treva al gènere masculí. I necessito la vostra ajuda per canviar algunes coses. Perquè jo em miro a mi mateixa, i veig al meu voltant dones alegres i optimistes, lluitadores incansables, felices i confiades d'anar per la vida compartint els seus projectes vitals amb homes. Moltes tenim pare, amics, companys, germans i fins i tot parella masculina. I també les que no en tenen ni ho desitgen, viuen, d'alguna manera, envoltades d'homes. D'altres tenen fills, i els estimen més que cap cosa de la seva vida.

Però fins i tot les mares dels nois reconeixen sentir-se més segures i despreocupades quan és ell, i no la noia, qui surt de casa per anar a un sopar, queda amb una amiga o una amant, o passa la balda per anar a dormir al llit que comparteix amb la seva dona. Sabreu que les mares que tenen filles no descansen mai. Cada dia les notícies els indiquen el rastre de sang que deixa a Espanya la violència masclista: tres d'assassinades per les seves parelles i exparelles aquest cap de setmana. Les mares de l'Ana, l'Elena i la María del Carme no els podran donar els regals aquest any. Tampoc els seus pares ni tots els homes que les estimaven. Els seus projectes vitals s'han parat de cop perquè uns homes les consideraven de la seva propietat, perquè no van saber canalitzar la frustració que els provocava el rebuig, perquè van veure en l'assassinat l'única manera d'arrabassar el futur a aquestes dones. Perquè són ells, i no nosaltres, els que s'encarreguen de declarar patrimoni masculí la violència sistemàtica contra la dona.

I per això us escric, en nom de totes les dones que pateixen o han patit violència

I per això us escric, en nom de totes les dones que pateixen o han patit violència, i en nom de totes les dones i homes que no volen sentir-se còmplices silenciosos d'aquesta matança que s'emporta la vida d'una dona cada cinc dies a Espanya. Des del 2003, més de 800 homes han matat les seves parelles o exparelles i a moltes cases aquest any el Nadal serà el més trist de les seves vides.

M'he portat relativament bé, com la major part de les dones, que no anem per allà espantant, violant, ni colpejant els homes. Com la major part dels homes que no ho fan, mentre deixem que els assassins pul·lulin als portals dels nostres edificis o a la porta del costat, sense que ningú surti a socórrer les víctimes perquè de portes enfora no és assumpte nostre.

I tanmateix, sé que el que us demanaré no és fàcil. La violència contra la dona no genera rendibilitat política. Els assassins no criden les consignes de cap grup armat, de cap nació, ni de cap déu encara que practiquin el terrorisme. Això sí, coneixem molt bé el seu modus operandi. Escullen sempre les mateixes víctimes, les dones, per massacrar-les i reivindicar una vegada i una altra el mateix pamflet masclista: "o meva, o de ningú".

Per això us demano per al 2017 que la violència masclista sigui considerada d'una vegada una qüestió d'Estat. Que tots els partits polítics amb representació a les cambres firmin un gran pacte contra la violència masclista. Que les penes que compleixen els assassins per violència de gènere siguin equiparables a les del terrorisme, les més altes, entre 30 i 40 anys de presó sense cap possibilitat de reducció.

Que es consideri violència de gènere no només l'exercida al si de la parella o l'exparella, sinó també qualsevol tipus de violència exercida per un home sobre una dona, sigui el seu company de feina, familiar, amic o client. Que el telèfon 016 que tant anuncien a les campanyes contra la violència de gènere pugui ajudar també a un dels grups més marginats: les prostitutes.

Que la igualtat sigui prioritat per al govern i que no es retalli ni un sol cèntim en matèria de prevenció. Prevenció fonamental perquè les qüestions de gènere siguin tractades de manera transversal en tots els àmbits, inclosos la Sanitat, la Justícia i l'Educació. Des del 2010 el pressupost s'ha reduït un 26%. L'Estat gasta ara 10 milions d'euros menys en violència de gènere que fa sis anys.

Us demano també que es protegeixi especialment a les que han gosat denunciar. Que se'ns tornin a les dones els drets fonamentals recollits a la Constitució, com el de la seguretat i la llibertat. Són ells, i no nosaltres, els que han d'estar vigilats dia i nit. Que s'estableixi la presó preventiva sense fiança durant la investigació, fins i tot en casos en què no hi hagi hagut una relació sentimental o hi hagi un delicte de faltes continuades.

Els assassins no criden les consignes de cap grup armat, de cap nació, ni de cap déu encara que practiquin el terrorisme

Vosaltres sabeu també que els símbols són importants perquè generen un gran impacte en la societat. Així que us demanaria que cada vegada que es produeixi un nou crim masclista surtin a donar la cara representants governamentals, especialment el nostre president, i es llegeixi una declaració institucional en nom de tot el govern. Que es facin minuts de silenci en el Parlament i en el Senat, igual que es feia amb els assassinats d'ETA i els polítics morts per mort natural.

I que els nostres caps d'estat, monarques com vosaltres, siguin els primers a predicar amb l'exemple. Que la reina Letícia s'encarregui de liderar projectes contra la violència de gènere no només fora de les nostres fronteres i es posicioni, d'una vegada, donant suport a les dones que pateixen violència masclista al territori espanyol.

Salut i República, estimats Reis d'Orient. I poseu-nos una reina, que ja toca.