La Muela és un poble de cinc mil habitants situat a 20 quilòmetres de Saragossa. Fins aquí, normal. Aviso: a partir d'aquí res més serà normal. 

D'entrada La Muela té el rècord d'Espanya d'imputats per habitant gràcies al fet que 45 dels seus ciutadans van ser acusats de tants delictes que pràcticament incloïen tot el codi penal. D’entre altres, blanqueig, frau, prevaricació, tràfic d'influències, frau en subvencions, negociacions prohibides y malversació. Però anem a l'inici.

Any 1987. María Antonia Pinilla, del Centro Democrático y Social (CDS), guanya les eleccions municipals i comença una cursa que acaba 24 anys després (24 anys al poder!!!) amb un forat a les arques de 33 milions d'euros (6.600€ per habitant). Però això no és el pitjor.

Tot va començar l’any 1990 quan al poble van començar a instal·lar-s'hi uns quants parcs d'aerogeneradors. Això va provocar l'entrada a les arques municipals d'uns ingressos desconeguts fins llavors. Però, a la vegada, la proximitat a la capital va revalorar el preu del sòl fins a límits mai vistos, tant per la pressió urbanística com per la industrial.

En resum: entrada fàcil de caler i especulació desenfrenada. I en plena festa, l'alcaldessa decideix construir una plaça de braus coberta perquè hi actuessin Julio Iglesias i la Pantoja, un poliesportiu de 10 milions d'euros pensat per a 20 mil persones (li recordo que el poble té 5 mil habitants) i amb piscina olímpica climatitzada, tres museus, un aviari, un auditori, un zoològic i un hotel sense permisos. I, de regal, viatges gratuïts al Carib pels veïns i una contractació desmesurada de personal per part de l'ajuntament sense cap oposició pública i sense donar cap explicació.

Com era d'esperar, la bombolla va petar i l’any 2009 l'alcaldessa va acabar a la presó. Els investigadors van calcular que el clan familiar de María Victoria Pinilla s’havia embutxacat 18 milions d'euros i havia aconseguit un patrimoni immobiliari que incloïa finques a Sotogrande i la República Dominicana i pisos a Madrid. 

Després de 4 mesos en presó preventiva, va ser posada en llibertat a l'espera de judici i va tornar a exercir com a alcaldessa fins al 2011. El dia del seu retorn al poble, els veïns van organitzar-li una festa de benvinguda i alguns diuen que està al darrere d'una de les llistes que van presentar-se a les darreres eleccions municipals.

Aquesta setmana María Victoria Pinilla ha estat condemnada a 17 anys de presó (n’hi demanaven 37) per un total de 14 delictes, a 78 d'inhabilitació per ocupar càrrec públic i a pagar multes per un valor de 9,9 milions d'euros. També han rebut diverses penes i multes el seu ex-marit, tres fills, la germana i un cosí.

A la vista oral, Pinilla va dir que potser havia comès alguns “errors humans” però que “l'enveja en aquest país és la més traïdora i la pitjor malaltia. Jo molestava i havien d'eliminar-me, però a mi cap veí em gira la cara”. I, a part de la sobredosi de demagògia, aquí és on volia anar a parar.

Espanya va patir un robatori generalitzat de diners públics i privats mai vist. Foties una puntada a terra i et sortien 200 xoriços disposats a espoliar el que calgués. Qualsevol pelacanyes sense escrúpols podia acabar passejant un cotxe de 90 mil euros i corbates de 400.

Que l'actualitat hagi convertit en protagonistes Pinilla i La Muela ens recorda una cosa que ja sabíem: que perquè allò fos possible, calia la col·laboració d'una part de la ciutadania. O els que viatjaven gratis total al Carib es pensaven que les misses sortien de l'osmosi inversa? I tots els que van entrar by the face a l'Ajuntament a no fotre res, què, creien que allò era màgia?

Però també ens fa memòria del moment aquell en què vam dir que tot allò ens havia ensenyat el bon camí i que no es repetiria mai més perquè ja n'havíem après la lliçó.

Doncs bé, ja ha passat prou temps per poder afirmar que no només allò va ser fruit de la bogeria col·lectiva (sí, esclar, ja sé que vostè i jo som purs i no vam tenir res a veure amb la cosa i que va ser la majoria sense nosaltres la que va embogir) sinó que tornarà a passar.

Estem envoltats de 1/ de Marías Victorias Pinillas disposades a fotre una mà a la caixa i l'altra al populisme més descarat i 2/ de pobles i ciutats plens de gent encantada d’anar gratis al Carib i de ser contractada pel seu Ajuntament a canvi de fidelitat i silenci.    

I esperi que la senyora Pinilla no surti aviat de la presó i compleixi la seva amenaça de convertir-se en abanderada de la regeneració. Sí, perquè encara l'hem hagut d'escoltar com, posant-se la medalla de la regeneració, excretava: “Cal separar els poders perquè aquest país no hi ha qui el reconegui. A veure si Ciudadanos ens porta idees joves i fresques”.

HORROR!!!