La campanya que comença avui serà la de les emocions i les experiències. A la precampanya hem descobert que el debat de tota vida i l'entrevista de tota la vida ja no venen. Ara els candidats (i les candidates) ja no expliquen què pensen fer si governen. No, ara fan coses, són humans i parlen d'ells i de la seva vida. Ara comprem les seves vivències, no el seu pensament, les seves prestacions. Els ha passat com als anuncis de cotxes, que ja no importa si corren molt o quins frens tenen sinó la seva capacitat per fer-nos somniar. Ara els anuncis de cotxes (i els de polítics) ens els presenten com una màquina de felicitat que ens serveix per tenir el plaer de conduir fins un món bonic que comparteixes amb la família o els amics.

Aquell debat Iglesias-Rivera

El tret de sortida el va donar el cara a cara Iglesias-Rivera a can Évole (per cert, si el vol recuperar està aquí, però per veure'l cal registrar-se). La majoria va coincidir que el format era revolucionari, però si ens ho mirem desapassionadament allò va ser un debat dels de tota la vida amb un embolcall diferent. L'Évole va saber crear una empatia inicial que als debats de plató no existeix (ens diuen bona nit i ja ens entren a sac) i va canviar la fredor dels terribles decorats televisius per un bar de barri. Ah, i molt important, els va deixar xerrar molta estona sense l'estrès aquell del "ha passat el seu minut, calli" i, amb un bon muntatge, va triar el millor del que havien dit. Si em permet el símil, Évole va canviar el sexe del "pim-pam que avui toca i enllestim-lo que tenim pressa" per un sopar agradable i relaxat en un bon restaurant, una copa distesa xerrant i rient i, sí, al final va haver-hi sexe, però amb un preàmbul que fa que tot funcioni millor.

Bertín li prepara uns musclos a Rajoy

L'últim exemple el vam tenir ahir a TV1, amb Bertín Osborne rebent Mariano Rajoy a casa seva. La pretesa naturalitat de l'amfitrió en alguns moments era força impostada (no hi ha res pitjor que sobreactuar per semblar més natural del que ets), però va ser efectiva. Molt. Avui ha circulat per la xarxa sense parar el moment partida de futbolí i el moment aquell en què Bertín i Rajoy parlen de si el presidente era molt de tenir xicotes. Per cert, si vol veure l'entrevista sencera, amb el moment en què cuinen uns musclos inclòs, la cosa dura una hora i dos quarts. Si ara no troba el moment, li recomano al menys fer-hi un cop d'ull ràpid, encara que sigui només els primers 3 minuts, a veure si troba, com un servidor, que l'estil és El Convidat total, però en antic.
Pedro Sánchez va fer més audiència que Rajoy
Total, que l'entrevista a Rajoy amb format "sensacions" va liderar el prime time amb un 18.7% i, a més, va proporcionar a la cadena pública espanyola el minut més vist del dia amb 4.710.000 espectadors i un 25,2% de quota a les 23.18. Ara, els assessors (ara en diuen spin doctors) de Pedro Sánchez encara ara deuen estar rient perquè el seu xicot, la setmana passada a la mateixa hora i al mateix lloc, va fer una quota del 20,4, que és 1,3 punts més que la de Rajoy.

De la teoria a la pràctica

Fa dies anem dient que el format que ho peta ara mateix és aquest on els polítics fan cosetes. ¿Li sembla que mirem les xifres a veure si ho confirmen les audiències? Seguim amb Rajoy i anem a dilluns. Mentre Sánchez, Rivera i Iglesias participaven en un debat organitzat per El País, emès per internet i amb senyal obert per les cadenes que volguessin connectar-hi (només va fer-ho 13TV obtenint 755 mil espectadors i una audiència del 4%), el presidente era a T5. A l'informatiu d'en Piqueras. Per cert, amb un moment IN-SU-PE-RA-BLE!!! Ell, allà en directe, a la mateixa hora que el debat, quan li pregunten per què no va a debats, va i diu que... té molta feina i no té temps!!! He, he, he... El cas és que va tenir 2.881.000 espectadors i un 16,5% (la setmana passada, Sánchez va tenir 2.999.000 espectadors i un 17,8%, fet que demostra que al candidat socialista sempre el mira més gent, cosa que no vol dir guanyar les enquestes).

Tot plegat ens diu diverses coses:

1) Efectivament, va tenir més audiència l'entrevista entreteniment de TV1 que la clàssica de T5, tot i que la clàssica l'emetia una cadena que sempre supera l'audiència de la cadena de l'entrevista d'entreteniment. Per tant, la conclusió és que TV1 va arrossegar una audiència que, normalment, no mira la cadena.

2) Tot i tenir més audiència l'entrevista convencional de T5 que el debat per internet d'El País, a la xarxa va tenir més ressò el debat. De fet, del que va dir Rajoy a T5 poca cosa en sabem. En canvi, qui més qui menys ha vist la foto dels tres candidats amb el faristol de Rajoy buit (El País, davant la negativa de Rajoy d'anar-hi, va preocupar-se d'ensenyar molt la seva absència).

3) És cert que la presència potent d'El País a la xarxa va ajudar molt a escampar el debat. També és cert que hi van apostar fort, però és que T5 no té un mitjà de comunicació d'informació que li vengui el peix mediàtic a Twitter.

4) La trobada Bertín-Rajoy no només va tenir 2.2 punts més d'audiència que la de Piqueras-Rajoy, sinó que a la xarxa també va arrasar. Allà el Piqueras-Rajoy, pràcticament no va existir.

5) La gran pregunta pel experts és: més audiència i més moviment a les xarxes garanteix més impacte? O, dit d'una altra manera, pots tenir menys audiència però aconseguir que el teu producte sigui més efectiu a l'hora d'arribar més a la gent a qui vols arribar?

En seguirem parlant durant la campanya perquè de vegades passen coses inesperades que aconsegueixen un impacte brutal.

Pablo Iglesias i Celia Villalobos han inventat un format inesperat
Per exemple, el moment que aquest matí han protagonitzat Pablo Iglesias i Celia Villalobos en una conversa no prevista durant una trobada casual al Congrés dels Diputats. Si pot, no se la perdi. Les ganes que tenia la Villalobos de donar lliçons al "xicotet" i, sobretot, que tothom la veiés fer-ho... Se'n moria!!!

A mitjan anys 90, Villalobos va ser una de les primeres protagonistes dels primers passos d'aquest format mediàtic on estem instal·lats. Si ara estem al 6.0, jo li parlo de l'1.0. Era quan Jesús Hermida va començar a crear l'embrió de les tertúlies televisives tal com les entenem ara. Ella, la Villalobos, s'hi presentava amb unes faldilles curtes que provocaven que només engegar la TV se'ns omplís el menjador de casa de cuixa. Concretament de la seva. Com seria la cosa que l'any 1994, el diari ABC li dedicava aquest retrat amb tres referències, tres, al tema de la llargada faldillera.