Els darrers dies de la presidència de Donald Trump semblen una versió moderna dels tangos de Carlos Gardel, quan s'acomiadava dels companys de la "barra" o brindava a la "darrera farra de la meva vida": Trump no para de convocar els seus seguidors i de canviar de posicions polítiques, com si d'aquesta manera pogués seguir els quatre anys vinents a la Casa Blanca.

Les darreres esperances de Trump semblen concentrades en la setmana vinent, quan el Congrés ha de ratificar els resultats electorals: ha convocat als seus seguidors per manifestacions i marxes arreu del país per a protestar per irregularitats electorals que van donar la victòria al seu rival Joe Biden, quan en realitat el guanyador -diu Trump- va ser ell. Malgrat que ni jutges de districte del seu partit, ni el seu ministre de Justícia, ni el Suprem amb una majoria de 6-3 de magistrats conservadors li hagin donat la raó, encara s'agafa a la possibilitat d'anul·lar els resultats electorals i convèncer prou gent que ha de seguir com a president.

El darrer intent és del senador Josh Hawley de Missouri, que va anunciar hores abans d'acabar l'any que faria pinya amb el grup de republicans de la cambra que volen qüestionar el procés electoral. Les possibilitats que això passi són gairebé inexistents, per molt que aquestes activitats al Congrés donin feina als periodistes i arrepleguin suport dels partidaris mes entusiastes de Trump. Però això no impedeix que Trump encara segueixi en la lluita com si no estigués a punt de sortir. I les seves batalles no són per a coses de petita importància: una és el pressupost de Defensa i l'altre l'ajuda econòmica per la Covid.

El pressupost de Defensa

El pressupost de Defensa, aprovat per unes majories molt grans en les dues cambres, com és tradicional, és el darrer punt per al qual està protestant Trump: no hi està d'acord en alguns aspectes internacionals i en altres nacionals, concretament en l' enderrocament d'estàtues de figures que avui són políticament impopulars. Que un president veti aquest pressupost no és habitual, perquè acostuma a tenir el suport de tants congressistes i senadors que li poden anul·lar el vot, com ja ha fet la Cambra de Representants abans que arribés a la votació del Senat. Trump ha vetat aquest pressupost però, amb una majoria de dos terços en ambdues Cambres, el veto queda anul·lat.

Alguns mitjans estrangers han donat la impressió que anul·lar el veto presidencial és una cosa extraordinària quan, de fet, s'han trobat en aquesta situació tots els presidents des de Richard Nixon a fins i tot un personatge tan popular als Estats Units com Ronald Reagan, a qui li va passar 9 vegades. Però el que no és habitual és arribar a aquesta lluita amb el pressupost de Defensa, on les declaracions de patriotisme són prou perquè tothom li doni suport.

El pressupost és el més gran del país amb 740.000 milions de dòlars

Per a Trump seria la primera vegada que li anul·len un veto, el que el traurà dels pocs presidents sense aquesta derrota legislativa que, en aquest cas, no té gaire sentit: no aconseguirà que canviïn la llei i tindrà una altra pèrdua política en els darrers dies del seu termini. Com tots els pressupostos militars, també el d'aquest any porta un creixement i és el més gran del país. Amb 740 mil milions de dòlars, no representa totes les despeses de les forces armades, perquè cal afeixar les dels veterans, el segon pressupost en volum, amb 250 mil milions, gairebé el doble que les despeses de la Seguretat Social.

Les ajudes de la Covid

L'altre batalla, encara més difícil d'entendre, és la que està donant per les ajudes de la Covid. I és tan estranya perquè s'oposa a parts d'una llei que va firmar no fa gaires dies quan va acceptar ajuts de 600 dòlars per persona. Però un cop acceptada la llei, li va semblar malament i ara vol que els xecs siguin de 2000 $, el que ha portat un altra lluita política a Washington on, curiosament, el president republicà està al costat dels legisladors demòcrates.

És difícil encara preveure si, quan arribi el 20 de gener, dia que segons la Constitució ha establert per la transferència de poders, Trump mantindrà el costum d'anar al Capitoli com es tradicional, per al jurament de càrrec de Joe Biden. Tant si hi va com si no a la cerimònia, les seves properes batalles podrien no ser polítiques si no jurídiques, perquè els fiscals i advocats de Nova York ja l'estan esperant impacientment per acusar-lo de càrrecs encara no determinats en els seus pagaments d'impostos i la legalitat dels seus negocis.

A Trump no el podria salvar pràcticament ningú si el condemnen a la presó, perquè els judicis contra ell serien més aviat de l'estat de Nova York i no federals, el que significa que si Biden el volgués indultar per a evitar una crisi política, no ho pot fer perquè només pot actuar en el cas de sentències federals.

Possible fugida?

Trump entrant avió

Imatge: EN

El mateix Trump ha dit de vegades en actes electorals que si perd les eleccions potser hauria d'abandonar el país, tot i que no ha especificat que hauria de ser un lloc sense tractats d'extradició amb els Estats Units.

Hi hauria possibilitats als Emirats, on és el rei emèrit, o l'Arabia Saudita on ha fet amistat amb el príncep hereu Mohammed bin Salman, tot i que en ambdós països seria relativament pobre i podria tenir complexos, igual que en altres veïns productors de petroli que tampoc tenen extradició.
Queden molts d'altres, però segurament no voldria anar a l'Afganistan, Bòsnia, Burkina Fasso, Eritrea o altres països del Tercer Món. També hi ha llocs amb grans perspectives pels seus negocis, però segurament no l'estan esperant a la Xina o a Rússia, i no està molt clar que el Vaticà sigui un lloc més favorable, mentre que Andorra li podria quedar una mica petit.

Res no es compara amb el seu pis de Manhattan, decorat amb or, o les platges i camps de golf de Mar-a-Lago que ha estat, fins ara, la "Casa Blanca d'hivern", on Trump podria jugar al golf en mig de l'hivern rodejat d'altres superrics... si no fos perquè li han dit que no el volen de veí.