Se'n recorda del dia aquell del “y la europea?”. SEN-SA-CI-O-NAL!!!

Carlos Alsina, que incomprensiblement encara no ha rebut la Creu de Sant Jordi ni cap homenatge al Fossar de les Moreres, va desmuntar amb una breu reflexió aquella lletania sobre la nacionalitat que l'unionisme repetia i repetia, i repetia, i repetia, i repetia.  

De rebot, i aplicant el mateix argument, també va desactivar la mentida sobre les pensions. Tothom que hagi cotitzat, cobrarà la seva, independentment d'on resideixi. Sigui en una Catalunya independent, sigui a Groenlàndia, sigui a Antigua i Barbuda.

I ara ja podem anar encarregant una altra creu per Emiliano García-Page i buscant dates per l'homenatge corresponent. El president de Castilla-La Mancha i baró socialista que aspira a ser algun dia un petit Pepito Bono va voler donar la seva opinió sobre les tensions PSOE-PSC. Com si l'interessés a algú. I en relació a la possibilitat que els socialistes catalans mantinguin el seu 'no' a Rajoy i que això provoqui una fricció tan gran que acabi en trencament, ha dit, com amenaçant, que el PSOE faria fora els catalans de la casa mare, que “si algú vol el divorci, n'hi ha prou que ho demani una de les dues parts”.

BRRRROOOOUUUMMMM!!! Amb menys de 20 paraules aquest personatge ha aterrat un dels altres grans arguments unionistes. Au, a can Pistraus allò que en un possible referèndum han de votar tots els espanyols (ell mateix va dir-ho el passat 15 de febrer “referèndum només a Catalunya, saben que no”). I, au, a pastar fang allò de que el referèndum no pot ser perquè la llei ho impedeix. Ei, carambola, tac, tac. I en un pim-pam.

Doncs sí, el que a Madrit (concepte) anomenen “el desafiament independentista” és exactament com un divorci. Primer era impossible perquè la llei no ho permetia, després van fer la llei que ho va permetre i, un cop feta la llei, la gent va poder divorciar-se a petició d'un dels dos membres de la parella. I tema resolt. I tan senzill. I tan simple. I tan normal. I lògic.

Però, qui és Emiliano García-Page? Doncs miri, per resumir breument és un senyor que està en contra d'un pacte PSOE-Podemos a Espanya, motiu pel qual defensa fer president a Rajoy. Però ell governa i ha aprovat els pressupostos amb els vots de Podemos. El PP va obtenir 16 diputats, el PSOE 15 i Podemos 2 i el pacte amb els d’Iglesias va fer fora de la presidència Dolores de Cospedal per quedar-s'hi ell. Sense ser la llista més votada.

Total, que com deia la cançó: “malos tiempos para la lírica...” y per García-Page, a qui cada cop que obre la boca els nans se li posen a jugar de pivot a l’NBA.

Pobret.