L'independentisme va tornar a executar dimarts passat, Diada Nacional de Catalunya, una mobilització massiva i cívicament impecable: un milió de persones perfectament alineades, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van reclamar la República i la llibertat dels presos amb total normalitat. Així com es va concentrar a l'hora assenyalada, acabats els parlaments la massa es va retirar ordenadament sense trencar ni una paperera, la qual cosa, a més d'haver-se convertit ja en un tòpic, constitueix cada 11 de Setembre un veritable prodigi estadístic. Les imatges des de l'aire, de nou impressionants, mostraven el raig de color corall —el de la samarreta oficial d'aquest any— com un riu de lava ardent avançant per la Diagonal. Perfecte. Tot perfecte, una vegada més. I, tanmateix...

I, tanmateix, em vaig preguntar què hauria passat, què podria passar, si aquesta mena de gegantí castell horitzontal format per centenars de milers de persones no s'hagués descarregat tan tranquil·lament, si l'exhibició s'hagués prolongat una mica més... i cap a un nou escenari. Em vaig preguntar què hauria passat si, per exemple, 10.000 o 20.000 dels participants haguessin anat a l'aeroport del Prat a plantar-se al mig de la pista amb les samarretes de color corall, les motxilles, els entrepans i, fins i tot, els nens i els avis. Pedro Sánchez hauria enviat la Guàrdia Civil a netejar la pista com la va enviar Mariano Rajoy a netejar els col·legis electorals en el referèndum de l'1-O?

Va ser una imatge fugaç, certament, però no se me'n va del cap: "20.000 independentistes provoquen el caos aeri a mig Europa". Després, se n'hi van anar afegint més: "Els independentistes bloquegen per tercer dia el port de Barcelona"; "Suspès el trànsit ferroviari amb Madrid i París per la protesta independentista"; "Els independentistes provoquen cues quilomètriques a la frontera"... I així. Però no. Em temo que l'independentisme haurà de fer front a un risc evident d'estetització del moviment, que la mobilització de cada Diada, que cada nova demostració de força al carrer, esdevingui tan massiva i exemplar com políticament innòcua. Però ni ara ni fa un any —tot i el que diuen les ordres de processament i les portades d'alguns diaris— no sembla que la via revolucionària o plenament rupturista, com suggereix la CUP, sigui l'opció a seguir. El problema és que això contribueix a la sensació de falta de rumb i planteja molts interrogants sobre la resposta a la sentència contra els líders del procés.

L'independentisme haurà de fer front al risc que cada nova demostració de força al carrer esdevingui tan massiva i exemplar com políticament innòcua

Aquest dijous farà un any de la fracassada operació Anubis, l'assalt de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia de la Generalitat i sis seus més del Govern, a més d'empreses i residències privades. El dispositiu pretenia impedir el referèndum de l'1-O i es va saldar amb 41 escorcolls i 14 detencions, entre les quals les de Josep M. Jové i Lluís Salvadó, els principals col·laboradors del vicepresident Oriol Junqueras. Entre 40.000 i 60.000 persones es van concentrar aquell dia davant de la Conselleria d'Economia per, segons els jutges espanyols, impedir a les forces de l'ordre de fer la seva investigació. Els Jordis, Sànchez i Cuixart, 11 mesos ja a la presó, van cridar la gent una vegada i una altra a anar-se'n a casa. Tothom ho va veure i pot recuperar les imatges. Si hi ha una zona zero de la repressió dels líders de l'independentisme es localitza allà, en la molt burgesa cruïlla de la rambla de Catalunya amb la Gran Via de Barcelona. Tots hi vam ser, allà, en un moment o un altre. Però ningú no va cridar a ocupar les pistes del Prat, ni a paralitzar el port o a impedir que l'AVE sortís de Sants cap a Madrid. El Maidan català no va passar de fer uns gargots a un cotxe de la Guàrdia Civil, al qual van pujar els Jordis amb permís de l'autoritat actuant.

L'independentisme haurà de decidir si la independència bé val parar el Prat o bloquejar el trànsit de creuers pel port de Barcelona

 

I, tanmateix, més d'hora que tard, l'independentisme haurà de decidir si la independència s'ho val, parar el Prat o bloquejar el trànsit de creuers pel port de Barcelona. Molts deuran pensar que una estratègia d'aquesta mena, basada en el desenvolupament de mobilitzacions pacífiques de resistència radical i massiva, seria disparar-se un tret al peu, ara que les dades confirmen que el procés no va enfonsar l'economia catalana com molts van predir i van desitjar. I, per descomptat, pensaran que aquesta seria l'excusa perfecta perquè Sánchez apliqués una altra vegada un 155 com el va aplicar Rajoy. O bé, perquè els jutges del Tribunal Suprem elevessin a l'estratosfera les condemnes previstes per als empresonats i exiliats. I, tanmateix, la hipòtesi d'un Maidan català va ser el que, fa un any, va encendre totes les alarmes a Madrid. I el que avui continua recordant als dirigents d'un costat i de l'altre que la gent, i no només la que ja prepara la samarreta de l'any que ve per a la nova coreografia de la Diada, espera respostes.