Xavier Trias serà l’alcaldable de Junts a la capital. S’ha d’anar molt curt de política catalana o estar molt desconnectat del món per no veure quina és l’estratègia de Junts: no tenir-ne i que el nom i cognoms d’algú te la facin. Xavier Trias té un projecte per Barcelona que es diu Xavier Trias i troba Junts en el moment perfecte per no haver de fer cap renúncia personal a favor del partit. Trias no s’adapta a Junts, Junts s’adapta a Trias. Ni el partit té res millor ni el partit es pot permetre seguir a la banqueta dels perdedors a Barcelona. Tampoc a Catalunya, és clar, i la capital els és mitja jugada per tornar a rascar poder.

“El votant està desorientat”, explicava Trias ahir a RAC1. Ho està perquè fa temps que Junts no sap on navega i en l’exalcalde han trobat la manera de donar un cop de timó per recuperar la solidesa estructural i discursiva que genera confiança al votant. La sensació, però, és que Junts comença la casa per la teulada delegant en Trias la feina que des de dins del partit no s’ha sabut fer. El projecte per Barcelona, com un cotxe escombra, inclou noms evidents com Neus Munté o Jordi Martí i també perfils com els de Victòria Alsina, Damià Calvet o Ramon Tremosa. És el sector que fa mesos que carrega dosis de vergonya aliena colossals i maleeix els ossos de Laura Borràs, el seu cavaller i tot allò que aquest parell aglutina sense cap retorn. La bancada clàssica del partit ha trobat en Barcelona la manera de començar a arraconar els culpables de convertir el que un dia va ser el centredreta català en una marca lligada a l'escàndol, a l’espectacle i al soroll. 

"La sensació, però, és que Junts comença la casa per la teulada delegant en Trias la feina que des de dins del partit no s’ha sabut fer"

“Jo soc convergent” o “jo soc tot el que soc gràcies al president Pujol” són sentències que fa quatre o cinc anys no ens hauríem imaginat en boca d’algú que es presentés per Junts a qualsevol lloc. Són posicions que representen un sector de Junts que sent que va abandonar la seva marca i el seu llegat a canvi de res i que, a més a més, ha de veure cada dia com ERC governa el país fent el que ells saben fer millor: ser convergents. Barcelona és el camp de batalla ideal perquè poden vendre tot allò de positiu que tradicionalment associen a Convergència —un cert sentit de l’ordre, de la seriositat i de la prosperitat— passant de puntetes per allò que ara mateix els igualaria per baix a Esquerra Republicana —la relació que avui Catalunya ha de tenir amb Espanya—. 

ERC i el PSC li han fet mitja campanya a Trias: surten a les eleccions amb la credibilitat grinyolant perquè han estat les crosses d'Ada Colau

Sobre els caps del cercle de Trias, però, hi plana el núvol d’una resignació tímida. Tornar a Convergència perquè no han sabut fer res millor no els permetrà assaborir del tot la victòria que ja és presentar-se. Alhora, els farà avançar amb la convicció que no hi ha alternativa. Havia de ser Junts i ha fallat. Amb la causa contra Trias pels comptes inexistents a Suïssa arxivada i la irrefutabilitat que Ada Colau es va aprofitar de les potineries espanyoles per fer campanya contra ell, l’exalcalde té mitja campanya feta. L’altra mitja l’hi han fet ERC i el PSC, que surten a les eleccions amb la credibilitat grinyolant perquè han estat les crosses de Colau. Trias només ha de sortir a dir que no farà alcaldessa a Colau, que Barcelona estarà més neta i que serà més segura. Ahir a RAC1 hi va afegir que cal recuperar el “bon gust” a la ciutat, que és la manera que té la gent d’ordre de dir que cal recuperar el seu gust.

"Si Trias guanya, Junts pot seguir prenent-se la llicència d’ajornar la construcció d’un projecte definit i deslligat del capital polític personal dels seus candidats"

Junts és una anècdota per a Trias. Si perd Barcelona, però, Junts hi perdrà encara més. Hi perdrà la porteta per tornar a situar-se al centre de la vida política del país. Ara bé, si Trias guanya Barcelona, Junts pot seguir prenent-se la llicència d’ajornar la construcció d’un projecte definit i deslligat del capital polític personal dels seus candidats, l’única manera que fins avui han trobat de treure aigua de la barca i evitar que s’enfonsi. Però començar des de baix, arriscant-se a estructurar un discurs ideològic més o menys definit en l’eix social i nacional i acceptant els costos de fer-ho és l’única manera d’aconseguir que, passi el que passi a les municipals, la teulada no els caigui a sobre.