Mentre Xavier Trias segueix apagant-se als trackings electorals —ara ja és tercer— el seu partit segueix mesquinament instal·lat en el ‘Fot-li que és d’ERC’. A Barcelona s'hi suma un segon enemic a batre ‘Fot-li a la Colau!’, una circumstància que, paradoxalment, ha revifat inesperadament la que hauria de ser la presumpta damnificada.

I tant els és si el tema de controvèrsia és el mal funcionament de Rodalies, una qüestió que en cap cas és menor ni una novetat o un fet aïllat o producte d'un llamp que es va desplaçar miraculosament des del Maresme per caure a Gavà.

El desgavell de Rodalies s'explica, en essència, per la falta d'inversió crònica mentre en paral·lel s'han destinat ingents quantitats de recursos a fer un Rodalies de llarga distància (AVE) de Madrid. No és que a Adif siguin uns pòtols, encara que allò de fer trens que no passen pels túnels és de nota. Ni que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) siguin unes fures. El dèficit de Rodalies és la conseqüència d'una deixadesa de dècades, d’una Espanya radial i d’un maltractament secular a Catalunya.

El desgavell de Rodalies s'explica, en essència, per la falta d'inversió crònica mentre en paral·lel s'han destinat ingents quantitats de recursos a fer un Rodalies de llarga distància (AVE) de Madrid

Tant és així que la primera gran mobilització de la Plataforma pel Dret a Decidir va ser per protestar pel caos a Rodalies un 1 de desembre de 2007. L’independentisme va saber aprofitar el desastre per vincular el seu missatge a la voluntat de comptar amb uns serveis públics eficients. I li va anar de cine. Val la pena recordar-ho perquè ara sembla que s'ha oblidat d’on venim i per què un moviment que era minoritari va créixer tant i tan ràpidament.

Veure Trias, Nogueras i en Turull fent una roda de premsa pel caos de Renfe girant els canons contra els republicans i Rufián, no només evidencia un caïnisme devastador i un sectarisme estèril que només es pot entendre en clau partidista sinó —i això és el pitjor— una desorientació estratègica tan antipatriòtica que fa basarda.

Pretendre que ara Gabriel Rufián és el responsable d’un Rodalies que carda pena és entre miserable i desolador. Propi de cínics. S'han de tenir quadrats per fer-ho anar per aquí, per avantposar els interessos partidistes a un greuge endèmic de país. Clar que Trias, Nogueras i Turull el darrer cop que devien fer servir Rodalies o no ho recorden o devia ser per fer-se una foto. Tant els és el transport públic, són més de cotxe. Que Turull i Nogueras vagin per aquí no és cap sorpresa. Els pot l’herència carlina. Estan en la seva salsa i no es pot esperar res més d’aquesta colla. Que hi vagi el senyor Trias és francament més decebedor.

Se’n podia esperar més d’un tipus com Trias, quina pena, per molt que rellisqui amb el cotxe i ens parli dels 3.000 euros evidenciant que no en té ni idea de quin és el sou mitjà del gruix dels barcelonins. En línia amb allò de la classe mitjana ‘apurada' i les rendes de 100.000 euros. Viuen a Mart aquesta gent?

Perquè el senyor Trias sol ser una persona raonable que, a més, paradoxalment es presenta volent deixar clar que no representa la política maldestra i trabucaire del seu partit. Sap greu que s’hi hagi prestat i es deixi arrossegar al fangar en què es rebolquen entusiasmats bona part dels seus companys de viatge.

Presentar-se abanderant l’anticolauisme més carca és una credencial molt pobra per presidir la capital de Catalunya. I pretendre fer-nos creure que l’alcaldessa és la responsable de tots els mals de Barcelona només contribueix a polaritzar entre colauistes i anticolauistes (Junts i PSC)

Potser també per això Trias va perdent pistonada sense aturador en la cursa electoral. Presentar-se abanderant l’anticolauisme més carca és una credencial molt pobra per presidir la capital de Catalunya. I pretendre fer-nos creure que l’alcaldessa és la responsable de tots els mals de Barcelona només contribueix a polaritzar entre colauistes (alcaldessa) i anticolauistes (Junts i PSC). A més de contribuir a la facècia que Madrid és un edèn i Barcelona una claveguera. Altri és a qui deu Colau ser alcaldessa. Però vaja, aquest va ser el consol de la dissortada Artadi.

A la cort de Waterloo —proclamada capital de Catalunya pels supporters— ja els va bé. Els reconforta saber que Trias ha fet recular Maragall. És aquí on estem. Manen les vísceres. Per al Legítim, el més important era fer trontollar les expectatives d’Ernest Maragall. Abans qualsevol que un republicà. Entre d’altres perquè aquesta és l’argamassa, l’única, que cohesiona l’olla de grills que lidera.

Fer servir Rodalies contra el mateix independentisme, contra Rufián (aporta infinitament més que els tres mosqueters) o el Govern i finalment contra Ernest Maragall resum la praxi d’un espai que ha perdut el nord, que no és que no sàpiga què vol, és que desarma tot allò que havia fet créixer i connectat les diverses sensibilitats l’independentisme.

Per cert, ja que ho porten per aquests viaranys, per què no condiciona el Legítim (i Trias) l’anunciat pacte amb Collboni perquè arreglin Rodalies? Ídem a la Diputació, refugi de nosurrendistes. O a la Sabadell de Ciuró. O a tots els consells comarcals metropolitans del nyam, nyam. O és que això no va amb un PSC que té 13 diputats a Madrid? Almenys, un mínim de coherència, cavallers. O s’acaba fent un Cuevillas, exemplar patriota al servei del nosurrendisme, la sublimació de la farsa.