Si no es produeix un nou gir en el guió d'ara al 26 de maig, data límit per a la investidura del nou president de la Generalitat abans de la convocatòria de noves eleccions, ERC i Junts per Catalunya -i ho subratllo, ERC i Junts per Catalunya- posaran punt i final al cicle del procés independentista tal com l'hem conegut fins ara.

Punt i final compartit, perquè, més enllà que aquestes fossin o no les veritables intencions inicials d'ERC, de Junts, o d'ambdues forces, no hi haurà govern independentista a Catalunya, a diferència dels que s'han succeït des de les eleccions del 2015, i, fins i tot, del 2012, ja que aquell govern -el segon presidit per Artur Mas- tenia el suport d'ERC des de l'oposició per impulsar el procés independentista. Hi haurà -en el millor dels casos- govern d'esquerres, ja veurem si amb ERC en solitari o no, presidit per un independentista (Pere Aragonès) però amb un full de ruta polític -pactat amb la CUP i els comuns- en el qual la independència quedarà clarament relegada com a objectiu teòric i pràctic. Si això no fos així, i si el verí de la repressió no hagués fet tant efecte, el govern ERC-Junts estaria ja reunint-se a la Sala Tàpies del Palau.

La independència com a objectiu ha quedat en l'aire des del moment que ERC, en privat i en públic, ha renunciat a explicitar com es concreta aquest nou "embat" a l'Estat, si la taula de diàleg amb el govern Sánchez que en dos anys s'ha reunit una sola vegada, fracassa. O desemboca, a tot estirar, en una nova promesa d'autonomia efectiva així que passin 10 o 20 anys en paral·lel als indults als presos polítics. El PSOE mai no acceptarà ni l'amnistia ni l'autodeterminació. I ja veurem si la constitució d'un Govern sense Junts, o sigui, sense presència del puigdemontisme, facilita aquests indults, després de la desfeta del PSOE ​a Madrid, com creu ERC.

Una part de Junts veu en el moviment d'ERC la jugada final per constituir un tripartit d'esquerres per la porta del darrere amb Junts com a pagafantes

I punt i final compartit, dic, perquè que aquest govern de punt i final al procés presidit per ERC prosperi, tal i com està plantejat ara el joc, depèn que Junts presti almenys 4 dels seus vots perquè Aragonès sigui investit, suposant que als d'ERC (33) i els de la CUP ja compromesos (9), sumi els 8 d'En Comú Podem. Amb 4 més dels 32 de Junts, Aragonès en reuniria 54, un més a favor que els 53 en contra previstos (PSC, Vox, Cs i PP) per ser investit en segona votació. Però ¿realment Junts està disposada a ser la mà executora en aquest crim perfecte, l'assassinat del procés per part dels seus impulsors? Per això no sorprèn que després de la decisió d'ERC de trencar les negociacions per al govern de coalició amb Junts, creixi l'oposició entre els de Puigdemont a cedir aquests 4 vots, oferts per Jordi Sànchez.

Una part del puigdemontisme veu en el moviment d'ERC l'última jugada per constituir un tripartit d'esquerres per la porta del darrere amb Junts com a pagafantes. És a dir, amb Junts com a cooperador forçós per pagar els serveis deixats pels republicans a l'"espai convergent" durant el procés -suport a Mas el 2012, a Puigdemont el 2016, a Torra el 2018 i a Borràs aquest 2021- i els 40 anys llargs transcorreguts des de 1980, quan Jordi Pujol va ser investit president per primera vegada. I descomptats, clar, els tripartits amb Maragall i Montilla (2003-2010), quan, molt abans que la CUP, ERC ja va intentar en dues ocasions enviar Mas a la paperera de la història encara que només es va quedar a l'oposició. Lloc on fa molt fred però en el qual, mentre hi hagi vida, i electors orfes, com aquests prop de 700.000 votants de Junts o ERC que es van quedar a casa en les eleccions del 14-F, hi ha esperança.

Si les bases de Junts decideixen negar aquests 4 vots a Aragonès no descarteu que Illa encara li doni una oportunitat

Però no se'n vagin encara. Si les bases de Junts -que seran consultades- decideixen negar aquests 4 vots a Aragonès, no descarteu que Illa encara li doni una oportunitat. Algunes plomes influents de l'establishment mediàtic català fa setmanes que demanen aquest gest al candidat socialista. Per a aquesta gent, el punt i final del procés tal com l'hem conegut bé mereixeria aquest sacrifici del candidat socialista, a la fi, el que més vots i diputats va obtenir. I hi ha els qui hi veuen una oportunitat per trencar la política de blocs -independentista i unionista-, tornar a l'ambigüitat autonòmica ben entesa, i, sobretot, apartar Puigdemont del centre del tauler, una vegada creuen haver desactivat ja Junqueras. Al final, el que està en joc és si ERC prefereix quedar a mercè de Sánchez, amb Illa com a administrador de l'estabilitat parlamentària d'un govern sense Junts, o pactar amb Puigdemont, en posició de copilot, un nou trajecte per al procés.