Que el temps és relatiu fa molt que ho sabem i, en tot cas, ho hem adjuntat alegrement al discurs general. Fins i tot hi ha qui ho diu sense saber què significa i, la majoria, sense ser conscients de la implicació que —si això de debò ho incorporéssim a la manera que tenim de veure i viure en el món— tindria per a totes i tots nosaltres.
No tinc ganes de començar un nou any i alhora sé que no té cap sentit el que dic, més després de la frase anterior, però és que m’agradaria poder passar d’any amb les coses resoltes, amb temes tancats, i no és així. Cada vegada ho és menys, i la meva postura és —ho reconec— molt poc madura, que no és el mateix que infantil.
No és pas aquest només un tema de la pandèmia, no vull deixar de recordar tots i totes les represaliades que encara queden del procés i que sembla ja que és una cosa de temporades passades com la roba que deixem de posar-nos perquè ja no es porta, perquè no està de moda. Amb la covid, la mateixa història, no només de vides que es queden pel camí, una altra vegada de drets perduts, no ja polítics, que són igual de bàsics, sinó de vida.
Espero i desitjo que aquest nou any recuperem el control sobre les nostres vides
Em faig creus de com hem deixat passar que ens prohibissin treballar o sortir, o anar a segons quins llocs, una i una altra vegada i que no demanem comptes clars de quins han estat els beneficis i quines les pèrdues de totes aquestes mesures. Mai la ciència ha estat tan lluny del que fem, malgrat que sembli tot el contrari, perquè mai tants i tantes científics i científiques són consultats i surten als mitjans. Mai les incoherències havien estat tan evidents i les creences disfressades d’evidències tan grosses, tan difoses, tan acceptades i defensades i tan d’actualitat. I aquest mai torna a ser un concepte relatiu.
A mi el 2020 em va semblar mirant enrere, en passar al 2021, un forat negre d’aquests que també en parlem com si els coneguéssim realment; és a dir, no només d’anomenada, sinó d’haver sopat vegades amb ells. Necessitava que el 2021 fos millor, i ara, malgrat les bones xifres respecte de la covid en comparació a l’any passat, no em sembla pas que sigui així. I necessito que el 2022 sigui millor, menys espès i especialment transparent.
No em puc treure la sensació que només estem parant el cop i no sé pas la magnitud que aquest tindrà. Però, en tot cas, espero i desitjo que aquest nou any recuperem el control sobre les nostres vides. Un control que mai ha estat ple —torna a ser un concepte relatiu—, però que era molt més gran l’any 2019 que no pas ara; i això inclou, especialment, recuperar el control sobre la nostra salut.
Bon any 2022!