Un dels problemes que té aquesta societat (entre molts d’altres) és que opinem de temes que desconeixem —sigui perquè no ens afecten directament; perquè preferim idealitzar la realitat i no volem veure’n la part més fosca, o simplement perquè ens importa un rave el que passi a l’altra gent mentre nosaltres visquem com reis— i que, a sobre, ho rematem amb discursos moralistes sobre el que està bé i el que no perquè tenim la creença esquizoide que som portadors d’un saber que no té la resta de la gent. Aquest també és un dels errors de molts polítics, que pretenen aconseguir vots fent-nos creure que es preocupen per la gent humil des d’una de les seves quatre cases amb vistes al mar o a la muntanya o des del seu pis lluny dels barris dels nouvinguts sense recursos (no parlo dels alemanys ni dels britànics) i sopant caviar amb xampany francès. És difícil opinar del que passa en barris on només corren drogues, misèria, prostitució, conflictes de bandes armades i marginació si no hi vius o no hi tens un contacte directe. I d’aquests barris (guetos) cada vegada n’hi ha més. Molta d’aquesta gent que es vanagloria de voler acollir gent a Catalunya no en sap res de la seva realitat. Es creuen que viuen a Disneyland i «Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú», però cap d’ells n’acull cap a casa seva.

No hi ha res més bonic que les diferències culturals, lingüístiques i de pensament; ens enriqueixen profundament i són molt necessàries per no caure en el pensament únic, que, a part d’avorrit, ens faria recular fins al mite de l’urvater de Freud (una horda primitiva en què l’urvater —el pare tirànic i gelós— gaudeix de totes les dones i expulsa els seus fills a mesura que van creixent). Fins aquí tot és fantàstic, però què passa quan en un lloc on hi ha una llengua i una cultura desprotegides (perquè no tenen un estat que les protegeixi) i on caben deu persones en fiques cent? Per més tolerants que siguin, hi haurà un moment en què tot fotrà un pet com una gla (que és el que està passant actualment a Catalunya) perquè faltaran recursos per a tothom. Això ho sabem en ple segle XXI i ho sabien les primeres tribus humanes que van habitar aquest món. No cal tenir cap doctorat ni haver jugat gaires partides de Trivial per endevinar-ho.

El que estan provocant aquestes polítiques actuals, aquestes que parlen de persones racialitzades, és augmentar el racisme. Què vol dir persona racialitzada? Tots som d'alguna raça. No hi ha res més racista que dir a algú que és una persona racialitzada. Què vol dir això?, que la persona que ho diu és un ésser superior i que tot el que és diferent d’ell no forma part de la normalitat? Ens hem begut l’enteniment o què? No és una qüestió de races, és una qüestió de números i de recursos. Hem destrossat la sanitat, la llengua, la cultura, l’educació, la seguretat i els serveis socials i encara volem acollir més gent (segur que molta d’aquesta gent que fa anys que s’ha establert a Catalunya i que s’ha integrat també opina que no podem assumir més nouvinguts). Quants d’aquests polítics que advoquen per la immigració descontrolada han dinat mai (sense càmeres pel mig) amb un d’aquests immigrants sense recursos i els han presentat la seva família? Podem deixar de ser hipòcrites d’una vegada i buscar solucions reals als problemes reals?

Només demano que no es deixin entrar bandes de delinqüents i es controli el nombre de nouvinguts segons els recursos que tenim 

Tornem al principi de tot, no sabem res de la vida de la gent sense recursos, aquells que no poden permetre’s pagar una residència per a l’àvia, que no poden permetre’s pagar una cuidadora per al familiar amb una malaltia degenerativa, aquells que no poden pagar algú perquè que els cuidi els fills mentre treballen dotze hores diàries per poder menjar i tenir una estufa que els escalfi a l’hivern; i, així i tot, hi ha polítics que donen lliçons del que està bé i el que no i deixen entrar tot déu a Catalunya sense regular res. No em ficaré en els perquès de tot plegat, tot i que els puc intuir; només demano una mica de coherència i que no es deixin entrar bandes de delinqüents —que l’únic que venen a fer aquí ja ho sap tothom i, que a més a més, donen una mala imatge de la resta de persones que procedeixen del mateix lloc— i es controli el nombre de nouvinguts segons els recursos que tenim. Hi ha res més lògic i coherent que això?