Banalitzar la presó, sempre que l’empresonament faci referència a un o una independentista, s’ha convertit en un dels esports preferits d’una part important, no només de la política, de caps pensants coneguts i reconeguts del panorama mediàtic català i espanyol. Alguns, certament, des de la rauxa més absoluta i l’atac més bast i barroer; d’altres, molts i moltes més, des d’una gran magnificència, rere un vel de suposada serenitat, neutralitat i seny. O de vegades suposadament només per desdramatitzar i treure ferro a la situació. Hi ha qui diu que riure sempre va bé, però jo, que ric molt, no soc capaç de riure de tot.  

Però tampoc ha estat aquest el cas de Víctor Amela, que ha dit que no es riu de ningú, davant l’allau de crítiques que ha rebut com a resposta al tuit que ha fet sobre Joaquim Forn: "Èxit del procés: arribar a president... de mesa".  En referència que Forn ha estat cridat per la Junta Electoral a presidir una mesa en les properes eleccions. Certament menyspreable, se’n faci la lectura que se’n faci; fins i tot la seva que diu que només vol assenyalar un fracàs polític.

Tota una lliçó d’indignitat com n'hi ha poques, gratuïta i del tot innecessària, que diu molt del sistema de valors a partir del qual es mira el món la persona que l’emet. Burlar-se d’algú que està empresonat no li passa pel cap a ningú que tingui dos dits de front, a no ser que realment s’alegri que sigui així, i aquesta perspectiva és la que li faci perdre el context.

La burla té una part de denigració de la persona a qui s’adreça que retorna com un bumerang si la víctima de l’atac està en una situació d’inferioritat o discriminació

El que no acabo d’entendre és que tants seguidors i seguidores seus s’hagin sorprès de l’estirabot, ja fa temps que el periodista i escriptor fa gala de molt poc rigor quan analitza qualsevol cosa que tingui a veure amb el procés d’independència. Això passa amb moltes i molts personatges públics que les contradiccions, en l’exposició mediàtica, es magnifiquen i es posen en evidència de manera molt descarnada.

Però, deixant de banda el procés, ni tan sols és just, i no dic pas de bona persona, fer befa d’algú que ja ha estat jutjat i que a més pensem que es mereix estar en una garjola. La burla té una part de denigració de la persona a qui s’adreça que retorna com un bumerang si la víctima de l’atac està en una situació d’inferioritat o discriminació. Això fa que encara s’entengui menys la gratuïtat de l’escomesa, més encara si en el cas en concret, a banda d’altres irregularitats, es dona l’abús de la presó preventiva que és precisament el que ha portat Quim Forn a estar privat de llibertat més d’un any.  

Sembla mentida que tants anys de la Contra no l'hagin ajudat a aprendre que la presó és un dels fracassos més grossos de la humanitat, si més no en democràcia, perquè utilitzada com a venjança, després de la pena de mort, és la millor eina que hi ha.