Dimarts a la nit, Antena 3 va emetre una nova edició de “Dos días y una noche”, programa d’entrevistes a càrrec de Susana Griso. El convidat era Pedro Sánchez, l’encara cap de llista del PSOE a les eleccions.

És terrible el mal que està fent aquest format d’entrevista tan falsament pròxima que ha posat de moda Bertín Osborne. Fixi’s, en un moment donat, ella li deixa anar a ell: “Diuen que ningú du millor els texans que en Pedro. Estem d’acord? Tens un culet, que traient el d’Eduardo Noriega...”.

A veure, a mi aquest tipus de comentaris em provoquen mandra perquè els trobo fora de lloc. Sincerament, i a mi què coi m’importa l'opinió que Susana Griso té del cul de Pedro Sánchez. Bé, i de la resta de culs que es fan i es desfan. Ara bé, ni m’escandalitza, ni m’indigna, i, sobretot, no sóc ningú per censurar-la. Si la senyora Griso li vol dir al cap de l’oposició que li agrada el seu culet, allà ella. A mi no m’interessa i punt i final.

El problema és que 1/ jo no puc dir-li el mateix a una candidata. Bé, sí que puc dir-li, però no es muntaria un “pollu”, no. Directament aconseguiria, jo solet, criar i vendre la producció anual de pollastres i 2/ queixar-me ara que si jo faig una lloança pública del cul d’una candidata seria criticat i qualificat de masclista (i amb raó), em fa encara més mandra que la mandra que em generen aquesta mena de comentaris, però crec que haig de fer-ho.

Però, imaginem que no, que no passés res perquè jo venerés públicament les virtuts de les natges d’una candidata. Alliberat de possibles crítiques, ¿tindria algun sentit periodístic que jo li digués a una senyora que aspira obtenir un escó: “Carai, quin paner més ben posat gasta, és tot seu?”. Doncs per mi, cap ni un. Però, és que em grinyolaria igual si ho digués dels seus ulls, o de la seva agradable pell. Per què? Perquè per mi és tan masclista fer el bavós amb el cul d’una dona amb qui no tens cap relació afectiva (diferent és dir-ho a la teva parella, amant, amiga de confiança o projecte de tots aquests conceptes), que fer-ho amb els seus ulls. Per a mi, el que és masclista és el fet i no la part del cos a què fa referència el fet. ¿Oi que en una entrevista feta per un home a un altre home (o per una dona a una altra dona), això no es diu mai? Doncs si li dic a una dona perquè crec que així quedo bé amb ella, l’estic tractant diferent. I si la tracto diferent, pel fet de ser dona, és que sóc patètic. Patèticament masclista.