Doncs jo sí que estic a favor de la recent regularització extraordinària de migrants perquè no crec que beneficiï ningú la no-existència legal de mig milió de persones a l’Estat espanyol o 24.000 a la ciutat de Barcelona. L’aflorament d’aquesta realitat beneficiarà, d’entrada, l’erari públic, en tant que aquests treballadors ara sí que cotitzaran a la Seguretat Social perquè podran ser legalment contractats. Vet aquí una mesura que no sé si és o no és humanitària, però és enormement pràctica. D’entrada, perquè els migrants contribuiran al sosteniment dels serveis públics com vostè i com jo. Actualment, hi ha 3.135.000 treballadors estrangers a la Seguretat Social espanyola d’un total de 21.884.000 cotitzants, segons dades del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Durant el 2025, l’increment va ser de 208.000 cotitzants estrangers, un rècord històric. Són un 14,1% del total dels afiliats al sistema. Sumen el 28,8% dels afiliats a l’hostaleria; el 26% de l’agricultura; el 23,2% a la construcció o el 17,7% al Transport i Activitats Administratives. També creix el nombre d’estrangers en activitats qualificades: un 25,9% en Informació, i Comunicacions; un 22% en Subministrament d’Energia; un 19,2% en Activitats Professionals, Científiques i Tècniques i el 14,2% en Activitats Financeres i d’Assegurances. Podríem continuar fins a avorrir el lector amb dades que remeten a un fenomen que, agradi o no, no només ha vingut per quedar-se sinó que, a més, és imprescindible perquè l'economia funcioni. Qui ocuparà els llocs de treball d’aquestes persones quan siguin “deportades”, com reclama l’extrema dreta de Vox (que hi inclou els migrants legals si es queden a l’atur i els seus fills) i Aliança Catalana, els dos partits més trumpistes de tota l’Europa occidental?

És molt còmode culpar la immigració —que no té per què agradar-nos, d’entrada, quedi clar— del col·lapse i la degradació dels serveis públics, de les dificultats d’accés a l’habitatge, del retrocés en l’ús de la llengua catalana o de la precarització global dels salaris. I és obvi que els increments poblacionals massius i en poc temps, sense cap control, tenen efectes negatius sobre el conjunt, començant pels mateixos nouvinguts. El ressorgiment del barraquisme a Barcelona i el seu entorn els últims anys, un fenomen que pràcticament es donava per erradicat, n’és la prova. Però és més fàcil treure aquesta conclusió que no assenyalar directament els barruts que se’n beneficien, de tot això: començant per qui els contracta amb salaris per plorar, i qui els demana pel lloguer d’una habitació el 80% d’aquest sou irrisori. També és més fàcil assenyalar els migrants que als gestors públics que entre el 2009 i el 2023 van deixar d’invertir 42.486 milions d’euros en infraestructures a Catalunya, com ara les ferroviàries. O demanar comptes pel dèficit de places per aprendre català al conseller del ram o canviar radicalment l’actitud dels catalanoparlants, que canviem de llengua de seguida que un veneçolà o un pakistanès se'ns adreça o ens respon en castellà. O quan un expat —que també és un estranger, encara que no sol tenir la pell fosca i també resideix entre nosaltres des de fa temps—, ens demana en un perfecte anglès (el seu) quin és el camí més curt per anar de la Rambla a la Boqueria. En fi, també és més fàcil assimilar en bloc els immigrants a l’increment de la delinqüència que demanar al polític de torn que faci la seva feina perquè els carrers siguin segurs per a tothom.

Mantenir centenars de milers de persones en situacions d’il·legalitat és perpetuar el descontrol sobre les migracions i afavorir l'extrema dreta

Certament, la regularització extraordinària de migrants pactada per Pedro Sánchez amb Podemos dins del pla de xoc per recuperar els antics aliats, és un moviment que va en sentit contrari al de tot Europa, que cada vegada tanca més les fronteres. Però, això, que és el que demanen les extremes dretes populistes i inclús partits socialdemòcrates al govern com el de Dinamarca practiquen, pot fer col·lapsar economies com l’espanyola, i la catalana, clarament faltades de mà d’obra. Ara bé. La gent ho sap. No és idiota. I, malgrat tot, per què no, votar a Orriols o a Abascal, es pregunta. La temptació populista per respondre a un fenomen d’alta complexitat com els que ens ocupa és forta. I és normal que sigui així. La incompareixença de la política convencional hi ajuda. I no és fàcil aplicar aquella màxima de Kant: “atreveix-te a pensar per tu mateix (Sapere aude!)”. El mateix filòsof de Königsberg afegia en la seva famosa resposta a què és la Il·lustració (1784) que, sovint, la mandra i la covardia ens ho impedeixen al llarg de tota la vida: “És tan còmode ser menor d’edat”. Les migracions sense control acaben beneficiant els que sempre pesquen en aigües tèrboles. Sense anar més lluny, els partits extremistes de dreta, amb la seva explotació intensiva de les pors —lògiques— i els dubtes —que tots podem tenir—. Però, sovint, ens tapem els ulls i preferim que ens guiïn. La IA també ens ho posa fàcil en la mesura que permetem que sigui ella qui respongui, i pensi per nosaltres. Els nous extremismes i la tecnologia actuen com una parella letal en aquest temps fosc que vivim, tan poc il·lustrat. 

Als mals que associem al fenomen migratori podem afegir aquest: el creixement de l’antipolítica i l'extremisme. Però, estem disposats a carregar-nos la democràcia perquè hem decidit que algú o alguna cosa pensi per nosaltres? O simplement, per desfogar-nos? Com evidencia el cas de Trump a Minneapolis, la reacció autoritària no resoldrà els molts errors i comesos per la política de sempre que pretén reemplaçar. Que aquesta caigui a trossos, que necessiti reformes més que urgents, no fa bo el relleu ultra. Hi ha qui diu que, per això, és millor que els extremistes manin. El problema és que un cop arriben al poder instrumentalitzant la democràcia, costa molt que en surtin. Enmig d’aquesta tenalla, els dèficits de la política democràtica, i l’amenaça del relleu autoritari, mantenir centenars de milers de persones en situacions d’il·legalitat és perpetuar el descontrol sobre les migracions i afavorir l'extrema dreta. No es tracta ni d'aplicar els "papers per a tothom" sense la més mínima racionalitat. Ni, tampoc, d'obviar els deures de ciutadania, indissociables dels drets a què dona lloc la residència legal: entre els quals, d'entrada, el respecte a la llengua i la cultura no sé si d'acollida però sí d'arribada. Però el culpable que els trens de Rodalies i d’Alta Velocitat s’hagin convertit en màquines de matar per la falta de manteniment i inversió es diu Óscar Puente, i no Mohamed Salah, que, com tothom sap, és un extrem egipci que juga al Liverpool F.C.