Les senderes són estretes, moltes d'elles de terra o lloses, i flanquejades per màrgens baixets, com a baranes compactes. Petites construccions de pedra seca, perfectament arrenglerades, que delimiten lo recorregut d'una gent que camina ferma, en defensa de la seua terra i la intrínseca autenticitat, en defensa de l'illa. De far a far, Formentera batega gràcies a la gent que hi va nàixer i que hi viu tot l'any. La mateixa que, massa sovint, és la més oblidada.
Gràcies a les persones que creuen en la cultura i l'arrelen, los nouvinguts i els turistes poden —podem— encara empeltar-mos de la realitat d'un racó de món que creix més ràpid del que voldrien els de casa. O potser, més aviat, és que ja no hi ha per on créixer, que els 83 quilòmetres quadrats d'extensió donen pel que donen. És allò de la gallina dels ous d'or. La gent hi va buscant la genuïnitat, però com més hi va menys en troba perquè en anar-hi, la difumina.
És allò de la gallina dels ous d'or. La gent hi va buscant la genuïnitat, però com més hi va menys en troba perquè en anar-hi, la difumina
En esta batalla contínua de difícil equilibri hi ha puntals on aferrar-se, entitats que més enllà del turisme de masses i de sol i platja (que ja està bé, però potser no caldria tant), furguen en la història i les tradicions de les Pitiüses perquè allò que tant la caracteritza no acabe sent només un record dins un àlbum de fotos de la vida antiga. Obra Cultural Balear de Formentera o l'Institut d'Estudis Eivissencs voguen sempre a favor del present i ho fan amb un retrovisor d'espill ben net perquè ja ho diu la cançó: qui perd els orígens perd la identitat.
La carretera que unix ambdós extrems serpenteja des d'Es Cap de Barbaria fins a la Mola, dos massissos que s'eleven bruscament d'est a oest, mentre les aigües turquesa colpegen i rodegen penya-segats i arenes blanquinoses. També per sobre la voràgine i la massificació, despunten les associacions que amb rigor i estima cuiden un paisatge i una llengua i els defensen dels atacs, tant dels subtils com dels flagrants.
Amb dedicació i esforç, organitzen desenes d'actes al llarg de l'any (concerts, exposicions, conferències, excursions) i sempre amb rigor i èxit d'assistència. Hi acudixen des de veïns fins a persones respectuoses que parlen francès, italià, anglès o alemany i totes escolten atentament les explicacions dels guies i artistes, que s'hi adrecen en la llengua de Formentera. Com diu la camiseta d'un dels organitzadors: 'En català, naturalment'. I dins d'este naturalment hi és tot.
Més enllà de les portades de disc de Pink Floyd i Mike Oldfield, de la cançó de James Taylor o la llegenda de Bob Dylan, hi tenim també els desapareguts Pau Riba i Maria Mayans o la vitalitat i talent actual de Sant Genís i Mireia. Per damunt dels visitants vinguts d'arreu del món, cal cuidar també els formenterencs, des del seu transport públic fins al seu meravellós entorn. I descalçar-mos quan hi anem, per no trepitjar allò legítim i vertader. Lo paradís només podrà seguir-ho sent si de la costa de Tramuntana a la de Migjorn les sargantanes poden seguir dormint sa migdiada verda i blava.