Entre totes les dades de l’enquesta del CIS que es va presentar ahir, n’hi ha una d’especialment rellevant i que ofereix una foto nítida de l’enorme crispació que existeix entre la societat catalana pel maltractament que rep de l’Estat espanyol per l’encotillament de la seva autonomia, la limitació reductiva de les competències i els incompliments del Govern central: el 73,9% dels catalans aspiren a més poder polític. Tres de cada quatre ciutadans volen que l’Estat faci un salt cap a un model competencial molt més ambiciós per a Catalunya (27,8%) o bé, obertament, la possibilitat de convertir-se en un estat independent (46,1%). Hi ha també una petita franja del 22,9% que ja està d’acord amb l’status quo actual i l’agenda recentralitzadora del Govern espanyol o, fins i tot, amb un estat més unitarista.

Les dades són rellevants perquè hi resideix l’incomprès, per a alguns, problema català i el salt d’amplis sectors del catalanisme pragmàtic cap al vessant ideològic en què es basen el sobiranisme i l’independentisme. Avui es tornarà a visualitzar la magnitud del canvi en la manifestació de l’11 de setembre, que serà un exemple més de la seva musculatura si torna a mobilitzar centenars de milers de persones, com han aconseguit els organitzadors els tres últims anys. Aquest any, a més, la Diada coincideix amb l’inici de la campanya de les eleccions del 27-S, en les quals, segons les enquestes publicades i conegudes, tenen un lleuger avantatge les forces independentistes. Avantatge en escons, ja que es tracta d’unes eleccions i les decisions correspondran als diputats. Hi va haver temps per pactar un referèndum o una consulta, però no es va acceptar negociar cap d’aquestes possibilitats, ni tan sols considerar-les com a tema de discussió i de debat. Per tant, sumaran escons i no vots la nit del 27-S. I seran plebiscitàries; no perquè ho digui la llei, que no ho diu, ni pel decret de convocatòria, que tampoc ho estableix. Les han convertit en plebiscitàries les forces polítiques del "Sí", l’opinió pública catalana i, al final, potser fruit dels nervis, també el govern del PP, amb la internacionalització de les eleccions i la petició d’ajuda a Merkel i Cameron.