La senyora Paquita surt de missa de deu, com cada diumenge. Ha quedat amb les seves amigues per anar a esmorzar, com cada diumenge, a la cafeteria-pastisseria on després es comprarà un massini individual, com cada diumenge.

La senyora Paquita aprofitarà l'esmorzar per comentar amb les seves amigues tot el que el dia anterior hauran vist a les revistes que hauran fullejat a la perruqueria, com cada dissabte. I la Pilar, la perruquera, els haurà fet a totes el mateix pentinat que ja els feia la Dolores, la mare de la Pilar, que va jubilar-se l'any passat i que ara s'ha apuntat als esmorzars de la colla.

La senyora Paquita i les seves amigues també tindran temps per repassar tot el que es comenta al poble (o al barri). I es posaran al dia de qui s'entén amb qui, de qui ha renyit, de qui va justet per pagar els llibres dels nens “perquè aquest estiu han estirat més el braç que la màniga” i de qui s'ha engreixat com una truja.

La senyora Paquita, sortint de l'esmorzar, anirà a buscar mig pollastre a l’ast a can Sinto. I una bossa de patates rosses. Com cada diumenge. El pit se'l menjarà per dinar i la cuixa se la guardarà per dimarts, que se la menjarà amb una amanideta.

La senyora Paquita, després passarà pel Joan de la bodega a comprar un “benjamín” de Carta Nevada que posarà al congelador de casa “perquè a mi el xampany, que ara en diuen cava, m’agrada ben fresquet”.

La senyora Paquita, a mitja tarda, just després d'acabar la pel·lícula de TV3, anirà a fer un berenar amb algunes de les amigues del matí més algunes altres que no van a l'esmorzar perquè han de preparar el dinar per a tota la família (fills, sobrevinguts i néts i filles, sobrevingudes i nétes). Com cada diumenge. I pentinaran totes les que no hi siguin. Ei, però ben pentinades. I si no, haver vingut al berenar.

En ple berenar, una de les amigues de la senyora Paquita, que té un fill que està molt “al tantu” del que passa, els explicarà que “sabeu aquell que té un àngel, en Fernándes Días, que és català, doncs diu que ens vol il·legalitzar”. I quan escoltin això, la senyora Paquita i les seves amigues s'ennuegaran amb la banya de croissant que estaran sucant al suís. “Il·legalitzar-nos? De què?”, s'exclamaran algunes. “Però aquest home, s'ha trastocat?”, diran altres. “S’ha de ser molt simvergüensa per fer-nos això. Ja se li veu a la cara que no té l'ànima neta”, expressarà la resta.

La senyora Paquita i la resta d'amigues preguntaran a l’amiga que té el fill que està “al tantu” per què les volen il·legalitzar i ella els explicarà que el seu fill li ha dit “que ens volen aplicar la llei de partits perquè es veu que als estatuts d'això del nou partit diem que som molt independentistes i ara ells s’agafen a això per posar-nos una llei que es veu que hi vam votar a favor”.

La senyora Paquita tota la vida havia votat Pujol i va tenir un gran disgust quan tot allò d’Andorra perquè “és que no m’ho hauria imaginat mai, però és que mai”. I que “quan en Mas ens va dir que ara ens havíem de fer independentistes, ens en vam fer perquè aquest xicot ens agrada molt. A casa som molt partidaris d’en Mas i quan els que són com el meu nét, els de la CUP, ens el van fer fora vam tenir un disgust molt gros”.

La senyora Paquita agafa aire, es mira les seves amigues i els diu: “Mireu, a la meva edat se me’n refot (és la primera vegada que la senyora Paquita diu la paraula “refotre” en públic) que em diguin terrorista, que diguin que faig allò de la borroka i si em volen dur a la presó, mira, mentre em deixin tenir una estampa de la mare de Déu de Montserrat i una foto del Pedraforca, per Catalunya el que sigui. Ara bé, i ho dic davant de la Dolores: jo mai, però mai!!! em faré el pentinat amb serrell de la mossa aquella que sempre du samarretes i que vesteix com un “xicotot”. I ara ja poden venir per nosaltres, oi nenes?”.

A la cafeteria “Chaplin” se sent un crit unànime: “siiií!!!”.