La setmana passada semblava que les coses no podien ser pitjors després de la publicació de l’informe rebatejat com a CatalanGate, però res més lluny de la realitat, aquest dilluns ha superat l’anterior. De fet, la compareixença de la ministra Robles ja ens va deixar bocabadats, no només perquè va arribar a justificar i/o admetre indirectament l’espionatge, sinó per tota l’evolució del seu discurs. Les declaracions que va fer no deixen de ser gravíssimes, malgrat siguin esperpèntiques i esperables, atesa la llarga trajectòria d’aquest govern, i de la ministra en particular, en la defensa d’allò que és indefensable en un estat de dret.

Quedarà per a la història la seva pregunta sobre què havien de fer davant d’un atac com el que estava rebent Espanya; no pas per la pregunta, sinó perquè no sabés, tota una jutgessa d’alt nivell, que l’única resposta possible era, és, segueix i seguirà sent la llei. La llei que estableix l’estat de dret i que suposadament ella defensa ―la menciona constantment― i que no sap, segons les seves paraules, que és la que li marca què s’ha de fer, i que sembla que ignora, a més a més, que no es pot fer res més que el que la llei diu. També quan no t’agrada o penses que no et va a favor.

No és tampoc peccata minuta que després de la negació no només es mig justifiquin les paraules de la ministra, sinó que, a més, es digui que l’espionatge es va dur a terme de manera legal, és a dir, ordenat per un jutge, quan la magnitud i altres aspectes clau de les escoltes sembla que fan dubtar que això sigui possible. Només una dada més: investigar per part de l’Estat advocats, representants legals d’algú que té un plet amb el mateix Estat, no deixa completament enlaire el seu dret de defensa en un estat de dret? No s’acaba mai, vas estirant el fil i les ramificacions que té el CatalanGate són colossals i, a sobre, no podem pas dir que ens vingui de nou, després de tot el que vam viure i sentir explicar, en directe, en els tribunals als encausats per la independència.

Amb ordre del jutge o sense, el que ha passat és inadmissible, perquè el sistema judicial té com a primer deure no pas protegir l’estat, sinó protegir a la ciutadania de l’omnipotent poder de l’estat

Però aquest dilluns s’ha superat tot el que era previsible, i en dia de festa a Madrid, que indica més del que sembla, el govern espanyol ha tornat a donar la campanada ara anunciant en boca del ministre Bolaños que la mateixa Margarita Robles, cap de seguretat de l’Estat ―si es pot dir així― i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han estat també ―i l’adverbi és molt important― espiats.

La jugada pot semblar mestra, i potser ho és a curt termini, perquè han passat de ser a qui se’ls demanava explicacions a demanar-les ells. Em sembla que si, en comptes d’això, s’hagués demanat fermament la dimissió, sense altra sortida, no hauríem arribat fins aquí. Ho dic per la ximplesa lineal de la jugada. Donar un cop de peu i tirar la pilota endavant et pot semblar que et treu de l’atzucac, però té molts més perills o efectes secundaris dels que pot semblar en un primer moment.

Deixant de banda que com que no són catalans i catalanes els espiats, de seguida s’han pres mesures, i ja han portat a la Fiscalia l’espionatge. No m’atreveixo a dir que no existeixi el seu propi espionatge, que diuen que ve de l’exterior, però ho posaran tot en el mateix sac, fent comparables les dues “espiades” i no ho són. Que s’espien entre estats ―a no ser que es treguin de la màniga una altra ramificació que ja m’estic imaginant― és una cosa i no la defenso pas; que s’espiï als propis ciutadans i ciutadanes que has de protegir perquè no t’agraden, és una altra de ben diferent. I la sospita que el Catalangate és això, encara ningú l’ha desmuntat ―ni sembla que pensin fer-ho― de manera coherent i amb evidències contrastades. En tot cas, amb ordre del jutge o sense, el que ha passat és inadmissible, perquè el sistema judicial té com a primer deure no pas protegir l’estat, sinó protegir a la ciutadania de l’omnipotent poder de l’estat. Hi ha molt per esbrinar, no només pel que fa a l’espionatge, sinó també pel que fa a la seguretat, i no sembla pas que es podrà treure l’entrellat de tot plegat si el PSOE actua així i Unidas Podemos dissimula.