Com que el PSOE sempre vol més (per menys), José Luis Ábalos, des de la clausura del congrés del PSC, ha enviat a ERC el missatge que no hi haurà diàleg sense investidura, el mateix dia que Pere Aragonès, des de La Vanguardia, ha vingut a dir al PSOE, més aviat a xiuxiuejar-li, alguna cosa així com "investidura per presos", encara que sigui de segon en segon grau o amb flexibilitats vàries. Oriol Junqueras, pres a Lledoners, ha de decidir si Pedro Sánchez, cooperador polític necessari en el seu empresonament, en el 155, i la repressió de l'independentisme, ha de continuar a la Moncloa. Sembla impossible que quedi alguna garita pitjor on fer guàrdia per als republicans. I, tanmateix, d'haver-n'hi, n'hi ha...

Comença aquest dilluns una setmana de vertigen a ambdós costats del tauler, el català i l'espanyol, amb partida judicial doble a Brussel·les i Luxemburg, i Clàssic al Camp Nou amb Tsunami Democràtic a les portes. I no només. Aquest dilluns, a Brussel·les, vista de la nova euroordre del jutge Pablo Llarena contra el president Carles Puigdemont; dijous, a Luxemburg, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe ―i, de retruc, sobre les de Puigdemont i Comín―. Dimecres, l'independentisme civil 3.0 ―el Tsunami Democràtic― intentarà realitzar el difícil equilibri entre "apretar" tot el que es pugui, que diria Quim Torra, però sense que el Barça-Madrid deixi de disputar-se, no debades i precisament, estaran pendents del que passi totes les televisions del món mundial d'aquí a la Xina Popular. I, mentrestant, dimarts, Pedro Sánchez trucarà finalment a Quim Torra i a la resta de presidents "autonòmics" ―començarà per Urkullu― per esquivar, com dèiem aquí l'altre dia, una querella criminal o una cosa pitjor. Aquell cafè per a tothom de la Transició i més enllà torna a repartir-se a litres en l'escenari de la investidura: mal presagi. Investidura que, si Junqueras vol, a la Moncloa no descarten que es dugui a terme, si no abans de la missa del gall, just a temps per menjar-se el raïm, i donar la benvinguda als nous em temo que no molt feliços anys vint.

Aquell cafè per a tothom de la Transició i més enllà torna a repartir-se a litres en l'escenari de la investidura: mal presagi

El PSOE sempre vol més (per menys), però, es vesteixi de seda o de (presumpte) nou pacte de Sant Sebastià, i com ja va passar amb Zapatero, la mona, mona es queda. No som als anys trenta i ja voldrien molts que la història es repetís, com a tragèdia, com a farsa, o com tot alhora. Fa vuitanta-tres anys, la victòria electoral del Front Popular va servir per amnistiar els líders dels Fets d'Octubre i restablir plenament la Generalitat, començant per l'excarceració del seu president, Lluís Companys i tot el Govern detingut, jutjat, condemnat i empresonat. La diferència és que, ara, els fiscals, el jutge Marchena i el sursum corda del deep state farien l'impossible perquè Junqueras i la resta de presos polítics no sortissin al carrer fins a l'últim dia de condemna. En aquestes condicions, el plantejament d'una investidura per presos, o una cosa semblant, esdevé, a tot estirar, una ocurrència.

El gest que ERC hauria d'exigir a Sánchez i Sánchez correspondre és una visita a Junqueras a Lledoners

I a les notes a peu de plana, esclar, les pròximes eleccions al Parlament. JxCat necessita un Aragonès ―o una, encara que soni estrany― i ERC necessita un Puigdemont, o un Junqueras vestit de president a l'exili. JxCat ha de sortir a l'arena electoral, amb independència que l'home de Waterloo sigui de nou número u, amb un candidat o candidata a president sobre el qual no quedi cap dubte que podrà ser investit per gestionar el dia a dia del Govern. I ERC, per aclarir gairebé tots els dubtes sobre si serà capaç de guanyar amb claredat, necessita que Junqueras arrenqui un Majestic postprocés a Pedro Sánchez però bastant diferent en contingut, i recorregut, del famós pacte que van firmar Aznar i Pujol allà per 1996.

ERC necessita assolir un pacte amb llum i taquígrafs que aixequi l'estat d'excepció polític, econòmic, judicial i policial al qual ha estat sotmès l'independentisme i els seus líders i, amb això, el conjunt de la ciutadania catalana. El gest que ERC hauria d'exigir a Sánchez i Sánchez correspondre és una visita a Junqueras a Lledoners. No és impossible. Ho va fer al seu dia Pablo Iglesias, teòric futur vicepresident del govern espanyol. I si els barons del PSOE i la Zarzuela s'enfurismen, dues tasses. Si el sistema polític espanyol pot donar per bona la investidura d'un president del govern espanyol decidida per un pres polític independentista, condemnat per sedició, també hauria d'admetre que el directe beneficiari, en aquest cas, Sánchez, reconegui aquest pres a tots els efectes, també en el diàleg cara a cara. Sí, ERC necessita un Junqueras que digui a Sánchez que l'independentisme ho vol tot (i més).