Que el foc ens acompanyaria semblava inevitable. No sé pas on viviu, però on visc jo fa molt que no plou, i la calor és important. Veig el bosc cada dia i està tan sec que sembla que només de mirar els arbres es poden encendre. Certament, que es donin les condicions perfectes perquè hi hagi foc no vol pas dir que es produeixi i, de fet, també, en pocs dies n’hi ha hagut, si més no, dos a Catalunya resultat d’una imprudència. Hi ha accidents que costa poder evitar, però hi ha comportaments que directament depassen la irresponsabilitat i són criminals.

Fa mal quan el foc crema, tot i que, de vegades, malgrat que són ferotges, no estan exemptes de bellesa les imatges de les flames. Tot plegat un miratge, perquè quan aquestes flames desapareixen, només queda devastació, terra cremada i, de vegades, també cases, bèsties i persones malmeses.

En el foc de l’Empordà a més d’aquest tipus de pèrdues, quan escric aquest article cap vida humana, a la llista s’hi ha de sumar un tipus de malvestat que ens posa directament en més risc o, en tot cas, no ens ajuda a disminuir-lo; ara també pel que fa als incendis.

No tenir estat és un gran greuge en un món com l’actual, però que l’estat sota el qual has de viure no deixi que t’ajudin és molt pitjor encara

Com és possible que l’estat espanyol decidís que no calia ajut dels bombers francesos per apagar el foc? Segons Albert Bramon, el subdelegat del govern espanyol, es va optar per “esgotar primer els recursos”, en al·lusió als recursos enviats des de l’Estat, i “no precipitar-se”. M’hauria d’estalviar els comentaris, però no puc. En tot cas, per apagar-lo més aviat; en tot cas, perquè cremés menys terra; en tot cas, perquè quan un foc comença, ningú sap com acaba. En la memòria de totes i tots, si més no a Catalunya, Horta de Sant Joan.

Estic segura que ens convenia a nosaltres i convenia als francesos, per què, doncs, una decisió com aquesta des de Madrid? També estic segura que no pot ser només la llunyania el que emboira la raó. No tenir estat és un gran greuge en un món com l’actual, però que l’estat sota el qual has de viure no deixi que t’ajudin és molt pitjor encara.

A Perpinyà tenien dos hidroavions preparats per llançar aigua al foc, però el govern espanyol no els va donar permís per poder actuar. Eren a quinze minuts i a més a més tenien una gran capacitat, però la Moncloa no ho va considerar ni “necessari ni oportú”. Que algú m’expliqui com es pot acceptar un raonament com aquest, fins i tot en aquest cas que tot ha acabat raonablement bé. És especialment desafortunat el terme “oportú”. Oportú per a què o per a qui? Estan tocats de l’ala? Són uns eixelebrats, o uns imprudents, o ambdues coses i, encara, alguna cosa més? Com es rebutja un ajut com aquest, més encara en contra de l’opinió dels responsables directes de l’extinció del foc.

O no s’entén res, o s’entén tot massa bé, depèn de les variables que contemplis per a l’anàlisi. Però en qualsevol cas, quin sentit té ser a Europa? Queda clar que per a Espanya cap ni un.