Més que mai, aquesta ha estat la nit dels indecisos. Els que hagin mirat el debat per aclarir a qui han de votar, ara estan indecisos i, a més, astorats i perplexos.

Després de dues hores i vint minuts de gent xerrant, sincerament algú que esperés aclarir alguna cosa ha aclarit res? (bé, a part de poder confirmar que, efectivament, Meritxell Batet ha anat al debat, cosa que molta gent dubtava).

És evident que els debats han de canviar. Els formats i les actituds dels que hi participen. La gent se’ls mira i els comenta, sí, però amb l’actitud de qui es mira el “Salchipapa”, la darrera composició de Leticia Sabater. Ser trending tòpic mundial està molt bé per vendre el peix mediàtic, però no és garantia de res. Com que el Salchipapa tingui milers de visionats.

Tema a banda és el dels “palmeros”. La gent que durant el debat aplaudeix amb les orelles el seu candidat fa molta vergonyeta. A qui creuen que enganyen? A qui es creuen que convencen? No els fa recança quedar en evidència d’aquesta manera?

Això si, el debat d’aquest diumenge, tot i ser a sis, ha estat més viu, menys encarcarat i menys avorrit que el debat a quatre organitzat per les cadenes espanyoles. I no ha fallat el so.

Com que agrada molt el tema vestimenta, li comento així ràpid que hi ha hagut quatre camises blanques: Xavier Domènech, Gabriel Rufián, Joan Carles Girauta i Jorge Fernández Díaz, que és l’únic que l’ha acompanyat d’una corbata. Verda, per cert. Francesc Homs, també amb corbata (de color blau fort amb unes motetes blanques), duia camisa blava clara.

Ha estat molt divertit el joc de les preguntes creuades de l’inici. Ei, però molt. Consisteix en que un dels candidats li fa una pregunta prèvia a un altre, però sense que el candidat que la rep sàpiga qui li ha fet. I llavors ha d’endevinar l’autor. Llàstima que se suposava que era un debat i que les preguntetes han impedit qualsevol tipus de debat durant els 22 primers minuts del debat.

El primer tema han estat els refugiats. La realitat és la que és, i no és precisament gaire presentable. Escoltant Jorge Fernández Díaz, la realitat és que a Espanya hi ha mil milions de refugiats acollits i cada dia mengen arròs de llamàntol.

Després han parlat del món laboral. Un altre cop xifres i recontraxifres tan apassionants com contradictòries. Proposo que als pròxims debats hi facin una mena d’ull de falcó. O sigui, quan diguin una xifra, que parin, analitzin si és certa i si no ho és, se li retira la paraula al mentider (o mentidera) durant 10 minuts.

A les 22.40 he exclamat per primer cop: falta molt per acabar? I no ha estat l’últim.

El decorat de darrera de Quico Homs i Gabriel Rufián es movia. Era com una tela que semblava que respirés i tan inquietant que poden reciclar-la per un programa de tarot.

A partir de les 23.01, Fernández Díaz es deu haver adonat de que era el que més xerrava, segons la dada aportada per Mònica Terribas, i ha començat a menjar-se la meitat de les paraules i a una gran velocitat. Tanta que la moderadora li ha dit que es calmés i es relaxés. Ha estat quan el ministre en funcions ha confós l’acord de govern que van signar el PSOE i Ciudadanos amb un d’hipotètic entre Podemos i Ciudadanos. ¿Farà l’UDEF un informe sobre el tema?

Quan han parlat de la corrupció, alguns que poden comptar els casos que NO els afecten amb els dits d’una mà (i sobren dits) n’han actuat com si expliquessin la seva primera comunió.

A 1/4 de 12, Quico Homs i Fernández Díaz s’han enganxat per una independència. La judicial. I el candidat convergent ha aprofitat per posar-se la medalla de que està imputat pel 9N.

El debat sobre el referèndum l’han monopolitzat Rufián i Domènech. Ha durat 7 minuts i li ha permès al comú fer una cosa que li surt de nassos: realitzar unes giragonses lingüístiques i argumentals tan complicades que estàs a casa mirant-te’l i acabes tocant-te el colze dret amb el turmell esquerre i la ròtula esquerra amb l’omòplat dret. La novetat és que usa el concepte “fraternitat”, que ja va emprar al míting de BCN, quan van venir Pablo Iglesias i Alberto Garzón.

A les 23.50, Fernández Díaz ha rebentat el debat reclamant poder parlar. Mònica Terribas li ha dit per segon cop que es calmés i es relaxés i l’ha convertit en Rooibos Fernández Tilas.

A les 00.07, Rufián ha recuperat el seu particular cara a cara amb Xavier Domènech sobre el referèndum i els pactes per aconseguir-lo.

I a les 00.10, la moderadora ha frenat en sec i ha donat pas al moment “som al tercer lloc del trending tòpic mundial” i a les preguntes dels espectadors. Ens ha dit que se n’han fet més de dues mil i que n’han triat set. Sense explicar-nos el criteri.

La festa s’ha acabat a les 00.22. Sense debat posterior, ni analistes, ni experts, ni repetició de les millors jugades, ni taules rodones, ni mandangues. Res, allò tan català de no allargar les coses més del necessari.

I, naturalment, he deixat pel final la millor noticia del dia: ja és dilluns. Això vol dir que només queden 5 dies de campanya.