"Odio més el cinisme que al diable, tret que siguin el mateix."
Robert Louis Stevenson
No sé si sabeu que avui comença la Reconquesta a Barcelona. Els conjurats han triat ficar-se a la gola del llop en la seva lluita agosarada i heroica contra els múltiples cops d'estat que sotgen Espanya. Qui els havia de dir al XIX que un alçament tingués aspectes tan diversos, canviants i amens! Avui a Barcelona els soldats de l'Estat —els soldats de dretes, esclar— es rebel·laran contra el cop d'estat que ni més ni menys està a punt de donar el Legislatiu. Quina sort que hi hagi algú que ens defensi d'aquest atac! Quina bonica conjura espanyola si no fos la dels cínics o, per paràfrasi literària, la dels necis!
El fet és que un conjunt de "professionals" intentarà salvar, sembla que a crits, la democràcia i l'estat de dret subscrivint un pacte a la Facultat de Dret de l'Abat Oliba CEU, atesa la necessitat d'"alçar la veu en defensa de l'estat de dret". Gloriós Alçament! Aquests professionals són ni més ni menys que els de sempre: fiscals i jutges conservadors, inspectors d'Hisenda, advocats de l'Estat, interventors de l'Estat... l'estat de dretes, en estat pur, en defensa de l'estat de dret. Quin bonic joc de paraules! I directes se'n van a Barcelona, a batallar contra l'amnistia, per ficar-se a la gola del llop i perquè Cristina Dexeus sempre s'ho fa venir per no haver de moure's ella.
Serien cínics si no fossin antisistema. Allà hi tenim funcionaris als qui els importa un rave la llei d'amnistia perquè no és del seu àmbit, a advocats de l'Estat acusant de maniobres orquestrals en el colpisme el seu client i a jutges i fiscals indepes, dels que creuen que la independència judicial consisteix a fer una revolta per variar el paper que la Constitució els reserva. Independents per fer la seva voluntat i enfrontar-la al Legislatiu, és la nova mesura de les coses. Tots plegats reunits en un aquelarre en el qual demostraran que no creuen en el sistema, que pretenen ignorar que si una llei és anticonstitucional l'estat de dret ja preveu un òrgan per dir-ho, i en el fons, per alçar-se contra la primacia del Tribunal Constitucional anul·lant-lo de facto o prescindint-ne. Ells s'ho valen.
No és tolerable que els qui es presenten com a jutges facin aquestes declaracions contra una llei a què s'han de sotmetre una vegada sigui promulgada
No els han seguit l'associació moderada de jutges ni les progressistes. Almenys hi ha qui sap encara quin és el seu lloc. I és que el lloc de tots aquests senyors i senyores que s'ajunten avui a Barcelona no és sobrepassar les línies de les institucions i organismes als quals pertanyen, sinó assumir que existeix ja un òrgan prefixat per dirimir les diverses opinions sobre la constitucionalitat d'una llei. Si ho fan, és perquè consideren que el Constitucional no val i si així ho criden, soscaven les institucions, just el contrari del que afirmen que faran aquest matí en una universitat catalana. És el seu particular "apreteu". Espero que, almenys, sent com és dia feiner, hagin demanat els preceptius permisos i no ho intentin fer passar com una jornada de feina, que en són ben capaços.
Per mobilitzar l'assistència han armat un sidral a Twitter i no s'han privat d'atacar a tothom qui no està d'acord amb aquesta actitud antisistema i gairebé sediciosa, al crit de "tebis" i "posats de perfil". De vegades, de perfil, un surt més afavorit, sobretot quan et demanen coses que no es corresponen amb la teva funció. Fixeu-vos que venim de parlar de la gran mentida que va seguir l'11-M, de conspiracions i fal·làcies que van destrossar el periodisme i la política fins a límits que encara avui patim, només que davant d'aquest embat, tant fiscals com jutges van respondre fent la seva feina i obviant les pressions; pressions immenses que van fer emmalaltir l'instructor i la fiscal, que van fer suïcidar-se la dona d'un inspector de policia, que van destruir carreres professionals i projectes personals. Doncs bé, ara no tenim ni aquesta fortuna. Ara a la pinça pel poder que no té objeccions a mentir ni manipular i a la del poder, que també ho fa, no només se sumen periodistes a sou sinó també alguns jutges i fiscals i advocats de l'Estat i... com és possible esmenar aquesta deriva?
Els jutges no tenen cap dret a lluitar contra les lleis; no és el seu paper constitucional
"L'activitat legislativa no queda sotmesa en la seva efectivitat a la voluntat dels jutges, perquè això suposaria la destrucció del sistema constitucional", escrivia Fernández-Fontecha, aquest lletrat de les Corts que diu que va ser purgat perquè estava en contra de l'amnistia. Aquests funcionaris el que pretenen no és analitzar tècnicament una llei i trobar-ne els punts febles o criticar-la tècnicament, per la seva elaboració o els seus efectes. Això passa de tota la vida. No, aquests funcionaris el que pretenen és lluitar contra una llei que emanarà del Parlament. Jo, d'ells, esborraria allò d'"alçar la veu", perquè coneixent que el delicte de sedició consistia a "alçar-se públicament i tumultuària per impedir, per la força o al marge de les vies legals, l'aplicació de les lleis", algú podria apanyar això del tumult i convertir-los en sediciosos. Ja ho sabeu, no és gens difícil. Ah, que aquest delicte ja no existeix a Espanya! Sort en tenen.
Al capdavant del batalló de defensa s'ha situat Chus del Barco, la degana dels jutjats de Madrid i presidenta de l'associació conservadora de jutges. Ella ho té clar i així ho va escriure a les xarxes després de l'aprovació en comissió del projecte de llei: "La destrucció de la democràcia ja no necessita tancs", un tuit que li va aplaudir i va difondre ni més ni menys que el voxer Hermann, o fent-se ressò d'altres jutges que parlaven d'infàmia o de "cop en tota regla". No és tolerable que els qui es presenten com a jutges facin aquestes declaracions contra una llei a la qual s'han de sotmetre una vegada sigui promulgada. Els jutges no tenen cap dret a lluitar contra les lleis. No és el seu paper constitucional. En aquest sentit, no és estrany que els altres parlin de cop de togues.
Ningú no és al seu lloc. Les institucions o bé estan desprestigiades o bé sobrepassen el seu paper i, assumint que d'altres ho fan, consideren decent deixar de fer la seva funció o bé posar-se en la d'altres. Això exactament és el que pretén la conjura d'avui a Barcelona i per això és totalment cínica, perquè n'acusa altres de fer exactament el que ells faran en aquest acte.
Tant si el govern continua o cau, el cert és que l'estat de degradació institucional de la democràcia espanyola deixarà seqüeles pràcticament irreversibles. Les pagarem.