El "tenim pressa" ha canviat de bàndol, dèiem aquí l'altre dia. Ho corrobora Pablo Iglesias a La Vanguardia: "Els independentistes, millor negociant en una taula que a la presó". I el que es visualitzarà aquest dilluns i aquest dimarts al Parlament de Catalunya ―retirada o no de l'escó del president Quim Torra i compareixença de sis presos polítics, començant per Oriol Junqueras, a la comissió del 155― no farà més que subratllar aquesta necessitat: la que té el govern Sánchez-Iglesias d'accelerar la desjudicialització de l'escenari polític o morir en l'intent. El drama, que el líder del PSOE no va advertir al seu dia, en aquells dies letals de la tardor del 2017 en què el 155 havia de posar punt final al procés, morta la cuca, mort el verí, era que l'entrega per acció o omissió de tot el poder als jutges també el convertiria a ell en ostatge de les togues. Togues convertides ara, al seu torn, en l'ariet d'una Espanya contra l'altra, l'Espanya alternativa que en el lliurament dels Goya, amb Sánchez entre el públic, semblava entonar el cant del cigne rere les ulleres fosques d'Almodóvar i mentre a l'escenari, per fi, se sentien totes les llengües...

La Mesa del Parlament, o sigui, en darrer terme, ERC, que n'ostenta la presidència i l'acció d'or, ha de decidir si acata l'última resolució del Tribunal Suprem, que avala la de la Junta Electoral Central, i designar el diputat substitut. Torra: quart assassinat parlamentari d'un president després dels de Puigdemont, Sànchez i Turull? És evident que el 155 mai no es va desactivar del tot. Mentrestant, totes les lectures del moment assenyalen unidireccionalment cap a un sol escenari: el final de la legislatura catalana (i, fins i tot, del procés). Però tots els camins porten a la Moncloa passant pel Suprem. Pot ser que Quim Torra perdi avui l'escó, però pot ser que Pedro Sánchez, atrapat al Suprem, comenci també a perdre la Moncloa.

Torra: quart 'assassinat parlamentari' d'un president després dels de Puigdemont, Sànchez i Turull?

Que ningú no s'enganyi: el cap de Torra és condició sine quan non per cobrar-se el cap de Sánchez ―i d'Iglesias―. Contribueix a dibuixar aquest quadre sagnant el fet que, contràriament al que s'esperava, el Suprem hagi decidit donar la raó a la JEC sobre la inhabilitació de Torra per continuar sent diputat mentre el mateix Suprem no decideix si el condemna o no en ferm i, en conseqüència, l'obliga a cedir la presidència. És cert que la pèrdua de l'escó de Torra podria ser provisional i reversible si finalment el Suprem revoca la sentència prèvia del TSJC que el va condemnar per no retirar la pancarta pro presos polítics del balcó de la Generalitat durant la campanya electoral, però l'ofensiva del búnquer judicial davant dels moviments del nou govern fa témer el pitjor per a Torra... i per a Sánchez.

Si Torra perd la presidència es convocaran noves eleccions al Parlament de Catalunya i els falcons de JxCat i ERC, ERC i JxCat, protagonitzaran l'enèsima batalla final. Mai les enquestes no van situar ERC tan a prop del seu objectiu, la presidència de la Generalitat, encara que el precedent del 21-D, amb Puigdemont com a vencedor contra pronòstic, i l'actual euroimmunitat que gaudeix el president en l'exili, la qual cosa li permet fer mítings en persona més a prop que mai de Catalunya, poden alterar el pronòstic; i, en qualsevol cas, agreujar la batalla fins al límit. La campanya, pel que pugui ser, ja ha començat per a JxCat (acte de Puigdemont a Perpinyà); però també per a ERC (el ja famós "i una merda" amb què Junqueras torna al discurs dur del "ho tornaríem a fer").

Caigut Torra, si ERC no assoleix l'objectiu ―la presidència de la Generalitat―, Sánchez tindrà els dies comptats

A la premsa, els més intel·ligents dels que fa quatre dies exigien tant sí com no la dimissió de Torra mantenen ara un prudent silenci. Caigut Torra, si ERC no assoleix l'objectiu ―la presidència de la Generalitat―, Sánchez tindrà els dies comptats. La revisió de l'estratègia seguida ―qui sap fins a quin punt― es convertirà en un imperatiu per als de Junqueras. A menys, esclar, que els republicans optin de nou per la teoria del mar menor, a risc de suïcidar-se. Si ―cosa bastant improbable― Torra no cau, Sánchez podrà guanyar una mica de temps davant els embats del deep state i creuar els dits perquè Aragonès guanyi el pols a Puigdemont. Això, o, com més aviat millor, posar-los ja, a tots, al carrer. Per això Pedro (ara) "té pressa".