No només l’Albert Rivera, tots els de Ciutadans, si més no el que ha transcendit, fan una anàlisi molt parcial del que els ha succeït. Em direu que és normal, primer perquè analitzar-se a un mateix no és fàcil, segon perquè encara s’han de pair els resultats, tercer no sé quina altra cosa, i quart i cinquè també. Però tothom deixa de banda una de les raons més clares que ha deixat fora de la política espanyola Ciutadans: “són catalans”. Sí, vull dir que venen d’aquí de Catalunya i això Espanya no ho perdona; i només podran seguir endavant en la mesura que l’estigma ja no sigui veritat.

Es necessita saber molt poc de la història de la pàtria que tant estimen i estar cec davant el menyspreu constatable que s’ha fet una pràctica habitual cap als i les catalanes i pensar que a un mateix no l’afectarà

En Girauta potser es pensava que els de Toledo no s’adonarien que era precisament nascut a la terra que personifica tots els mals dels espanyols: Catalunya. Es pot dissimular amb la castellanització del nom, verbalitzant amb fúria les expressions i l’odi cap a Catalunya, amb l’excusa de l’independentisme ―separatisme, en el seu argot― o sense ella, o només pel fet diferencial de la llengua, però la realitat és molt tossuda i molt clara per als altres: ets català. Es necessita saber molt poc de la història de la pàtria que tant estimen i estar cec davant el menyspreu constatable que s’ha fet una pràctica habitual ―en anys i anys d’història, no pas només recentment― cap als i les catalanes i pensar que a un mateix no l’afectarà. Forma part del teu ADN, perquè hi has nascut, i això ni ho obliden ni permetran que tu ho oblidis quan ja no els siguis útil. No entendre això és no entendre res de la pròpia lògica de la discriminació, de qualsevol tipus de discriminació, també la d’un territori o una nacionalitat. Per això, l’abraonament amb què Ciutadans ha fet créixer la catalanofòbia ha estat ben bé com fotre’s un tret al peu ja en la mateixa línia de sortida. Un tret al peu que certament et permet avançar en la carrera, fins i tot tenir-hi alguna etapa de glòria, però que al final marcarà un desenllaç que segur no et permetrà estar a la línia d’arribada, si més no al podi dels vencedors.

Rivera i els seus ―a banda de molts altres, cert, però elles i ells especialment― poden estar molt orgullosos d’haver ajudat a engrandir la idea de l'Espanya més antidemocràtica, més intolerant i més retrògrada, a la qual han fet d’avantsala amb una imatge de noi d’anunci, aparentment modern i lliberal per desacomplexar el feixisme que no s’atrevia a treure el cap. Ara no només l’ha tret, els ha passat per sobre, i, a més a més, a cavall.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat