Del 25 al 31 de maig

25 de maig: Es consuma la deseuropeïtzació d’Europa: es desfan els immunds camps de refugiats i les persones de tota condició, tractades com al passat, com a mercaderia avariada, comencen a ser tornades al setè infern del qual provenien. Vergonya sense límits sobre els responsables.

Al costat d’això, si Asens va pressionar o no els advocats del mateix ajuntament –cosa que ràpidament han desmentit– i les promeses a dojo dels candidats sona grotesc.

26 de maig: Perseguir Trias per malversació, que consistiria a haver pagat el lloguer del local del demagògicament denominat Banc Expropiat, no té cap raó de ser. Que era gratis total per als alternatius ens ha quedat clar. I que són gens alternatius, també. Ara bé, és una despesa transparent: no estava sota cap catifa. Una altra cosa és la seva adequació. Això és un afer per a la Sindicatura de Comptes, no per a un tribunal penal. Bé, o no. Depèn si es vol perseguir per malbaratador de béns públics a un altre polític significat per pronunciar-se a favor del procés.

Comencen les nits de foc a Gràcia. Tot pel Banc Expropiat que no té res de banc ni expropiat: una altra mentida pel consum propi, un pur al·lucinogen. Algú s’equivoca amb aquests aldarulls: protestar és legítim sigui quina sigui la causa; planificar acuradament (amb informació prèvia sobre tot) els dispositius policials per reduir al mínim els efectes del que els alemanys en diuen chaoten (s’entén, oi?) és ineludible; destruir propietats alienes és un acte de barbàrie punible; justificar-ho, un recurs pobre i suat. Per cert: quantes detencions?

Dia 27: Avui tenim la sorpresa de l'absolució dels mossos imputats en el cas de la pèrdua intencional –ho diu la mateixa sentència– d’un ull d’una ciutadana pacífica. No és correcte citar els casos pel nom de la víctima, que, a més, se l’ha menystingut. La resolució està trufada de, a parer meu, inconsistències: creure que l’arma peritada no va estar manipulada per una Policia que ha donat sis versions dels fets, és a dir, sis mentides; no saber si l’escopeta es carrega automàticament o manualment; no haver-hi una reconstrucció dels fets... Si es volia amagar el responsable i que la indemnització la paguéssim entre tots, la prova s’ha superat, de moment, a reserva de recursos i serrells, amb escreix. I el toreig de les autoritats polítiques, de traca.

En fi, les sentències es basen en indicis que són fets, que tots junts formen els fets provats. El jutge no veu mai el delicte pels seus propis ulls. I és més: si el veiés, no pot jutjar-lo per manca de parcialitat. La sentència és una construcció en Dret d’una realitat de forma raonada.

Les mentides policials i polítiques han superat l’admissible i ara es fa córrer l’espècie que també són víctimes els dos agents que han estat a la banqueta. El que per ara han tingut ha sigut el sant de cara.

Dia 28: Segons la BBC, el balanç de morts per naufragi a la Mediterrània central, entre Líbia i Itàlia, és el següent: dimecres, 100; dijous, 550; divendres, 45. Sobren les paraules i manquen accions en nom de la vida, la dignitat i la decència.

Dia 29: El referèndum a Tortosa sobre si calia conservar el monument franquista a la Batalla de l’Ebre, malgrat la prohibició de la Llei de Memòria Històrica, no ha estat obstacle perquè les seves forces polítiques centrals, les mateixes que a la resta de Catalunya, promoguessin un referèndum, en lloc de procedir a la demolició. La confirmació des d’una baixa participació no és excusa de res. Mollons com aquest no porten a Ítaca: duen al passat més ominós, al qual no pocs catalans van contribuir. No es tracta d’esborrar el passat. Fer com si no hagués passat i venerar els seus símbols és mantenir les ferides ben obertes. No crec que els ebrencs siguin diferents a la resta, si ho han decidit, és perquè els hi està bé. I això a molts no ens està gens bé.

Dia 30: Ara un seguit de frases, a quina més inefable o insostenible:

Albert Rivera: “Las dictaduras no tienen libertad, pero tienen cierta paz y orden”.

Pedro Sánchez: “Votar a Pablo Iglesias el 26-J es votar contra el PSOE”. 

Artur Mas: “El 9-N l'Estat va estar contra les cordes com el 23-F”.

Rafael Catalá: La manifestació en contra de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de lleis catalanes, conseqüència dels recursos del Govern central, és “profundamente antidemocrática”.

Dia 31: El tema de Gràcia, amb l’estrambot, finta més aviat, de fer veure l’Ajuntament que estaria disposat a comprar el local que ni és banc ni està expropiat, s’ha pacificat. Segurament per cansament. I amb un record: només un detingut, si les cròniques no estan mal llegides, que ni tan sols ha passat a disposició judicial. On són, segons la cantarella oficial, que hi ha entre 50 i 200 esvalotadors professionals? Aquesta cantarella ja té uns triennis i no apareixen mai. És més: quan les actuacions policials han estat judicialitzades, el nombre d’absolucions per manca de proves  i/o per impossibilitat d'identificació dels acusats ha resultat estremidora. L’índex d’èxit policial és molt minso.

Però no és només que Gràcia ha despullat una certa ineficàcia policial. També la violència gratuïta dels chaoten i la falta de previsió dels mateixos okupes en deixar-se infiltrar. Qui repararà els objectes trencats (vehicles, aparadors, mobiliari urbà...)? Sortosament no hi ha hagut petits ensurts físics personals, alguns d’ells amb molta mala sort.

Si l’alcaldessa Colau no depengués dels vots de la CUP, si no fóssim en campanya electoral, si alguns polítics no actuessin com a agitadors, als dos costats de la barrera... segurament les coses haguessin anat més bé. No estem, però, davant dels cataclismes que ens volen fer veure (es nota que el català i l’espanyol viatgen poc, llegeixen menys i no tenen memòria): Nanterre, Brussel·les, París, Lió, Amsterdam, Gènova, Berlín, Frankfurt –només a Europa–... han estat durant anys capitals de nits i de dies de foc amb centenars de ferits i milions d'euros en danys. I alguns dels líders han estat o són encara alts càrrecs polítics institucionals o referents àulics de no pocs governs o moviments. O sigui que menys dramatitzar i més aplicar-se a trobar solucions. Si no se saben trobar en àmbit de barri, com se'n poden esperar en àmbits superiors?