Es va estrenyent el cercle. Una reforma del delicte de desordres. Les sentències aberrants del Suprem que donen carta blanca a l'arbitrarietat dels jutges. L'actuació sistemàtica i gens neutral de la Fiscalia contra activistes independentistes. Condemnes desmesurades per participar en talls de carreteres. Dani Gallardo condemnat a 4 anys i mig de presó! Espanya no afluixa la repressió contra l'independentisme i ara es concentra a desactivar la mobilització popular. I per fer-ho disposa massa vegades de la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Segons Alerta Solidària, la Generalitat exerceix actualment d'acusació en una quarantena de causes penals contra manifestants i activistes independentistes. Amb aquesta actuació còmplice, la Generalitat legitima la repressió i contribueix a criminalitzar els drets de protesta, reunió i de manifestació.

L'explicació que donen fonts del Govern de la Generalitat és que els Mossos d'Esquadra, en tant que funcionaris, tenen dret a ser protegits de qualsevol atac a la seva persona quan exerceixen la seva feina. Per tant, segons aquesta teoria, si un agent és ferit en una topada amb manifestants, la Generalitat estaria obligada a actuar com a acusació. El problema és com i qui determina els límits, i com es concreta, aquesta "obligació".

La realitat és que els Mossos d'Esquadra compten històricament amb un equip d'advocats propi, integrat en l'assessoria jurídica del Departament d'Interior, per representar-los en judicis penals. Aquests advocats han estat especialment habilitats pel Gabinet Jurídic de la Generalitat, que depèn de Presidència, però no en formen part —tot i que, sobre el paper, s'hi haurien de coordinar—. A la pràctica, però, sembla que actuen de forma molt autònoma. Aquesta unitat de juristes actua d'ofici —tot i que sempre amb l'autorització del conseller d'Interior o de la persona en qui aquest hagi delegat— sempre que ho demana algun agent que al·lega que se li han causat lesions. Aleshores, la Generalitat es persona com a acusació particular, demanant penes de presó considerables, i en alguns casos fins i tot més altes que les que ha demanat la Fiscalia.

L'actuació penal de la Generalitat en contra d'un ciutadà per fets esdevinguts en manifestacions, amb la potencial afectació dels seus drets fonamentals, hauria de ser molt excepcional i sota circumstàncies tan objectives i predeterminades com fos possible

Aquestes acusacions es produeixen sense una avaluació independent dels fets, donant per bona la versió policial. I ja sabem com es fan els atestats policials en els temps que corren. Recordeu per exemple el cas de Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, que després de passar 8 mesos en presó preventiva van acabar absolts davant la manca de proves i les contradiccions en les declaracions dels agents. Això vol dir que sobre la base de suposades lesions a agents dels Mossos, i amb independència de la solidesa de la versió policial, la Generalitat presenta acusacions particulars duríssimes. No només per delicte de lesions; el pack sovint inclou acusacions d'atemptat contra l'autoritat i de desordres públics. Quan alguns casos han rebut atenció mediàtica i el Govern ha sentit pressió política per afluixar, la reacció ha estat forçar els perseguits a un acord d'última hora perquè reconeguin la seva responsabilitat a canvi d'una condemna menor, o fins i tot s'ha retirat l'acusació a l'últim moment sense donar explicacions. Aquesta manera d'actuar només es pot titllar d'arbitrària.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha anunciat que el seu departament treballa per fixar nous criteris que rebaixarien les acusacions de la Generalitat, principalment circumscrivint-les només a delictes de lesions. En tot cas, mentre no es concreten i s'apliquen aquests nous criteris, em temo que el Govern no adreça el problema de fons: l'existència d'un cos d'advocats que treballa braç a braç amb els Mossos d'Esquadra i que sembla que s'ha donat a si mateix la missió de perseguir ciutadans per fets ocorreguts en manifestacions o protestes independentistes.

La Generalitat ha de revisar l'organització dels seus serveis jurídics. Un equip d'advocats especial a disposició dels Mossos, que ha demostrat actuar de manera poc mesurada i guiats pel corporativisme, si no és que ho fan motivats políticament, sense examinar les circumstàncies concretes de cada cas i prescindint del respecte pels drets fonamentals dels ciutadans, és un servei que no pot seguir com si res. A més del deure de protegir els seus funcionaris, siguin Mossos, metges o mestres, la Generalitat té el deure de protegir els drets fonamentals de la ciutadania. L'actuació penal de la Generalitat en contra d'un ciutadà per fets esdevinguts en manifestacions, amb la potencial afectació dels seus drets fonamentals, hauria de ser molt excepcional i sota circumstàncies tan objectives i predeterminades com fos possible. I en aquests casos, el responsable polític, que és sempre el responsable últim, ha de poder explicar la decisió sense amagar-se en criteris tècnics.

Fa massa temps que l'actuació dels advocats d'Interior grinyola. El Govern de la Generalitat ha d'acabar amb aquestes pràctiques si no vol ser un instrument més de la lluita sense quarter que l'estat espanyol ha emprès contra l'independentisme. Reclamo llegir propostes concretes en els programes dels partits independentistes per a les properes eleccions del Parlament de Catalunya. I per part dels que encara són al Govern, actuacions immediates.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat