Quan era petita, m'agradava començar el curs perquè estrenava plumier. M'agradaven particularment els de dos pisos amb cremallera, perquè a més de gomes, afilador de puntes, llapis de colors i retoladors, tenien un pis amb regles i escaires de diferents mides, un transportador d'angles, i m'hi cabia un tub de cola de paper. Tot això era molt útil per a fer els treballs de l'escola, tant la cola com les pintures.
Els humans han tingut sempre un ull artístic, un desig de reflectir la realitat tal com la veuen i la interpreten, despertant emocions i evocant records. Les pintures són necessàries per a donar color, però també la cola és molt important, perquè el dibuix o la pintura quedin enganxats a la base. Sabem quina mena de coles feien servir els artistes d'altres èpoques? Hi ha registres escrits en alguns casos, però no sempre es poden interpretar o assignar fefaentment; per exemple, quan es fa transcripció de jeroglífics, hi pot haver forats interpretatius. A més, el coneixement de l'artesà o de l'artista es transmetia oralment i no calia registrar tots els processos, que devien considerar-se trivials. De manera general, se sap que el col·lagen, l'ou i la caseïna de la llet s'han fet servir com a cola soluble en aigua per a fixar els pigments.
Les noves tecnologies han estès l'àmbit d'aplicacions, per exemple, la paleoproteòmica permet extreure quantitats ínfimes de proteïna de mostres fòssils, però també es pot emprar per a identificar quins eren els productes utilitzats en objectes d'art antics
Hi ha diverses tècniques que permeten identificar els components químics a partir d'una mostra extreta d'una obra d'art. Algunes tècniques clàssiques permeten saber si hi ha proteïnes, olis o polisacàrids, però no tenen la finor per determinar quin tipus de proteïna o de quin animal. Les noves tecnologies han estès l'àmbit d'aplicacions, per exemple, la paleoproteòmica permet extreure quantitats ínfimes de proteïna de mostres fòssils (com ara restes d'ossos d'hominins), però també es pot emprar per a identificar quins eren els productes utilitzats en objectes d'art antics. La paleoproteòmica es basa en espectrometria de masses de pèptids (és a dir, de proteïnes trossejades) i permet inferir-ne la composició d'aminoàcids i assignar-ho a organismes concrets.
Justament aquesta tecnologia ha permès que uns investigadors analitzessin fins a 28 mostres d'objectes d'art de l'antic Egipte de museus de Suècia, el Regne Unit i Dinamarca, des de sarcòfags egipcis fins a motllures de paret i pintures murals, de diverses èpoques històriques. Els resultats són interessants, perquè demostren no només que la gelatina (el col·lagen) es feia servir, sinó que aquesta gelatina no procedia només de bullir ossos de mamífers, sinó que també s'hi afegien pell i restes de teixit connectiu, que fan una cola més consistent. I això se sap perquè les proteïnes de col·lagen de la pell són diferents en composició dels dels ossos, i s'hi troben conjuntament. A més, la tècnica és tan acurada que se'n pot saber la font animal i, així, han trobat restes de col·lagen de bou, però també de cabres i ovelles, restes de col·lagen d'equins (és a dir, cavalls i ases), i fins i tot d'animals salvatges, com ara antílop i òrix, els quals devien ser segurament restes orgàniques aprofitades després de menjar-ne la carn.
D'altra banda, també hi han trobat restes de proteïnes de plantes, com ara llavors de sèsam i de l'arbre de l'oli de ben (Moringa oleifera). Tant el sèsam com la moringa produeixen oli, però l'oli no es va fer servir en aquest cas per encolar, ja que no s'acaba d'assecar i, a més, no s'hi han trobat els greixos d'aquestes llavors. El més sorprenent és que s'han identificat les proteïnes d'aquestes plantes, que molt probablement es van obtenir de les restes del premsatge als molins d'oli (el que s'anomena pinyolada en el premsatge de l'oli d'oliva). Els investigadors comenten que no es pot descartar que l'ús de les llavors de moringa tingués un sentit simbòlic religiós, ja que el déu egipci dels artesans era Ptah, que sempre es dibuixava sota l'ombra d'aquest arbre. L'ús de les seves llavors podria conferir protecció als artesans o a l'objecte d'art.
Finalment, en alguns objectes també s'han trobat restes de proteïna de blat, sègol i ordi, la qual cosa també té sentit, ja que tots sabem que la farina d'aquests cereals barrejada amb aigua pot fer de cola ben espessa quan s'asseca.
La paleoproteòmica ens permet comprendre millor de quina manera hem usat els recursos naturals per a fer objectes en l'antiguitat. I com podeu veure, els humans no hem canviat pas tant; encara necessitem pintures i cola, sigui per fer manualitats o obres d'art.