Per fi sabem en què consisteix exactament la nova política: en parlar de cunyats al Congreso de los Diputados. Reconeguem que, com a aportació, és molt pròxima al ciutadà (i a la ciutadana).

Va passar dimecres al ple, quan Pablo Iglesias li va dir a Albert Rivera que era un cunyat. Concretament del PP. I això va provocar que entre l'un i l'altre es produís un anar i venir de cunyadisme. "Tu més cunyat que jo". "No, tu més". O sigui, mentre al nostre Parlament parlem del capteniment (a cada ple surt la paraulota) o de trencar una llança (també acaba apareixent), allà la política s'acosta al llenguatge que ho peta al carrer. Sí, perquè el concepte de moda és el del "cunyat". Ara tot és cunyat.

Segons la meva assessora en nous conceptes, el cunyadisme vigent etiqueta el personatge com algú que sap de tot, però en el pitjor sentit de la paraula, cosa que el converteix en un pesat repel·lent. 

Cunyat és qui, quan et compres una nevera, et diu que aquella marca i aquell model no valen res, que ell té la bona i que, a més, se l'ha comprat en un lloc que estan súper barates i que sembla mentida que hagis pagat el que has pagat per aquella merda. Ah, i que l'has instal·lat al pitjor lloc de la cuina perquè allà no serà prou eficient i que, a més, hi tens el menjar mal col·locat. 

El cunyat és qui t'inclou en un grup de whatsapp on no hi coneixes ningú (de fet cap dels telèfons que hi apareix el tens a l’agenda) i que pot acumular 170 missatges inútils i sense cap interès (inclosos gifs, fotos i emoticones) en només mig minut. 

El cunyat és qui et diu: “jo, al Delta de l'Ebre, des de BCN, m'hi planto en una horeta. Ah, i si vols menjar un bon arròs, m'ho dius perquè jo allò m'ho conec com el palmell de la mà i et recomanaré un lloc. Dius que hi vas de part meva i menjaràs un arròs que en ta vida...”. I quan hi vas, tu tardes una hora quaranta minuts i el restaurant ara és un japonès que porta una família xinesa que fins fa un mes tenia un basar al Pertús.

El cunyat és fan de Simeone "perquè posa al camp allò que s'ha de posar". 

El cunyat, això dels papers de Panamà, ja ho sabia des de fa temps perquè té contactes amb el grup aquest de periodistes que ho han publicat.

El cunyat coneix un gestor baratíssim que et fa la renda que sempre et surt a cobrar.

El cunyat coneix un dentista que val la meitat.

El cunyat sap d'un taller mecànic on els recanvis i el pneumàtics també valen la meitat.

El cunyat coneix un paio que és amic d'un que treballa a l'ajuntament que fa que el teu expedient pugi a l'ordre que hi ha a la cubeta. 

El cunyat entén d’informàtica, de cotxes, de tot el que tingui a veure amb aparells electrònics (des de televisors a telèfons), de models de bicicleta, de bambes per anar a córrer, d’ofertes de bancs on no et cobren comissions... I no només és el que més en sap de tot, sinó que ell sempre té el millor de tot i ho compra a preus pràcticament regalats.

Vaja, que el cunyat podria haver estat present aquest dijous a la reunió per decidir si a Madrit (concepte) hi ha pacte de govern o repeteixen les eleccions. I tenint en compte el seu currículum...