Quan un estudiant negligia intencionadament les seves responsabilitats —de joves, en dèiem escaquejar-se—, acostumava a emprar dues tàctiques. Primer, exercir l’absentisme a classe o als exàmens per tal de xutar la pilota ben lluny en espera de la convocatòria de setembre o de la repetició d’una determinada assignatura. En els casos més creatius, hom s’excusava de no lliurar un treball a causa de problemes tècnics (la virtualitat ha sepultat frases com ara "profe, se m’ha estropellat la impressora" i etcètera). Sembla que el Departament d’Educació i Formació Professional i la seva consellera, Esther Niubó i Cidoncha, han volgut afrontar el repte de l’informe PISA mitjançant una barreja revolucionària i inaudita d’aquests alehops. Com el lector ja deu saber, els catalans no en podrem conèixer els resultats, car la mateixa Generalitat va excloure el 23% dels alumnes que formaven part de la mostra, mentre que l’OCDE en marca un màxim del 5%. Al seu torn, hem conegut que, dels 591 alumnes que en van quedar fora, una majoria de 493 estudiants presentava greus discapacitats cognitives, conductuals o emocionals. En una prova que s’havia de fer a 2.545 alumnes, aquesta xifra important indica que una gran part d’allò que els cursis anomenen "l’alumnat" són nanos amb seriosos hàndicaps per a l'aprenentatge.
Si l’administració Aragonès va escudar els mals resultats de l’informe anterior en la sobrerepresentació d’alumnes nouvinguts (sense que gaire gent acusés ERC de racista o nazi, per cert), sembla que Niubó i el seu equip han pensat que la millor manera d’estalviar-se una mala notícia és... fer el possible per anul·lar els resultats de les proves! Com deia a l’inici, el "Govern de tothom" ha decidit tractar aquest "tothom" com si fos capsigrany, escudant-se en uns problemes tècnics que sonen a excusa, començant pel fet que la mateixa consellera va conèixer les dades el mes de març (ara que el president Illa torna a fer diplomàcia pel món, podríem demanar ajuda tècnica a la NASA, que de catàstrofes també en saben un munt). Comptat i debatut, i a còpia de comunicar la notícia en dies de canícula, l’administració ha degut pensar que les vacances (amb les conseqüents i espantoses fotografies d’Instagram dels conciutadans que tenen la mania d’ensenyar-nos els peus amb el mar de fons) faran oblidar que els alumnes catalans mereixedors d’excel·lència acadèmica són només el 4,9%, mentre que un 29% dels estudiants no arriba a les competències bàsiques. Aquest nivell escàs d’explicacions, sumat al desgavell de les vagues de mestres, no hauria d’haver dut a la dimissió de Niubó, sinó a un cessament exprés.
El "Govern de tothom" ha decidit tractar aquest "tothom" com si fos capsigrany, escudant-se en uns problemes tècnics que sonen a excusa
Mantenint-la al càrrec, el president Illa no només està fent costat a un exemple d’incompetència supina (si s’esmenen els errors, tornarem a tenir resultats fiables de PISA l’any 2029), sinó a un desgavell en la transparència de dimensions oceàniques. El Molt Honorable, amb el seu estoïcisme habitual, diu que ara toca resoldre els problemes i no anar "posant llufes" als culpables; oblida, si em permet la gosadia, que la seva consellera no només és l’última responsable política pel que fa a l’aplicació d’uns protocols, els de PISA, que són meridians com l’aigua beneita, sinó també que Niubò, goso insistir, ha amagat aquesta desfeta des de la primavera passada. El president mantindria una consellera de Salut que no pogués recol·lectar com Déu mana les dades mèdiques dels catalans? Faria costat a una màxima responsable de l’àmbit cultural que no fos capaç d’adjudicar subvencions a entitats o particulars, escudant-se en problemes informàtics? Preguntem-ho d’una altra manera: què haurà de passar perquè la consellera Niubó perdi la confiança del president? Venim de l’intent de menystenir el clam més que raonable dels mestres a través d’un acord-trampa amb un sindicat minoritari i també d’avortar idees glorioses com la d’encastar la bòfia a les aules. De debò calen més motius, president?
De la mateixa manera que saltar-se les proves no acostuma a comportar més bons resultats en el futur i, paral·lelament, sabent que els bons mestres responien a les nostres excuses "tècniques" regalant-nos un merescudíssim cate (dispenseu novament el llenguatge Xer), diria que Salvador Illa faria un bon favor al país reconeixent que la consellera Niubó, a hores d’ara, està suspesa. Per altra banda, espero que els votants del tripartit progressista que sustenta el Govern prenguin nota del fet que republicans i comuns han evitat que el Molt Honorable ens regali cap mena d’explicació durant la seva pròxima compareixença al Parlament d’aquest divendres. A tota aquesta colla no la podem enviar "a setembre", però espero que ningú no se sorprengui quan —en comicis futurs— potser els acabaran expulsant del col·le... i tot per no haver fet el que tocava quan tocava. Consellera, podreu mantenir el càrrec, però esteu suspesa i, com diríem al meu temps (que és el vostre), amb un Molt Deficient.