Els alcaldes de Vic (Junts), Mataró (PSC) i Manresa (ERC) van intervenir divendres al Matí de Catalunya Ràdio i -amb només dos minuts- els tres van exposar els principals problemes als que actualment s’enfronten els seus municipis. Si el director del programa, Ricard Ustrell, no hagués dit ni el seu nom ni el de la seva ciutat, els tres discursos haurien estat intercanviables i no hauríem distingit l'un de l’altre: tots tres van destacar que els preocupa l’habitatge, la seguretat i, en general, el col·lapse d’uns serveis públics dels que -d’altra banda- en la majoria de casos no en tenen competència perquè ho són de la Generalitat o del govern espanyol. I pel què fa a les causes, també coincidien que les seves poblacions havien augmentat de manera abrupta i que aquest increment dels empadronats segueix en ascens.

En el cas de Manresa, el seu alcalde, Marc Aloy, va explicar que en vint anys la ciutat ha passat de 60.000 habitants  a 80.000, en un paral·lelisme proporcional al què li ha passat a la Catalunya dels sis milions que ara és la de vuit. Va afegir que d’aquests 80.000 ciutadans més d’un 20% és d’origen estranger i acte seguit va concloure que, també al seu municipi, l’estat del benestar “entra en col·lapse”. És  Marc Aloy d’Esquerra Republicana, racista? Diria que no. De fet, tant Albert Castells (Vic, Junts) com David Boté (Mataró, PSC), van fer lectures similars i -tots tres- van explicar casos de persones que han estat detingudes desenes de vegades però que no han passat per la presó perquè la legislació actual no aborda la multireincidència de manera efectiva.

Si Catalunya té competències en ensenyament, sanitat i seguretat, per què no en immigració?

Però és que també aquesta setmana, Alberto Núñez Feijóo ha plantejat la seva política d’immigració en cas que sigui president espanyol. Va proposar expulsar els immigrants irregulars que cometin delictes sexuals però al costat d’aquesta idea va afegir que un govern del PP afavoriria les persones “culturalment properes” i que va concretar en una “discriminació positiva de la hispanitat”, que traduït vol dir menys immigrants magribins i més llatinoamericans, perquè amb la llengua i la cultura cristiana ja venen mig integrats de casa. Aquesta intent de selecció es pot fer a través d’allò que s’anomena contractació en origen. I això és exactament el què s’havia plantejat aquesta setmana perquè la Generalitat fes el mateix amb les persones que arriben a Catalunya.

Però això no serà possible -de moment- perquè Podemos ha trencat el cordó sanitari amb Vox i, juntament amb el PP, els tres han decidit que Catalunya no està prou madura o prou pacificada perquè pugui assumir les competències en immigració. La Generalitat les té en ensenyament, en sanitat, en seguretat ciutadana i en una part d’assistència social. Són els quatre pilars de l’estat del benestar que tothom coincideix a assenyalar -com els tres alcaldes de Junts, el PSC i ERC- que estan més afectats per l’augment sobtat de població. Si això és així, resulta força lògic que també en immigració la Generalitat pugui prendre decisions que l’ajudin a regular-ho tot plegat. I en el cas català, a més, cal afegir-hi sense manies ni embuts, la llengua. I més, si, com planteja la versió 2.0 del somni d'Aznar, Feijóo aconsegueix centrar la immigració en unes persones llatinoamericanes que consideren que amb el castellà ja en tenen prou per sentir-se integrades a Catalunya. I aquesta és la clau de volta: Catalunya es pot permetre -com a nació- no tenir capacitat decisió en la gestió de les persones que arriben?. Amb més o menys entusiasme, el PSC, Comuns, ERC i Junts (40 dels 48 diputats que Catalunya té al Congrés) ho tenen clar. Aquí s'entreveu un consens de país molt difícil en altres àmbits. I és en aquest punt on tothom hauria de tenir clar que fer aquest plantejament no és ser racista. Perquè si  tothom acaba sent acusat de racista, al final no sabrem distingir els racistes de debò.